«Estava més nerviós que abans d'afrontar un partit de futbol real». Aitor Ruibal, futbolista sallentí de 24 anys cedit pel Betis al Leganés, es va convertir en un dels grans protagonistes d'un cap de setmana, el passat, en què no hi havia futbol. Va ser finalista en el torneig LaLiga Santander Challenge, impulsat pel mediàtic Ibai Llanos, el comentarista de videojocs més popular de l'Estat. Dinou jugadors dels vint equips de Primera Divisió (tots menys el Barça per una incompatibilitat de patrocinadors) van participar en un campionat del videojoc FIFA 20 que va tenir grans audiències i que va recollir 180.000 euros per lluitar contra el coronavirus.

Ruibal, que partia des de la fase prèvia ja que el seu equip és dels sis pitjors de la lliga real, va anar eliminant successivament Pedro Porro (Valladolid), Rubén García (Osasuna), Gorka Guruzeta (Athletic) i Lucas Pérez (Alabès) fins caure a la final, per 2-4, contra Marco Asensio (Reial Madrid), campió del torneig. Una exposició mediàtica que l'atacant bagenc explica que «ha provocat que sigui més famós aquests dies que no pas jugant a futbol».

Molt entrenament

El davanter blanc-i-blau reconeix que «jugo molt als videjocs, tot i que el FIFA el tenia aparcat des d'abans de desembre perquè havia sortit una altra plataforma anomenada Ultimate Team, en què pots muntar els teus equips i fitxar jugadors a través d'uns cromos, però com que mai no puc tenir l'equip que vull m'enfado molt i el vaig deixar pel Call of Duty [un videojoc bèl·lic]».

La seva selecció com a representant del Leganés en el torneig va arribar perquè «el Víctor [Martín Morales, cap de comunicació del club] ens va fer saber que buscaven algú de l'equip per jugar i de seguida em vaig oferir voluntari per fer-ho». Al Leganés, hi havia diversos candidats, «com ara Recio, amb qui jugo molt, i també Chido [Awaziem, central nigerià], Bryan Gil, Marc Navarro, però jo practico molt. Abans era més de PlayStation, però fa un parell de mesos em vaig comprar un ordinador i ara el faig servir més». De tota manera, aquesta era la primera vegada que afrontava un campionat en línia com aquest, davant d'especialistes com Lucas Pérez mateix o Carlos Clerc, el lateral català del Llevant.

Defensa, i ell a la banda

A més, Ruibal va poder fer una petita pretemporada, ja que «al Leganés tenen un jugador professional de partides de videojocs i en sis o set partits em va mostrar situacions en què podia millorar i alguns trucs que vaig poder utilitzar al campionat». Una pretemporada virtual, vaja.

Així, en el seu camí es va trobar alguns esculls com Rubén García, «a qui només vaig guanyar per 2-0 perquè em defensava molt bé. Jo també defenso bé i crec que aquesta és una clau important en el FIFA».

En la final es va trobar cara a cara amb Asensio, del Reial Madrid, i va caure derrotat. «No era determinant que ell tingués un equip més potent que jo perquè posaven limitació a les característiques dels jugadors. Sí que és cert que els del Madrid són forts i ràpids, però va guanyar perquè va ser millor».

I una pregunta compromesa: Aitor Ruibal va situar el seu alter ego cibernètic de titular en tots els partits? «Sí, ho vaig fer i el vaig posar a la banda, per característiques del jugador, per la rapidesa». De fet, en les semifinals contra l'Alabès va marcar dos gols. «Però no jugava a això -matisa-. Si ho hagués volgut, m'hauria situat de davanter». Curiosament un moviment que també ha utilitzat Javier Aguirre en l'equip real. «Soc atacant, i ara hi ha espai després de les sortides d'En-Nesyri i Braithwaite, però m'han situat de carriler. M'hi estic adaptant. L'important és que pugui tenir minuts, tant me fa la posició».