«Donem la temporada per perduda i posem el focus en l'estiu del 2021. Però durant els propers mesos haurem de centrar-nos en l'aspecte mental perquè és molt difícil per a un esportista no veure reflectits els seus esforços en forma de resultats». El manresà Joan Lleonart va agrair, com tothom en el món de l'atletisme, que es decidís ajornar els Jocs Olímpics de Tòquio fins al juliol del 2021 pel coronavirus. «Era la decisió més lògica i justa», afirma.

Però la nova situació obre un forat. La seva pupil·la des del 2012, la banyolina, campiona d'Espa-nya de 800 i 1.500 metres, Esther Guerrero, com tants d'altres atletes, han de seguir entrenant però, un cop ajornades totes les curses de l'estiu, veuen la meta molt lluny. Així, a part de l'aspecte físic, els preparadors s'enfronten ara a una batalla mental per mantenir la motivació d'uns esportistes confinats i que perceben la meta molt llunyana.

De l'angoixa a la preparació

Lleonart relata que el fet de saber fa uns dies que els Jocs serien ajornats «ens va tranquil·litzar. Després que Esther guanyés el Campionat d'Espanya de pista coberta a Ourense hi havia neguit i nervis, fins i tot angoixa. Un cop decidida la mesura, l'esportista triga tres o quatre dies a pair que ha d'esperar un any més, però ara ja ho ha superat i tenim el focus posat en Tòquio 2021».

Guerrero, de 30 anys, ha estat deu cops campiona estatal. La temporada passada va fer el salt dels 800 als 1.500 metres i ara es trobava en ple període de consolidació en la distància. En el rànquing mundial és la 27a, la qual cosa li donaria la plaça olímpica tenint en compte que es classifiquen 45 competidores per a la seva distància. «Esperem que el que va dir el COI i World Athletics [federació internacional] es confirmi i es guardin les posicions del 2019 per al 2021».

La feina, ara, és preparar la tornada a la competició «com si fos demà». Però sense ser-ho. Aquests dies, per exemple, «tenia prevista una estada a Sierra Nevada per treballar en alçada. Com que no s'hi pot anar, està fent quatre setmanes d'hipòxia a casa. Es tanca en una tenda que simula com si estigués a 2.300 metres d'alçada i aquesta experiència ens donarà informació sobre si pot aguantar molta càrrega de treball en aquestes condicions. Així ho fem ara per saber com actuar d'aquí a un any».

Perquè el 2021 serà un any molt carregat d'esdeveniments. «Ja s'hi feien els europeus de pista coberta a Torun i ara hi han traslladat els mundials de Nanjing. També caldrà veure què passa amb els europeus a l'aire lliure de París», abans o després dels Jocs. Molts compromisos que «l'Esther pot afrontar en condicions. L'estem preparant per a això, per aguantar tres curses molt exigents, les sèries, les semifinals i la possible final, en un període de temps de 96 hores. Anar a totes aquestes competicions prèvies li pot anar bé. Aquest era el seu segon any en els 1.500 i li falta competició».

Substituir la pastanaga

El problema serà com recompensar tot aquest esforç. «Opino que fins al setembre, com a mínim, no es començarà a córrer. Anant molt bé es faran les milles com les de Berango, Saragossa o el Valle de Cayón. Això significa que durant mig any s'haurà d'entrenar al màxim, perquè no es pot perdre to, ni condició muscular, ni de patiment, però sense la pastanaga, el premi, que representa enfrontar-te a algú». El caràcter de Guerrero «juga en contra seva, perquè és molt competitiva. Si li dius que vagi a córrer demà, hi va. Ni que sigui molt forta, que ho és, seran mesos complicats en l'apartat emocional i psíquic».

Lleonart i el seu preparador físic, Xabier Leibar, hauran de saber guiar-la tant en el captiveri forçat com quan el pugui deixar i tingui tot el camp per córrer.