Francesc Jorba: «El futbol és el més important del menys important; ara toca guanyar el partit de la salut»

La setmana passada es va anunciar un partit solidari del FC Barcelona a les Comes d'Igualada. En el marc d'una situació crítica com la que s'està vivint, en especial a la Conca de l'Anoia, es deu veure com una petita llum en la foscor?

Des del dia 12 de març que a la Conca de l'Anoia s'ha viscut un confinament real, amb totes les activitats aturades. En el marc d'aquests dies negres, la direcció esportiva del CF Igualada va tenir la idea d'organitzar un partit solidari amb el Barça. El club blaugrana va ser molt receptiu i el president Josep Maria Bartomeu va acceptar la proposta. Nosaltres els ho agraïm perquè ens pot ajudar a apujar l'estat d'ànim. El que es recapti anirà destinat al Consorci Sanitari de la comarca de l'Anoia.

Hi ha alguna previsió de quan es pot jugar aquest partit?

Ara mateix no. Es farà quan la seguretat respecte del virus estigui clara per a tothom. A banda dels diners que puguem recaptar, ens fa especial il·lusió aquest partit perquè molts joves podran veure els seus ídols del Barça en l'escenari on ells juguen habitualment a futbol. Segur que el Barça farà tot el possible perquè el màxim nombre de jugadors del primer equip puguin venir a Igualada. Aquest enfrontament l'organitzarem conjuntament amb l'Ajuntament d'Igualada, que s'ha posat al capdavant de l'esdeveniment, i amb la resta de clubs de futbol de la comarca.

Molts dies de confinament a la Conca de l'Anoia, oi?

És així. Aquell 12 de març ja es van prohibir els entrenaments. Recordo que aquell cap de setmana el nostre primer equip havia de jugar al Congost. Vaig parlar amb la presidenta del CE Manresa, Ruth Guerrero, i li vaig comentar que no podríem venir ni que el partit es jugués a porta tancada perquè a la nostra comarca estaven totes les carreteres tallades. Més endavant, el confinament va ser per a tothom i, lògicament, tot va quedar suspès. Hem de pensar que qualsevol esforç és poc per evitar el contagi. Després de la crisi sanitària tocarà patir per altres motius, però espero que de tot plegat n'aprenguem alguna cosa bona, com ara ser més solidaris.

I el futbol?

Jo sempre dic que el futbol és el més important del menys important. Quan veus el perill, el primer estadi és la supervivència. Ara el prioritari és guanyar el partit de la salut per, després, poder fer les altres coses. Ara estem vivint uns moments amb molta pena, és una situació fotuda, difícil de pair, en la qual no et pots ni acomiadar de la gent que es mor. Per exemple, ara fa uns dies, va traspassar la mare del president del Sant Andreu i, malgrat la unió que hi ha entre tots els presidents de Tercera Divisió, no vam poder ser-hi.

Veu alguna possibilitat que es puguin reprendre les activitats futbolístiques?

Crec que no. Penso que el futbol base s'ha acabat. No tindria gaire sentit per als nens i nenes, que ara no poden anar a veure els seus avis, que es posin a jugar a futbol tan aviat; sortir del confinament segurament s'haurà de fer amb mesura, de mica en mica. A la Tercera Divisió i la Primera Divisió estatal femenina, on tenim els nostres primers equips, haurà de ser l'administració qui ho autoritzi, però també ho veig molt complicat. Ara mateix sembla clar que l'Igualada no tornarà a jugar aquesta temporada. El juny?, no quedarien prou dates per completar la lliga, perquè no veig normal haver de fer dos partits per setmana, ja que hi haurà encara maldecaps més importants que el futbol. Ara no és el moment de forçar la màquina i cal dedicar el temps a altres prioritats. Seria perdre la raó. Tenim ganes de futbol, sí, però la temporada que ve. Ara importa la salut. A l'Anoia, si algú volgués pressionar pel futbol, se li tirarien a sobre.

I econòmicament, la crisi del coronavirus també deu suposar un gran daltabaix per als clubs?

Hem deixat de tenir ingressos d'espònsors, de quotes, de subvencions. Hem demanat un petit ajut de 7 euros a les famílies, almenys per al manteniment, tenint en compte que hem anul·lat les quotes del futbol base. I sort que en el nostre cas tenim l'economia sanejada. Per això, penso que tampoc és possible donar continuïtat a les lligues. Jo no em veig capaç d'anar a cobrar una esponsorització a una empresa que està tancada per la crisi del coronavirus, encara que en algun cas ens han dit que ens ajudaran en el que puguin. Quan a principi de temporada fas un pressupost comptes amb unes entrades més o menys segures, amb una certa flexibilitat. Això voldrà dir que no podrem fer cap pacte amb jugadors de cara a la temporada que ve perquè no sabrem amb què podrem comptar. No em veig capaç de fer un pressupost. Serà tot una incògnita. En el nostre cas, segur, els serveis del futbol base no es podran tocar. Si no hi ha recursos, serà tants caps, tant barrets, és clar.

Sort de les subvencions federatives, almenys per a aquesta temporada?

Això si les compleixen. Hem de tenir en compte que en moltes ocasions els directius hem d'avançar diners encara que sigui avalant crèdits perquè les despeses i els ingressos que hi ha previstos no sempre van al mateix pas. De les federacions encara falten per entrar part de les subvencions d'aquesta temporada, tant de l'espanyola per a l'equip masculí, com de la catalana per al femení, i esperem que arribin.

Si es donen per acabades les competicions, com pensa que haurien de quedar les classificacions?

Crec que el més just, encara que se'm pugui titllar d'interessat perquè el primer equip del CF Igualada està en descens a Tercera Divisió, és que només es preveiessin els ascensos directes en totes les categories i que no hi hagués cap descens. Per exemple, el cas de l'Espanyol. En el mercat d'hivern ha fet una gran inversió per intentar aconseguir la permanència. Només per això, no el pots fer baixar perquè no s'haurà complert el calendari si es donen per acabades les competicions i, per tant, no es poden canviar les reglamentacions previstes, encara que sigui per força major. Hi hauria poques queixes. Encara que en algunes categories s'hagin d'ampliar els grups, això es pot reestructurar en una o dues temporades següents. Sigui com sigui, nosaltres acceptarem qualsevol decisió.