En jornades de confinament i d'autoabastiment, en què aconseguir allò que vols no és tan fàcil com abans, hi ha qui predica amb l'exemple i s'espavila. Que tens tres fills petits, els vols explicar un conte sobre bàsquet i no en trobes cap al mercat? Doncs n'escrius un. Tampoc no és que la història hagi anat ben bé així. És el resultat del treball de molts mesos i la col·laboració de força persones. Però el resultat és El somni d'en Liam, un conte per a nens, de 28 pàgines, en què darrere de la història d'un nen malalt per les pilotes i les cistelles hi ha el missatge que cal lluitar pe fer realitat els teus somnis.
I no hi podria haver millor autor que algú que ha hagut de lluitar molt per aconseguir-ho. La trajectòria de l'esparreguerí David Navarro Brugal (1983) ha estat llarga i tortuosa. Des dels seus inicis al planter de l'equip del seu poble i del Bàsquet Manresa, que el va cedir a l'Olesa, ha jugat a la LEB i a la LEB-2, va debutar a l'ACB i va haver de tornar enrere un parell de cops abans d'aconseguir un ascens amb l'Andorra que ja el va estabilitzar com a jugador de la màxima categoria.
Quasi tot queda a Esparreguera
Ara, Navarro és a Santiago. Forma part de la plantilla del Monbus Obradoiro des de fa gairebé tres anys i poca gent sabia quin pla tenia entre mans. Com ell mateix explica, «tinc tres fills. El gran té sis anys, la mitjana, tres i el petit, un i mig. M'agrada explicar-los contes abans d'anar a dormir. En llegim de tot tipus però no en trobava d'esports i encara menys de bàsquet per a nens d'entre quatre i set anys. Ja que soc jugador professional, vaig pensar de fer-ne jo un. Va ser, per tant, per necessitat».
I dit i fet. Tot i que del dit al fet hi va un bon tros. Navarro «no en tenia ni idea de com anava, aquest món. Tenia clar qui volia que fos l'il·lustrador. Isidre Monés, d'Esparreguera, és el pare d'una companya meva de l'escola. Fa les il·lustracions a mà i el seu fill, Marc, hi posa color. Li va fer molta il·lusió». Així, a distància, va començar un procés en què «li vaig enviar tot el que tenia i li anava explicant com volia que fossin els dibuixos».
Paral·lelament, calia buscar editorial. «Vaig anar a Google i vaig buscar-hi directament editorials per a nens petits. Per sort vaig trobar Excellence Editorial», una firma de Caldes de Montbui. «La Susanna, la noia que em va acompanyar en tot el procés, m'ha ajudat molt, li va agradar el projecte i l'hem tirat endavant». També ha comptat amb l'ajut «de la meva dona i de la meva germana, que m'han ajudat a acabar-lo de maquillar, a part de les idees que em donava l'Isidre, molt avesat a fer llibres d'aquests, i els consells editorials de la Susanna».
Superació personal
Així, ha nascut El somni d'en Liam. Parla de la història «d'un nen d'entre vuit i deu anys a qui l'apassiona el bàsquet. Veu cistelles a tot arreu, s'imagina que juga, va a veure els partits amb els seus pares i després practica. Vol jugar amb l'equip del seu poble, però és petit i primet, no ha crescut gaire i està trist perquè encara no pot» actuar durant els partits. De tota manera, «ell no es desanima perquè pensa que algun dia ho aconseguirà. Vol arribar a ser professional i un dia li donen l'oportunitat». Segons Navarro, «és una mostra que, si tens un somni, cal que lluitis per aconseguir-lo. Trobaràs entrebancs en el camí, però has de confiar en tu mateix».
En tres idiomes
El llibre s'ha publicat en tres idiomes. «En català i castellà ho vaig fer jo i en gallec, malgrat que el parlo, no l'escric encara correctament i m'han ajudat en certes expressions, entre gent que m'ha assessorat i l'editorial». Dels seus companys d'equip «n'hi havia alguns que coneixien el projecte, però s'han sorprès perquè cal posar-lo en funcionament, t'hi has d'atrevir».
De moment, la repercussió «ha superat les expectatives». No tenia pensat de fer carrera literària, però «m'està agradant i ja ho veurem». S'havia de presentar per Sant Jordi, i ara potser ho podrà fer a casa, el 23 de juliol. «M'agradaria presentar-lo a Esparreguera, a An-dorra i a Manresa, per què no?». Serà un altre somni.
