19 de abril de 2020
19.04.2020
Regió7
BÀSQUET

Tres dècades i mitja apuntant al vermell

El fotògraf bagenc Joaquim Alberch mostra aquests dies per les xarxes una part del seu enorme arxiu després de 35 anys seguint el Manresa pertot arreu

18.04.2020 | 23:29

Joaquim Alberch en sap força, de rivalitats de l'estil de les que hi ha en competicions esportives. És berrugo d'origen, ja que va néixer a Avinyó, al Bages, i titaina d'adopció, perquè ara viu a Santa Maria d'Oló, al Moianès. Des de ben jove té una passió, la fotografia, que combina amb la seva feina quotidiana de responsable de teixidoria de Sauleda. Gran aficionat al motor, sobretot de dues rodes, no s'ha perdut cap dels Grans Premis que s'han disputat al Circuit de Catalunya des de la seva inauguració per fer-hi reportatges gràfics.

I llavors, el bàsquet. Demà passat farà 35 anys que va anar per primer cop al Vell Congost per fer fotografies d'un partit del Manresa. Va ser un duel contra l'Oximesa de Granada, en què els bagencs encaraven el seu retorn a l'ACB. Des d'aquell 21 d'abril del 1985 ha anat forjant un arxiu, tant per als mitjans i entitats per als quals ha treballat com per a ell mateix, que aquests dies comparteix a través de les seves xarxes socials.

La gestualitat

I és que a part d'haver fet milers de fotografies per al Regió7 i d'altres mitjans, com el Marca, Nuevo Basket, la pàgina web En Cancha i diverses agències, des del 2001 és el fotògraf del Bàsquet Manresa. Seves són les imatges que el club penja de cada partit i de molts actes. També les que van a parar a l'arxiu de l'ACB i, aquesta temporada, les de la Lliga de Campions. I totes amb un intent d'anar més enllà i d'aconseguir que, com resa la dita, una imatge digui més que mil paraules.

«M'encanta buscar les expressions de les persones que apareixen a les fotos, tant dels jugadors com dels aficionats, a la graderia. De vegades te les trobes, no estan previstes, però amb els anys aquesta sort te la vas buscant». Explica un dels seus trucs. «Habitualment la gent es fixa en el bàsquet, però jo em poso a l'altre costat per intentar atrapar el gest del jugador quan torna cap a la seva cistella. És llavors quan pots caçar moltes expressions d'alegria o de ràbia». A més, compta que «amb el pas del temps vas coneixent com reacciona cada jugador i també busques quan farà aquell gest que saps que donarà resultat».

Perfeccionista 'patològic'

Una de les dificultats amb les quals es troba Alberch a l'actualitat és «que em costa molt triar les fotografies. Soc molt perfeccionista, de vegades massa, i em costa de descartar-ne». A sobre, a diferència dels seus inicis, quan «només solíem gastar un parell de rodets per partit», amb les càmeres digitals actuals, amb les quals es poden captar desenes d'imatges, la feina se li fa més dura.

De tota manera, també tenen molts avantatges, com ara «l'autofocus, que ajuda molt». La tecnologia ha crescut en paral·lel a la rapidesa del joc, més gran ara que fa unes dècades. Malgrat això, explica que «prefereixo una càmera que tiri més lent que les que se solen fer servir per a les fotografies d'esports. Pel que busco jo, em va millor».

Aquella final de Vitòria

Entre tots els records, Joaquim Alberch en guarda un de molt estimat. «Va ser per la final de la lliga ACB, quan el TDK va anar a jugar els dos primers partits a Vitòria i Regió7 m'hi va enviar amb Xavier Prunés, Felip González i Toni Solanelles. Per a mi, que no era professional, anar-hi com a enviat especial va ser impressionant».

Recorda que «Internet no funcionava, ni molt menys, com ara. Era el 1998. Van jugar un divendres al vespre el primer partit i vaig haver d'anar a la redacció del diari El Correo per revelar les fotografies i que les enviessin cap a Manresa. Després del segon partit, que vam perdre, vam arribar a casa a les cinc de la matinada i va ser una bona sensació que el diari ja estigués imprès amb les meves fotografies».

Ara, tot és més immediat. Al Nou Congost, companys com Jordi Biel, Gustavo Carrasco, Oscar Bayona, Susanna Sàez i Manel Mas, entre d'altres, «tenen el seu estil i tots són bons i de vàlids». El de Quim Alberch és especial i de qualitat i, a més, fa 35 anys. Feliciteu-lo a les xarxes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

LaLiga

Saps què pots fer en aquest espai tan exclusiu?

Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, ​​l'entreteniment i les noves tecnologies.