No en parla amb veu alta, hi passa més aviat de puntetes, però tampoc no ho evita, ni molt menys. Participar als Jocs Olímpics de Tòquio era enguany, i és ara de cara a l'any que ve, el seu gran somni, el seu gran objectiu. La manresana Mònica Clemente, atleta de l'Avinent Manresa de 23 anys (20-5-96), especialista en salt de perxa (també sol córrer en el relleu 4x100 de les competicions de clubs), no descarta poder aconseguir una plaça per a les olimpíades del 2021.

Clemente, respecte a la competició del Japó, ha dit que «no era descartable entrar per rànquing aquest mateix any, no pas per marca, perquè soc molt lluny de la mínima de 4,70 m. És una alçada que fa molt poca gent i d'aquesta manera, per rànquing, poden controlar el nombre d'atletes que volen que entrin al concurs de perxa. En el meu cas, i després d'una lesió important els darrers mesos, potser fins i tot en puc sortir beneficiada, de la moratòria dels Jocs fins al 2021. Tindré més temps per preparar-me encara que pel que fa a la millora del rànquing els propers mesos queden inhabilitats per raons òbvies. A veure si passa amb l'europeu, que ara com ara encara no ha estat suspès; s'ha de celebrar, si es pot, del 25 al 30 d'agost a París».

La manresana Mònica Clemente ha fet els darrers anys una gran progressió, en què destaquen els títols estatals absoluts el 2018 ( 4,31 m indoor i 4,45 m aire lliure) i els de categoria sub-23 el mateix any (4,01 m indoor i 4,26 m a l'aire lliure); l'any passat va ser subcampiona estatal absoluta (4,26 m). També ha participat en competicions internacionals.

Confinada com tothom

Clemente, com tots els atletes i esportistes en general, s'ha d'entrenar a casa, en el seu cas, amb la dificultat de fer-ho en una disciplina molt concreta de l'atletisme com és la perxa. L'atleta manresana es preparava al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat a les ordres d'Alberto Lobito Ruiz quan la crisi del coronavirus va obligar al tancament de la instal·lació vallesana, oimés després que es conegués el positiu d'alguns dels empleats. Clemente comenta que «el que fem a casa és seguir un pla d'entrenament amb fases concretes per al nostre manteniment, però no podem fer res de tècnica, malgrat alguns exercicis aplicats a la nostra especialitat. També és cert que des del CAR de Sant Cugat tenim el suport de dietistes i altres professionals que ens donen un cop de mà en el que puguem necessitar aquests dies. Ara bé, davant de tanta incertesa per la pandèmia tampoc no sé ben bé pel que ens preparem».

En el cas de Clemente, el confinament i per tant l'aturada de la preparació habitual, i de les competicions, no ha arribat en el millor moment. La manresana sortia d'una llarga lesió al taló que li ha impedit fer la temporada de pista coberta. «Vaig participar en el Campionat d'Espanya indoor el primer cap de setmana de març però fora de forma, després d'un temps important sense competir. Més que res per començar a tenir sensacions a la pista, sense esperar un gran resultat, malgrat que ja començava a estar bé», afirma Clemente, que es va classificar sisena en l'esmentat estatal amb 4,16 m 464 (la mateixa alçada que la tercera classificada), lluny dels 4,45 m que li van donar el títol estatal a l'aire lliure el 2018 a Getafe.

La perxista de l'Avinent Manresa, com la resta de components de l'equip manresà, està pendent de quina és la resolució de les federacions respecte a les competicions que queden pendents d'aquest any, entre aquestes, la lliga de clubs, en què l'equip manresà ha de defensar, si s'escau un any més, la seva plaça a la màxima categoria femenina. «Està tot suspès fins a nou avís i soc del parer que poca cosa es podrà fer aquesta temporada, per la crisi sanitària i perquè els atletes necessitaran un temps per posar-se en forma abans de prendre part en un campionat, potser un mes, encara que darrera de cada atleta hi ha una història i dependrà molt del que cadascú hagi pogut fer a casa i, sobretot, de quin material ha disposat per preparar-se; també de les ganes que tingui cada esportista de competir respecte als seus objectius, tot i que la majoria hauran de començar de zero».