Eastern Washington University. Aquesta és la destinació per a la temporada que ve de Núria Cunill, una jugadora de bàsquet de Berga de 17 anys que ha decidit fer un salt en la seva carrera esportiva i també acadèmica. Fa quatre temporades que és a la Joviat (actualment alternava la formació júnior i el primer equip), després de ser fitxada del CB Berga, on es va iniciar als 7 anys.

«Des de ben petita, la meva il·lusió era jugar als Estats Units. Ara m'ha sorgit aquesta oportunitat i, la veritat, és la millor manera de poder compaginar l'esport que més m'agrada i els estudis universitaris, en el meu cas de biologia. Aquí a Catalunya això hauria estat molt complicat. A les universitats americanes donen moltes facilitats als esportistes quant a horaris, exàmens, etc.», ha comentat Cunill, estudiant de l'Institut Guillem de Berguedà.

La proposta americana per a aquesta jove basquetbolista berguedana va arrancar el Nadal del 2018: «Una empresa que es dedica a la intermediació de jugadors i jugadores va enviar vídeos de partits meus a diferents universitats americanes i, després que jo ho parlés amb els meus pares, el maig de l'any passat vaig decidir-me per fer el cop de cap. Vaig rebre diverses ofertes i fins i tot em van trucar els respectius entrenadors, que em van comentar els seus objectius i el que volien de mi. Al final, la proposta més interessant em va semblar la de l'Eastern Washington University, que juga a l'NCA, la màxima categoria universitària. He parlat amb altres jugadores catalanes que han tingut experiències semblants i m'han donat força consells. El fet de marxar sola, és clar que fa un respecte, però és una oportunitat única de viatjar, de conèixer una altra cultura i sobretot de reforçar l'anglès i quatre anys amb les despeses universitàries pagades».

La posició a la pista de Núria Cunill és la de pivot i la propera campanya ja és sènior. Fa 1,83 d'alçada i ella pensa que «el nivell que em puc trobar allà segurament és més alt que el que té la Copa Catalunya, on juga al primer equip de la Joviat. Sobretot és més físic pel que he pogut veure en diversos partits, perquè allà els retransmeten en directe per televisió. En el meu cas, no soc gaire alta per jugar de pivot, potser em reconvertiran en ala, ja veurem».

Núria Cunill és una enamorada del bàsquet. Tant, que fins i tot va fer el treball de recerca de batxillerat relacionat amb aquest esport. «M'agradaria poder jugar al màxim nivell, però entenc que no és fàcil», diu la berguedana. De les seves característiques com a jugadora, Cunill destaca «potser el joc de peus i la meva facilitat per acabar moltes jugades a cistella amb la mà esquerra; fins i tot hi ha qui pensa que sóc esquerrana».

La crisi del coronavirus també s'ha interposat en el camí d'aquesta jove basquetbolista. Cunill havia de marxar el juny cap als Estats Units per tenir els primers contactes amb el seu nou equip, però vista la situació haurà de posposar la seva marxa fins al setembre. A més, com diu ella, «la selectivitat no es farà fins al juliol i m'interessa fer-la perquè, si les coses als Estats Units no anessin del tot bé, pogués estudiar aquí».