Una legió de runners experts, habituals i acabats d'arribar, esperen amb impaciència poder sortir a córrer a l'aire lliure després de gairebé cinquanta dies d'insòlit i mortificant confinament per la pandèmia de Covid-19. Per frenar l'ansietat i prevenir possibles lesions per un excés de ganes de córrer i sobrecàrregues, l'exatleta olímpic alacantí José Manuel Albentosa, director de la Gran Cursa del Mediterrani i la Mitja Marató d'Alacant, ofereix una sèrie de pautes i consells abans de tornar a practicar running pels carrers i parcs, que es resumeixen en la conveniència que aquest retorn sigui un rodatge suau, progressiu i dosificat en el decurs de les properes setmanes.

Sense objectius

En la mateixa línia de prudència i de prevenció, Albentosa recomana aparcar durant els primers dies de tornada als entrenaments els objectius pel que fa a temps, les presses i els excessos per acumulació d'esforços després d'un llarg període d'inactivitat.

«Si alguna vegada has estat lesionat per un període de temps similar al del confinament saps perfectament que, per evitar una recaiguda, el començament ha de ser molt moderat i, sobretot, convé que escoltis el cos», explica als corredors habituals qui va ser dues vegades campió d'Espanya dels 10.000 metres i dues més dels 5.000. «D'aquesta manera és com hauríem d'actuar després de gairebé dos mesos sense poder sortir de casa», afegeix.

«Tot i que la majoria dels corredors ens hem estat exercitant a casa a través de circuits de musculació, estiraments, gimnàstica, bicicleta estàtica o el·líptica», segueix Albentosa, «no podem oblidar que córrer és una activitat física la característica principal de la qual és l'impacte amb el terra. Per tant, haurem de tenir en compte que durant 45 dies no hem estat habituats a l'impacte que té lloc en cada passa».

Estirar i recuperar

El catàleg de recomanacions del director de la Mitja d'Alacant comença per recalcar la importància dels estiraments, durant uns deu minuts, i acaba amb la importància que els corredors fomentin allò que s'anomena «els quatre pilars bàsics» d'aquest tipus d'esportista: entrenament, nutrició, alegria i descans.

A més, Albentosa fa èmfasi en la importància de córrer «més per sensacions que per objectius», és a dir, prioritzar la recuperació gradual de l'hàbit del running per damunt de plans de cursa a mitjà i llarg període i d'altres exigències com distàncies, temps, canvis de ritme o intensitat.

Pràctica terapèutica

De tota manera, els experts coincideixen a reivindicar el valor terapèutic de l'esport per fugir de la tensió del confinament i seguir millor les setmanes que encara tenim al davant. «L'activitat física el primer que fa és generar endorfines i unes substàncies que ens fan sentir molt millor», afegeix per la seva banda Mari Carmen Molés, psicòloga. «Això fa que es redueixi el nostre nivell d'ansietat, de depressió i aquesta inquietud de cap on anem, i a més ens aporta benestar i millora el descans» en tots els aspectes.

Alternança de ritmes

Per la seva banda, Albentosa manté que el final del confinament també és «una magnífica oportunitat» perquè els corredors no habituals decideixin iniciar-se en el running amb voluntat de permanència. El seu primer consell és que comencin amb la mentalitat caco, que vol dir alternar caminar i córrer. «Segons la naturalesa de cada persona, es pot començar amb deu, vint o trenta minuts fent una part caminant i una altra corrent. El temps de córrer i caminar l'ha de saber administrar cadascú sempre amb sentit comú» i sense carregar les articulacions de cop.