La doble campiona mundial de curses de muntanya Sheila Avilés, nascuda a Igualada i resident a Santa Margarida de Montbui, s'ha mostrat força pessimista davant de la possibilitat que es puguin salvar algunes competicions aquesta temporada. Avilés, que ha passat tot el confinament a casa i que avui podrà tornar als entrenaments, com tots els esportistes d'elit, apunta que és possible que el seu estat de forma sigui millor que el de fa dos mesos.

Així, segons el seu punt de vista, «si s'arriba a competir, serà en l'àmbit autonòmic o, com a màxim, estatal. En l'àmbit internacional no penso que es pugui, i molts esdeveniments importants cauran». De tota manera, «si tenim la sort que a Espanya hi hagi alguna competició important, hi participaré perquè vull córrer. Tot i això, m'agrada situar-me en la pitjor previsió, la que diu que no hi haurà res. Llavors, si hi ha alguna cosa, m'enduré una sorpresa positiva. No em vull frustrar per falses expectatives».

Una setmana d'adaptació

Avilés ja esperava tornar-se a entrenar com a esportista professional, fet que passarà avui. Segons ella, «potser al principi em trobaré una mica fora de lloc perquè tècnicament pot ser que les trepitjades siguin més inestables que habitualment, però tinc la sort que les meves habilitats en el terreny tècnic són força innates i d'aquí a una setmana ja tornaré a estar adaptada».

Explica que aquest retorn a la normalitat «no em fa por, i fins i tot diria que físicament em trobo millor que abans del confinament. He fet molt bona feina, he entrenat aspectes que no havia fet mai i em noto més forta. He guanyat massa muscular i ara corro més ràpida».

De fet, aquest extrem el va poder comprovar dissabte, quan es va deixar sortir per primer cop a fer exercici a la Tossa de Montbui. «És el meu pati d'entrenaments i va ser impressionant. Posar-me les sabatilles, sortir al carrer, començar a córrer pels senders i respirar l'aire pur em va transmetre una sensació d'adrenalina i llibertat que trobava a faltar. A més, em vaig trobar molt bé».

La corredora de muntanya, que ha passat el confinament amb els pares i la germana, explica que no li ha calgut fer treball psicològic aquests dies perquè «m'he adaptat bastant bé a la situació. M'he acostumat a entrenar-me a casa, tot i que això no treu que vulguis sortir a respirar la natura. Mentalment, ho he aprofitat per relaxar-me i desestressar-me de la pressió de les curses. M'ho estic prenent com un any de desconnexió», tot i el fet que, vivint a la Conca d'Òdena, ha estat testimoni directe d'un confinament més dur, i durant més dies, que a la resta del país. També avisa que «un dels perills d'ara és que molta gent es lesioni. Per això, vull tornar amb motivació, però també amb cap i sense presses».