Román Montañez (Sant Joan de Vilatorrada, 1979) ha estat les dar-reres tres temporades el director esportiu del Bàsquet Manresa, càr-rec que va assumir quan va posar punt final a la seva carrera de basquetbolista als 38 anys. Ara no serà renovat. Es dona el cas que és el tercer cop que el club manresà el talla; les altres dues vegades encara en actiu, el 2000 després del descens a la LEB i el 2012 en la segona etapa com a jugador, tot i que després encara hi va tornar fins al 2017.

S'esperava una decisió com aquesta?

La veritat és que no. M'ha agafat per sorpresa. El president Josep Sàez em va comunicar per videoconferència que no comptaven amb mi i que per tant no renovarien el meu contracte. Em va comunicar que havia fet un bon treball, que en els bons resultats també hi tenia molt a veure, però que ara volien un altre tipus de lideratge, pel que fa a la meva tasca.

En aquests tres anys considera que ha complert els objectius previstos?

El repte era tornar a l'ACB. Això es va aconseguir la primera temporada. I en les altres dues, l'equip s'ha assentat a la categoria. S'ha de tenir en compte que em van oferir el càrrec just després de retirar-me. Era una bona oportunitat i penso que han estat tres bons anys del Bàsquet Manresa. La meva intenció era fer el millor treball possible, a la meva manera, però sempre amb decisions beneficioses per al club. En tot cas, potser alguna cosa que no he fet bé perquè no hem renovin el contracte. Si algun aspecte de la meva feina no ha agradat al club, no n'he estat conscient.

Hi ha alguna raó econòmica?

Segur que no. Em sembla que mai he estat un problema pel un tema econòmic. En aquest cas concret, fins i tot, no havíem ni començat a negociar.

A Manresa, la seva feina deu ser més difícil perquè s'ha de fitxar amb un pressupost força baix en relació amb altres entitat de la mateixa lliga Endesa?

El que és clar és que cada club té les seva idiosincràsia pròpia. És clar que a Manresa estem condicionats per quadrar el pressupost havent de fer, és clar, un equip competitiu. Això no ha estat treball només meu sinó que m'ha ajudat tota la gent que he tingut al costat. Sempre he defensat el club amb la meva manera de treballar. Una entitat que respecto molt en què vaig arribar als 12 anys i tinc una lliga guanyada. Amb la feina de fer de director esportiu tractava de portat el nom de Manresa per bandera, amb la seva filosofia però amb la manera de fer que jo creia que era la millor. El que també passa és que cada any hi ha dificultats per mantenir un bloc de jugadors.

Quines diferències destacaria entre les tres temporades com a director esportiu al Baxi?

En cadascuna, les pressions han estat diferents. Cada estiu ens hem hagut de reinventar en una feina que té moltes dificultats, però que també dona moltes alegries. El primer any el play-off d'ascens era prioritari i, en els altres dos, salvar-nos era l'objectiu.

Jugar aquesta darrera temporada a Europa, ha estat un error?

Segons el meu parer, el club va fer bé d'anar a jugar a Europa. Després de 20 anys de no ser-hi, s'ho va guanyar a pols. Era una decisió que s'havia de prendre. A més, quan a la Lliga Endesa els resultats no ens acompanyaven, els partits de la Champions League ens anaven bé per canviar el xip.

Quan va agafar el càrrec de director esportiu, quina va ser el repte bàsic de la seva feina i no només esportiu estrictament?

El més important en general era recuperar l'essència del Bàsquet Manresa. Penso que hem aconseguit que els aficionats estiguin orgullosos del seu equip. Ara es troba al lloc que es mereixia. El Baxi ha estat un conjunt competitiu, que ha aconseguit omplir el pavelló del Nou Congost.

Quina ha estat la relació amb l'entrenador Pedro Martínez?

Al llarg d'una temporada hi ha conflictes professionals, és clar, que els hem tractat i els hem afrontat de la millor manera. Per tant, és pot dir que la relació amb el Pedro Martínez ha estat correcta.

I amb el president Josep Sàez?

Doncs igual, no he tingut cap mena de problema amb les meves relacions amb el president. Quan hi ha hagut alguna cosa ho hem anat resolen sempre pensant en el millor pel club.

Pensava en la seva continuïtat?

La veritat és que tenia la il·lusió de continuar per intentar millorar algunes coses. Però el club ha considerat que no era oportú renovar-me i s'ha d'entendre. Això forma part del món de l'esport. També passa amb els jugadors.

L'afició, un 10, no?

I tant, sempre ha estat al costat de l'equip animant al màxim en cada partit. S'ha d'agrair que ells s'il·lusionin amb l'equip.

Continuarà en el bàsquet professional?

Ara, primer toca pair la decisió del Bàsquet Manresa de no renovar-me. És clar que m'agrada el bàsquet, que és la meva vida i intento posar-hi el meu granet de sorra, però ja ho veurem.

La resolució de l'ACB de comptar amb dotze equips per jugar una fase final, i el Baxi Manresa

No sé si era la millor opció. Nosaltres m'hem estat perjudicats però si la competició és pot acabar, molt millor.

Com creu que afectarà la crisi del coronavirus el Baxi?

En tot cas repercutirà en tots els clubs. El Bàsquet Manresa ha viscut molts situacions adverses i d'aquesta, segur que se'n sortirà.