Adaptar-se als nous temps. Això és el que ha hagut de fer el manresà Josep Maria Candàliga, fisioterapeuta de professió, treballador a l'Hospital de Vic i responsable d'un centre de rehabilitació, en concret al carrer Indústria de Manresa. Per la pandèmia, i com ha passat en la majoria de col·lectius, Candàliga s'ha hagut de reciclar, com els seus companys, i ha hagut d'actuar de manera molt diferent de com ho feia abans de la crisi.

A l'Hospital de Vic, per exemple, la seva tasca ha estat prou diferent els dies de més moviment a l'hospital (també a Althaia a Manresa: «Hem hagut de fer una mica de tot, com si fóssim auxiliars. A les UCI, si els pacients eren conscients i no estaven sedats, els ensenyàvem a ventilar i a saber treure la mucositat. S'ha de tenir en compte que els malalts que són a la unitat de curses intensive, es troben, en general, molt desorientats. Quan els malalts són a planta, i de manera progressiva, els exercicis que els fem fer ja són més actius», ha comentat Josep Maria Candàliga.

Quant al centre de rehabilitació que té a la capital del Bages, Candàliga, com la resta de fisioterapeutes, l'ha tingut tancat tots els dies que ha durat el confinament total. Aquesta setmana passada va poder començar a treballar però de manera individualitzada i seguint els protocols marcats pel Col·legi de Fisioterapeutes. «Durant el confinament, amb els pacients amb alguna afecció anterior a l'estat d'alarma ens ha funcionat molt bé la teleassistència, amb gràfics que ens ha proporcionat el mateix col·legi i que podies variar a la teva manera, indicant al client les repeticions que havia de fer de cadascun dels exercicis». Segons Candàliga, «també és cert que érem considerats un servei essencial, però a la vegada estàvem desprotegits perquè quan hi havia una urgència l'havíem d'atendre amb pocs recursos sobretot quant a material de protecció».

Davant la situació actual, i en la fase 0 de desescalada (la fase 1 serà molt semblant), els fisioterapeutes, segons Candàliga «només podem acceptar un pacient en cada servei i amb cita prèvia, i hem de disposar, un cop hem acabat, de temps per netejar-ho i desinfectar-ho tot i poder-nos canviar l'EPI, una mica a l'estil de les perruqueries. Quan entrem a la fase 1, segurament tindrem més marge. També és cert que ara mateix, depenent de l'espai de cada centre, si hi ha barreres arquitectòniques i la distància entre un i altre és d'almenys dos metres, es pot tractar més d'un pacient a la vegada, tot i que per cal tenir cura de canviar-te part de l'EPI en el cas que hi hagi hagut contacte amb algun d'ells. En el tema del material de protecció, sort n'hem tingut, del col·legi, que ens ha facilitat una llista d'empreses que podien subministrar-nos el necessari per protegir-nos, bàsic a la nostra feina».