Joan Prat, tècnic de Puig-reig, va anunciar fa uns dies que no renova com a entrenador del primer equip del CE Berga, després de cinc temporades al càrrec (algun any també va compaginar-ho amb la banqueta d'algun equip del futbol base de l'entitat), que deixa a Segona Catalana. Prat es va iniciar com a tècnic a la base del CE Puig-reig (sis anys) va seguir al filial del seu poble abans d'anar al FC Pradenc (2 anys), a la UE Avià (4 anys) i al CF Igualada (2 anys).

Final de cicle?

Sí, després de cinc temporades marxo sabent que s'ha acabat una etapa i amb ella un cicle, havent complert l'objectiu que em vaig proposar, que no era altre que tornar el club on es mereix la ciutat de Berga. M'he sentit molt ben acompanyat en aquest camí, que és el que m'ha donat força en tot moment. Dono les gràcies públicament a tothom pel tracte rebut; m'he sentit molt feliç amb directius, cos tècnic, plantilla, afició, persones que han portat el bar... Ha estat un honor dirigir uns jugadors de bona qualitat futbolística però sobretot humana.

Arribar a Segona Catalana, un bon recorregut?

El CE Berga no trobava el seu lloc. Vam tenir la sort de començar a formar un bon bloc. Ja a Segona Catalana van venir una sèrie de jugadors amb experiència i l'equip va fer un pas endavant, en tots els aspectes, en el futbolístic i també en l'humà.

La temporada 2018-19 va estar a punt fins i tot de portar l'equip a Primera Catalana

La veritat és que va ser una llàstima. Després d'anar bona part de la lliga al capdavant, un gol en el descompte, en el penúltim partit a Parets, ens va relegar a la tercera plaça i vam quedar a fora fins i tot de la promoció; no vam tenir el premi que vam merèixer. I en el curs aquest, que s'ha acabat abans d'hora per la crisi del coronavirus, la veritat és l'afrontàvem amb la mateixa il·lusió, però el cert és que ha estat molt irregular i hem tingut una gran dosi de mala sort. Les coses no sempre surten com un vol. Tot ens ha anat en contra, però hem salvat la categoria. El millor és que la plantilla ha estat en tot moment unida.

I ara què?

Fa vint anys que entreno amb satisfaccions importants, com l'ascens amb la UE Avià a Primera Catalana, malgrat molts inconvenient. Ara esperaré si surt algun projecte i, si és a fora de la comarca, també el valoraré. A Berga m'he hagut de buidar molt, he hagut de fer papers que no toquen, perquè es tracta d'un club familiar.

Com veu el futbol

És un territori sempre complicat per al futbol, sobretot per poder fitxar, perquè som lluny dels grans nuclis. Aquest ha estat un hàndicap amb què sempre m'he trobat, també a Avià.