22 de maig de 2020
22.05.2020
Regió7
HOQUEI PATINS

Llaverola, el porter igualadí del Girona, un exemple de longevitat esportiva

Establert actualment a Blanes, ha renovat per una temporada més amb el conjunt gironí, quan està a punt de fer ni més ni menys que 45 anys

21.05.2020 | 22:16
Jaume Llaveria és a punt de fer 45t anys

La renovació d'un jugador sempre és notícia. En el cas del porter igualadí Jaume Llaverola ho és una mica més si es té en compte que ha acceptat la seva continuïtat al Girona Club Hoquei, de l'OK Lliga, quan està a punt de fer 45 anys (31 juliol de 1975). «Estic molt content. Tinc ganes i motivació i, com que el club compta amb mi per algunes coses, fa que estigui molt satisfet de renovar. Això fa que jo doni el millor de mi», ha afirmat Llaverola a l'hora de valorar el fet de continuar en actiu malgrat la seva edat.


Llaverola va debutar a l'OK Lliga la temporada 1992-93 amb l'Igualada HC. A la capital de l'Anoia va aconseguir la Copa d'Europa, la Copa del Rei i la Lliga Catalana. El FC Barcelona va ser la seva següent destinació (1993-94), i hi va guanyar una altra Copa del Rei. L'HC Piera va ser el trampolí abans de tornar a Igualada (1995-2004), i hi va assolir quatre Copes d'Europa i quatre Supercopes continentals, dues lligues estatals i una Lliga Catalana.


En la seva llarga carrera esportiva també ha passat pel CH Lloret (2004-05) i per l'HC Liceo (2005-10), i ha obtingut, amb els gallecs, una Copa de la Cers. Va retornar en una tercera etapa a l'Igualada HC abans d'anar al Blanes HC (2011-14); des del 2014 és al Girona Club Hoquei. Ha estat internacional absolut amb les seleccions estatal i catalana amb diversos títols mundials i europeus i de la Copa Amèrica.


Actualment, Llaverola té com a companys, al Girona Club Hoquei, jugadors que podrien ser, per edat, els seus fills: «Sí, és així. Són joves, però alguns tenen una destacada experiència a la màxima categoria. En tot cas, em respecten molt, però aquest tracte també te l'has de guanyar». Respecte a la seva edat, a punt de fer 45 anys, Llaverola admet que «cada cop m'he de cuidar més físicament, però, gràcies a Déu, les lesions m'han respectat molt i la meva il·lusió per jugar és molt gran. Fins quan? No ho sé, cada any és diferent i per tant això no és pot mirar a llarg termini. Ara mateix gaudeixo quan jugo com si cada dia fos el darrer».

Els genolls pateixen


Llaverola valora la seva posició a la pista, defensant la porteria, com a molt important: «Ja no només en l'hoquei patins, també en la resta d'esports , el porter és el 50 % d'un equip. En el meu cas intento posar un granet més de sorra en el treball col·lectiu. En l'hoquei sí que es pot pensar que la nostra posició és un xic incòmoda, però amb els anys t'hi acostumes, tot i que cal reconèixer que els genolls pateixen molt».


El fet que Llaverola faci de porter i no de jugador de pista té una explicació tan curiosa com senzilla: «La meva família, en especial els meus germans, jugaven a hoquei patins. Les meves qualitats eren les que eren i necessitaven un porter... Però n'estic molt orgullós i penso que va ser un encert; no em veig fent una altra cosa».


Esportivament parlant, Girona és molt coneguda pel futbol i sobretot pel seu pas per la Primera Divisió. El porter igualadí comenta que «és cert que el futbol i el bàsquet tiben molt, però jo crec que la ciutat de Girona està orgullosa del seu equip d'hoquei patins».


La temporada que fa unes setmanes va finalitzar de manera precipitada per culpa de la crisi del coronavirus, el Girona Club Hoquei la va acabar en una més que destacada cinquena posició, només superat pels grans, el Barça, el Liceo, el Noia i el Reus. Llaverola ha dit que «hem fet una molt bona temporada i no ens podem queixar amb aquest cinquè lloc que ens serveix per classificar-nos per jugar a Europa la propera campanya. Tot i que els títols són més obligació del Barça o el Liceo, per exemple, nosaltres sortim a guanyar cada partit», i afegeix que, «si no fos competitiu, ja m'aniria a jugar amb els veterans per passar l'estona». Del seu pas per l'Igualada Hoquei Club en diverses etapes ha comentat que «tinc molt bons records, encara que amb tants anys sempre queda alguna espineta clavada». De la seva destacada trajectòria, Llaverola recorda «més que els títols, els companys que he tingut al llarg de tots els anys i sobretot les vivències amb ells; això és el que queda per sempre». Tot i que encara no pensa en la seva retirada, Llaverola té clar que «després de jugar no faré d'entrenador. No m'hi veig; s'ha de tenir un caràcter especial».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

LaLiga

Saps què pots fer en aquest espai tan exclusiu?

Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, ​​l'entreteniment i les noves tecnologies.


L'últim El més llegit