El manresà Òscar Muncunill ha viscut i viu l'esport d'elit de prop com a fisioterapeuta de la selecció estatal femenina de waterpolo, també com a professional del Centre Integral de Medicina de l'Esport (Cimetir), a la Clínica de Sant Josep.

Aquests dies es parla molt del perill de lesions en l'esport professional després de molts dies d'inactivitat grupal i específica de cada esport. Ho creu així?

Ens trobem davant un escenari fins ara desconegut on l'esportista ha realitzat una pauta d'entrenament domiciliari per mantenir-se en forma dins unes possibilitats que són fora de l'àmbit natural. El gest esportiu o fins i tot el medi on es desenvolupa, per exemple l'aigua, s'han substituït per rutines marcades per l'equip de treball de clubs o selecció amb condicionants. Aquests dies s'està començant a reintroduir l'esportista en el seu medi, però encara fora de la normalitat, amb protocols de treball que inclouen mesures preventives i que fan que les propostes d'entrenament s'adaptin. La situació en què ens trobem pot ser diferent si el teu retorn està condicionat per una competició oficial pròxima o no. Si el calendari et dona més temps per fer una gestió del treball més extensa, amb una instauració de les càrregues més progressives i amb entrenaments propis de l'esport practicat abans de la competició, el risc de lesions disminueix. El futbol, per exemple, té la previsió del retorn a la competició a partir del 8 de juny, i els clubs intentaran fer una posada a punt per minimitzar riscos. Però tenim l'exemple de la lliga alemanya, on 8 jugadors es van lesionar en els primers partits; i és que dins els aspectes que cal normalitzar tindrem el condicionant físic del qual hem parlat, el període d'inactivitat i el factor psicològic de jugar amb tots els condicionants que el moment comporta.

Si pot haver-hi més lesions, estem parlant sobretot d'afectacions musculars?

Les afectacions musculars hi seran, però un altre teixit que pot rebre les conseqüències de la situació viscuda pot ser el tendó.

Després de tant temps sense una preparació adient, creu que hi ha esports més propicis al fet que sorgeixin més lesions?

Més que esports, diria que la importància està en la gestió que es pugui fer de l'equip de treball i les possibilitats de calendari. Com millor es pugui fer el procés de reentrenament de les condicions i les capacitats de l'esportista, menys risc de lesió tindrem. L'entrenament progressiu adaptat a l'esport que es practica, el correcte descans, els bons hàbits i la salut mental, lluny de l'estrès, les incerteses i les pors en un entorn de seguretat i preventiu, ajudaran a una bona pràctica de l'esport.

El futbol sembla que serà el primer esport a posar-se en marxa. Molts jugadors han sortit a dir que si es reprèn la lliga el 8 de juny, la preparació prèvia haurà estat massa curta.

En tot esport es necessita una pretemporada per ajustar els paràmetres òptims a la competició. En el cas de la lliga espanyola crec que disposarà d'entre 3 i 4 setmanes. Una tornada a la competició amb un període d'inactivitat més llarg que el vacacional i amb una velocitat adaptativa més ràpida per està millor que el contrari, en un moment en què es poden decidir guanyadors, pot facilitar l'aparició de lesions. Caldrà fer una escala de valors. Els equips reprendran la lliga sense haver pogut jugar amistosos i els jugadors tindran un minutatge per partit superior al que començarien tenint. Les competicions es reiniciaran en un moment en què la temperatura també serà més elevada i la situació global no és de normalitat. S'haurà de tenir present tant la part física de l'esportista com la part psicològica, és una tornada sense precedents, amb uns condicionants que preveiem que no seran del tot favorables. A veure quines mesures es prenen.

Després de situacions com les que estem vivint, mai vistes, creu que es pot fer alguna cosa com a prevenció?

Dins de l'escala preventiva, la primera intervenció ha de ser vers la Covid-19, amb propostes de seguretat per a la pràctica esportiva i entrenaments. En el retorn a l'entrenament cal una bona gestió de les càrregues de treball amb una correcta progressió tenint en compte els factors de risc de cada esport o esportista que ens puguin portar a l'aparició de la lesió.

En l'àmbit que més coneix, el del waterpolo, en especial el femení, ha pogut atendre aquests dies de confinament les jugadores telemàticament?

Les noies han fet un pla de treball domiciliari facilitat des dels clubs on juguen o des de l'equip estatal amb una proposta interdisciplinària. Durant tot l'any, les jugadores poden fer consultes de salut a l'equip mèdic que formem els diferents professionals del Cimetir a la Clínica Sant Josep, sota la direcció del doctor Albert Estiarte. Aquests dies en qüestió s'ha anat fent un control vetllant per la seva salut.

Les seleccions

Una vegada s'ha autoritzat des del Govern i previ control de salut de les diferents jugadores, s'han iniciat els entrenaments al CAR de Sant Cugat. Ara bé, no dins la normalitat. Els grups de treball són reduïts i amb distància de seguretat entre esportistes. Encara hauran de passar uns dies per poder fer els entrenaments propis d'aquest esport de contacte. Però la felicitat de les jugadores ha estat la tònica general en retrobar-se en el seu medi, l'aigua.

La manca de competicions de waterpolo aquest estiu deu haver provocat un canvi del calendari de preparació.

Sí, aquest era un any olímpic i tota la preparació girava entorn d'aquesta competició. S'ha posposat fins a l'any vinent i deixa un calendari per anar ajustant en funció de l'evolució del moment.