L'anunci de la renovació del base Dani Pérez ha estat, fins ara, la millor notícia del mercat d'estiu del Baxi. El base de l'Hospitalet va traslladar a la pista durant la inter-rompuda temporada passada l'estil de joc que vol Pedro Martínez i ho podrà continuar fent.

L'any passat va ser el primer d'arribar i aquest any el primer de renovar. Li agrada enllestir el futur aviat?

Les situacions eren diferents. L'any passat havia de trobar equip a l'ACB perquè havíem baixat i aquest any tenia més anys de contracte i estava tranquil, però tots dos volíem seguir i ens hem posat d'acord molt ràpidament.

Ens han dit que tenia ofertes d'altres equips. Què l'ha fet decidir a quedar-se?

Hi havia interès però tenia molt clar que volia seguir aquí. Hi estic molt bé i la meva família, també. Sento com que ha faltat alguna cosa aquesta temporada perquè no s'ha acabat com hauríem volgut. No m'hi he pensat gaire.

El nou contracte amplia d'un any el vell. Als trenta anys, buscava estabilitat?

Sí. M'ha tocat moure'm molt. El màxim d'anys que he estat en un club van ser dos al Gipuzkoa, i tenir continuïtat en un lloc on et trobes a gust és un punt a favor.

Aquests dies s'ha comunicat la marxa de Toolson i és probable que tampoc no segueixi Pere Tomàs. No li fa por que es debiliti l'equip?

Confio que la directiva i tothom intentarà fer el millor equip possible. És clar que la situació econòmica després de tot això serà complicada per a tothom, però confio molt en la gent del club, farà bona feina, i llavors ja serà tot cosa nostra.

Com ha viscut tots aquests mesos?

Els setanta i escaig dies, a Manresa. El club ens va facilitar una bicicleta estàtica i material, i ens hem anat entrenant i mantenint la forma ja que hi havia la possibilitat de tornar a competir fins gairebé al maig. Però no és igual que en una pista de bàsquet i s'estava fent complicat. Quan van dir que ja no jugaríem ens vam relaxar més.

La seva dona ha tingut força contacte amb tota la crisi, no és així?

Sí, és infermera i ha estat treballant a l'Hospital de Sant Andreu. Ha tingut moltíssima feina, doblar algun torn. Hi havia molts sanitaris malalts. Per sort no s'ha infectat. Al final s'hi ha acabat acostumant, tot i que ha pencat molt. I jo esperant que no s'infectés, perquè si passava, jo tenia moltíssims números que em passés el mateix. Hem tingut sort.

Tenir una persona propera tan implicada fa tenir més consciència de tot el que està passant?

Ella m'explicava tot el que passava. Ha viscut situacions dures i complicades, i això et fa ser més conscient del que s'està vivint. Et fa pensar que has de ser més responsable. La gent està cansada d'estar-se a casa, però a la mínima que ens relaxem i deixem de prendre les mesures pot aparèixer un rebrot que sigui pitjor.

En aquest context, com pot tornar a la normalitat el bàsquet?

A curt termini serà molt difícil viure l'ambient que hem tingut al Congost o a altres pavellons. Confio que aparegui un medicament i una vacuna. A escala mundial no s'havia donat mai que tots els països desenvolupats ho busquin, i confio que la ciència faci la seva feina com més ràpid millor per tornar a viure espectacles com el bàsquet, concerts, teatre i tants d'altres.

Troba bé que es jugui la fase final de la lliga de València?

Si no hi hagués interessos econòmics, la lliga no s'acabaria. També cal trobar un equilibri entre la situació econòmica i la sanitària. Prenen les mesures perquè es pugui jugar, però segur que els diners han forçat que es jugui.

Li hauria agradat jugar-la o millor així?

Tinc un sentiment contradictori. D'una banda, m'hauria agradat jugar-la. No deixa de ser un torneig en què pots guanyar la lliga. Però que ens diguessin que no jugaríem més em va permetre de viure l'última fase del confinament més tranquil, sense estressar-me per si perdia la forma i m'ha donat certa tranquil·litat.

Esportivament, ha estat el seu millor any?

Crec que sí. Pel que fa a direcció i coneixement de joc cada any em sento millor, i segurament he fet un pas endavant. Pedro Martínez també et demana el 120% i m'ha fet millorar. Però també l'any anterior vaig tenir un any molt bo, individualment, a Sant Sebastià, i d'encert vaig estar millor.

Parlava de l'encert i del tir. Del 40% en triples ha passat al 18%. Què ha passat en un any en què ha jugat tan bé?

Ha estat el meu punt negre, i encara més després d'una temporada en què havia tingut molt encert. Mai no he estat un tirador, però sí que solia anotar els triples que llançava sol. Vaig començar molt erràtic i això va afectar la confiança. Però tinc un estiu per treballar-ho i segur que la temporada vinent canvio aquest percentatge.

El nou director esportiu, Xevi Pujol, deia l'altre dia que el tram de temporada que van compartir Cvetkovic i vostè va ser aquell en què l'equip va jugar millor, i que volen mantenir la parella de bases. Hi està d'acord?

La millor ratxa de la temporada va ser quan va arribar ell i llavors en el tram final. Va donar bon rendiment i m'hi vaig entendre molt bé. Contra el Saragossa vam compartir molts minuts a la pista. És molt bona persona i un bon company, i si segueix, estaré encantat de compartir posició amb ell.