Ernest Estany fa tres anys que és el president del CF Solsona (lligat amb el Futbol Base Solsona Arrels), club que aquesta temporada, atípica pel coronavirus, ha fet història amb l'ascens a Primera Catalana, categoria a la qual no havia militat mai. El segon lloc al grup 5 de Segona Catalana ha donat aquest preuat premi, sense necessitat de fer la promoció per pujar, tal com estava establert, a causa de la crisi de la covid-19.

Un ascens amb incertesa fins al final perquè no se sabia quina seria la decisió de la Federació Catalana pel que fa a ascensos i descensos, després de donar per acabades les competicions el mes de març.

Ha estat una gran fita, mai assolida. Encara que això pugui implicar el descens el curs que ve, ja haurem jugat a Primera Catalana en una ocasió. Vam haver d'esperar algunes setmanes, com tothom, i al final, la Federació Catalana ens va donar l'ascens com un dels segons classificats de Segona Catalana amb millor puntuació. En el nostre cas, que no hi hagi descensos al futbol base també ens ha afavorit perquè teníem dos equips de Preferent que podien baixar i s'han salvat.

Què suposa l'ascens a Primera Catalana per a Solsona?

És posar el nostre club en el mapa futbolístic de Catalunya. La veritat és que ja feia algunes temporades que festejàvem les primeres posicions a Segona Catalana i enguany ha estat la definitiva. Tenint en compte que el Borges, el primer classificat, menjava a part, la segona posició la teníem molt ben consolidada. També hem d'admetre que en cas d'haver hagut de jugar la promoció, ho hauríem tingut molt difícil perquè els equips de Barcelona, que haurien estat possibles rivals, són més forts.

Quin serà l'objectiu la propera temporada?

Lluitarem per salvar-nos i en els propers anys consolidar-nos en aquesta nova categoria. Que sigui una cosa normal jugar a Primera Catalana.

Un cop la Federació Catalana va certificar l'ascens, hi va haver algun dubte d'acceptar la plaça a Primera Catalana?

Això no, però com és lògic ens vam plantejar com ho faríem sobretot econòmicament parlant, perquè a Primera Catalana tot s'encareix, àrbitres, desplaçaments, compensacions a alguns jugadors, etc.

La renovació dels entrenadors era clara.

Està clar que Joan Corominas i David Andreu tenien la continuïtat sobre la taula tant en el cas de l'ascens com si finalment ens haguéssim quedat a Segona Catalana. Ells, és clar, en haver pujat, ens van fer veure que havíem de reforçar l'equip en allò que es diu la columna vertebral, i així s'està fent, dins de les nostres possibilitats. Comptem que el nostre pressupost s'incrementarà entre un 20 i un 30%. La idea és treballar el micromecenatge perquè tenir un espònsor únic costa molt d'aconseguir. És clar que haurem de tocar de peus a terra i, si els resultats no acompanyen, ser conscients d'on som. No tirarem la casa per la finestra; no ho volem fer. Ens agradaria aconseguir un major nombre de socis, que seria una mostra que la gent es fa seu el club i vol participar-hi en tots els seus àmbits.

Geogràficament, Solsona no ho té fàcil per disposar de jugadors de categories altes.

Fins i tot els nostres, quan tenen divuit anys han de marxar a estudiar a Barcelona i a Lleida i no els pots demanar que vinguin a entrenar-se tres cops la setmana com farem ara. Sort que ara a Manresa ja hi ha força sortides universitàries. Certament estem mal comunicats.

L'Ajuntament deu donar suport al club en aquesta nova situació tan millorada?

Veiem que l'Ajuntament de Solsona està molt disposat a donar-nos un cop de mà, és clar. Ara mateix, però, estem pendents de veure com es resol el problema d'un mur de l'institut Francesc Ribalta que amenaça de caure i això ha deixat inhabilitat el camp de futbol. A més, les obres segur que deixaran malmesa la gespa artificial i caldrà canviar-la, aspecte que ja estava previst per a aquest estiu. Per tot això, ara estem preocupats no tant per si ens podrem salvar sinó per si podrem iniciar la lliga al nostre camp. De moment ja hem hagut de suspendre el campus habitual del juliol. Ara mateix la qüestió és saber qui es fa càrrec de les obres, quan sembla clar que és el departament d'Ensenyament de la Generalitat. Els camps més propers que tenim són els de Cardona o Guissona, però tampoc podem passar per davant dels clubs d'aquestes poblacions. Tenim un problema molt seriós. La base haurà d'anar temporalment al camp antic de l'escola Arrels.

El lligam entre el Club Futbol Solsona i el Futbol Base Solsona Arrels sembla que funciona.

Som una mateixa junta i només canvien els presidents, jo mateix per als equips sèniors, A, B i noies, i Ester Mascaró per a la base. Tots anem a l'una i ens podem centrar en la nostra feina.