El Barça ja no és líder pel gol-average. El Reial Madrid es va guanyar el dret a dependre de si mateix per conquerir LaLiga Santander després d'imposar-se aquest diumenge per 0-2 a la Reial Societat, una victòria amb poc brillantor i molt d'ofici, i patiment final, que li va servir per empatar a punts en el liderat amb el FC Barcelona. El duel no va estar exempt de polèmica.

No va ser un partit excessivament bo del conjunt madridista, però va tenir prou per emportar-se tres punts claus en la seva mà a mà amb els blaugranes. Ferm en defensa, va controlar a un atac local que va estar lluny de què li va desarborar a la Copa, i després va aprofitar un 'guspira' del seu millor jugador, Vinicius, i d'una bona maniobra de Benzema on semblava que no hi havia res per batre els de Imanol Alguacil, que s'allunyen de la son de la Lliga de Campions després d'un mal reinici i que a la fi van posar una mica d'emoció amb el gol de Mikel Merino.

Malgrat jugar-se el liderat, Zinédine Zidane va optar per moure l'equip per al duel, amb quatre canvis i la sorpresa de l'entrada de James Rodríguez, que no jugava precisament des de la derrota en Copa davant l'equip donostiarra. El colombià i Vinicius, una altra novetat, acompanyaven a un Benzema, que va trobar a faltar a un Hazard, suplent en aquesta ocasió i de què finalment no es van necessitar els seus serveis.

Sense el concurs de el belga, l'equip madridista es va ressentir dalt perquè el francès va estari molt menys participatiu del normal. No menys important va ser l'absència de Modric, que va privar de més fluïdesa en la sortida de pilota davant la bona pressió d'una Reial ambiciosa i amb ganes de deixar enrere la seva imatge dels seus dos primers partits.

El conjunt local va intentar tutejar amb la pilota al seu rival, però li va costar trobar el camí cap a la porteria de Courtois. El Reial Madrid va semblar tenir apresa la lliçó de la Copa d'el Rei i no va deixar que el trio Odegaard-Isak-Oyarzabal tingués excessiu protagonisme, el que va permetre a l'belga a viure uns primers 45 minuts tranquils.

Tampoc hi va haver excessiva tensió en l'àrea de Remiro. Vinicius i la seva velocitat van ser el principal maldecap per a la defensa realista, però les ocasions tampoc es van deixar veure. El brasiler, amb un xut alt i un altre massa centrat que va repel·lir el porter 'txuri-urdin', i Benzema, després d'un contraatac, van ser les millors dels madridistes.

VINICIUS TREU UN PENAL

El Reial Madrid necessitava més ritme i frescor a dalt, però Zidane no va variar res després del descans. No obstant això, el seu equip va colpejar només reprendre el xoc, de nou a través de la velocitat de Vinicius, a què finalment va desequilibrar Llorente. El consegüent penal, ratificat pel VAR, no el va perdonar l'especialista Sergio Ramos per convertir-se, amb 68, en el defensa més golejador de la història.

La Reial Societat tenia també tasca en el seu atac, molt lluny en aquest reinici de l'campionat de què brillava quan es va aturar la Lliga. Ni Isak, botxí madridista en el torneig del KO, ni Oyarzabal tenien presència, i per això Alguacil va buscar més mordent amb Januzaj pel '10'. L'avantatge en el marcador tampoc millorava al seu rival, que tractava més de controlar el partit que de buscar la sentència i que a més perdia per lesió a Ramos.

Els realistes van ser a poc a poc fent-se amb el comandament deel partit, suficient amenaça malgrat l'escassetat d'ocasions. El gol anul — lat a Januzaj, per un fora de joc posicional de Merino, va ser un avís per als visitants per espavilar amb més de 20 minuts encara per davant. Sense temps per fer-ho, una jugada gairebé aïllada, va acabar amb un centre de Valverde que va acabar a l'espatlla de Benzema, suficient per acomodar-la pilota i enviar-lo posteriorment a la xarxa. El VAR ho va certificar i Alguacil va semblar rendir-se amb els canvis, però el tant de Merino va donar emoció al final.