Xavi Ribera, ex president del CE Puig-reig i entrenador del CCR Alt Berguedà, també vinculat a la representació de jugadors, va rellevar Enric Moreno a la secretaria tècnica del CE Manresa l'estiu passat després de l'ascens de l'equip a Tercera Divisió, tot i els problemes econòmics que arrossegava el club. Una temporada ha durat l'etapa de Xavi Ribera al CE Manresa, ja que va ser despatxat fa unes setmanes per la junta gestora que presideix Ruth Guerrero; ell mateix, però, ja havia deixat entreveure que no volia continuar, i havia presentat fins i tot la dimissió la setmana prèvia al darrer partit que va jugar el primer equip abans de la crisi pel coronavirus al camp de la Pobla de Mafumet. Esportivament, el CE Manresa ha salvat còmodament la categoria.

Etapa curta al CE Manresa però molt intensa?

La veritat és que esportivament i personal ha estat molt positiva. S'ha de tenir en compte d'on veníem, amb molts deutes a la plantilla malgrat l'ascens a Tercera Divisió quan jo vaig agafar el càrrec. Sigui com sigui, estic molt agraït a la confiança que em va donar el llavors president Luis Villa. La veritat és que tots vam remar en la mateixa direcció per aconseguir una plantilla amb cara i ulls. Aquest va ser un repte que jo mai abans havia tingut per la seva exigència, tot i que a la vegada va ser molt il·lusionador.

La confecció de la plantilla, sobretot quant a cost, va estar consensuada amb la junta i en especial amb el president?

Abans de signar cadascun dels jugadors, Luis Villa em donava el vistiplau pel que fa al preu.

Tenint en compte l'experiència de l'any anterior, amb molts problemes econòmics, es va creure el pressupost previst?

Jo personalment no coneixia a Luis Villa; sabia que era el que portava el bar i que sentia molt els colors del CE Manresa. Em va comentar que tenia lligats diversos espònsors i que tenia col·laboradors externs que l'ajudarien

Quan va començar a veure que les coses no seguien un bon camí, en el tema econòmic?

Va ser el primer mes que no es va poder pagar als jugadors, crec que era el novembre. El president em deia que les coses no li havien sortit bé, que estava esperant els diners de la Federació Espanyola i d'una rifa que volia fer després de Nadal.

Com es va prendre la plantilla els impagaments?

La veritat és que els jugadors ens van donar confiança i esportivament no es va notar. Aquesta reacció no em va sorprendre perquè des de principi de temporada vaig entendre el seu valor humà, sobretot el dels capitans, però també de cadascun dels futbolistes a títol individual.

Al gener va arribar la suspensió de diversos partits de futbol base del CE Manresa per deutes arbitrals.

Aquesta resolució de la federació em va arribar el mateix divendres, un dia abans de les suspensions previstes, i quan ho vaig saber vaig anar a la delegació a veure si es podia fer alguna cosa. Allà em vaig trobar amb el mateix Luis Villa. Ens van comentar que la decisió federativa no es podia tirar enrere, ni aportant els diners del deute que teníem amb els àrbitres. Vam moure fils a l'Ajuntament , amb contactes amb el mateix alcalde, Valentí Junyent, i el regidor d'esports Toni Massegú. La mateixa tarda de divendres, l'estructura esportiva del club va convocar una reunió d'urgència amb el president Luis Villa i li vam fer veure que ens trobàvem en una situació límit i que el millor era la seva dimissió. No volíem que el club quedés al descobert. A partir d'aquí, i amb Víctor Casado, que portava la direcció esportiva de la base en l'àmbit burocràtic, ens vam posar a gestionar-ho tot plegat amb moltes reunions buscant gent que es pogués fer càrrec de l'entitat després de la dimissió de Villa. En aquell moment, la nostra iniciativa va servir perquè el CE Manresa pogués continuar actiu. També era un moment delicat del primer equip doncs el 31 de gener es tancava el mercat de fitxatges i podia haver-una una escapada de jugadors. També vam rebre moltes trucades de pares de jugadors de la base demanant explicacions. Van ser unes setmanes de molta pressió fins que va arribar la junta gestora, que el primer que va fer va ser parlar amb la plantilla perquè es baixés el sou, cosa que va acceptar.

El primer equip del CE Manresa, tot i els entrebancs, va mantenir una bona línia.

Això, tot i que aviat va començar a sonar el nom de Ferran Costa com a tècnic de l'any següent i coordinador de la base. Em vaig reunir amb alguns directius i m'ho van negar, malgrat que sabíem que aquest entrenador ja havia contactat amb companys seus per venir al CE Manresa. Aquí vaig començar a perdre la confiança en la junta gestora, entenent que ens estaven prenent el pèl, a mi i a l'equip tècnic de la primera plantilla en general. Em vaig plantejar plegar, com també l'entrenador Andreu Peralta i el preparador físic Jordi Jódar. Mentrestant va marxar Xavi Baldajos, un dels responsables i entrenador de la base. El dimecres abans del partit a la Pobla de Mafumet vam tenir una nova reunió amb la gestora i dijous presentàvem la dimissió, tot i que al final ens vam quedar per algun directiu i, sobretot, pels jugadors. Després de jugar a Tarragona va arribar la crisi del coronavirus. Ara fa unes setmanes, ens van acomiadar amb una freda trucada de telèfon de la presidenta Ruth Guerrero. He quedat molt decebut del tracte rebut. He de dir que aquesta gestora no va acceptar una bona oferta de gent que buscava entrar al club per tenir el primer equip com a filial. I en la nova planificació, em sap greu que s'hagin quedat tants pocs jugadors de l'any passat.

A més aquesta temporada ha portat el CCR Alt Berguedà a Tercera Catalana com a tècnic

Després de tres anys de feina crec que ha estat un ascens merescut, que podran gaudir-ne, a partir d'ara, amb un camp de gespa artificial a Guardiola de Berguedà. Jo ja tenia pactat no continuar en un club on m'han tractat molt bé. Ara estic a l'atur, però amb ofertes. Aquests temporada passada m'he buit molt i ara necessitava un descans.