La final de la fase extraordinària de la Lliga ACB serà una batalla molt física entre els dos equips que s'han mostrat més forts en aquesta matèria. El Barça, primer de la fase regular, i el Kirolbet Baskonia, que era vuitè quan tot es va aturar i que s'estava refent d'un mal inici d'any que el va deixar fora de la Copa del Rei, lluitaran pel títol a quaranta minuts. O a més, si hi ha pròrroga.
El partit, a més, despertarà vells fantasmes, els del seguit de tres finals consecutives entre el 2008 i el 2010 entre tots dos equips. Els bascos van guanyar la primera i l'última i els barcelonistes (que blaugrana ho són tots dos), la del mig.
Objectius més alts
Les semifinals d'ahir tenien per als aficionats del Baxi Manresa l'interès de veure què passava amb dos dels seus exentrenadors, Joan Peñarroya i Jaume Ponsarnau. En el primer cas, l'egarenc va estar lluny de donar la sorpresa, però no se li pot demanar res més amb la temporada que ha fet a Burgos. Hauria entrat a la Copa de no haver estat per la norma de l'amfitrió una altra vegada i ha arribat a les semifinals de la lliga. El Barça ja era una muntanya massa alta de superar, tot i que el seu equip no es va entregar mai.
Molts no van entendre la seva decisió, la de marxar del Bages i canviar Manresa per Burgos, l'estiu passat. Ara es deuen haver adonat que el poder econòmic dels castellans permet crear plantilles interessants i progressar. Caldrà veure quant dura l'interès del propietari de la immobiliària San Pablo en l'esport de la cistella i l'afició en una ciutat que és futbolera i que, a més, tindrà un segon equip, el Tizona, l'històric, a LEB Or. Peñarroya seguirà una temporada més a la banqueta del Coliseum però ja ha demostrat que està fet per a cotes superiors.
A un triple
Pel que fa a Ponsarnau, va pagar les baixes d'Abalde i de Labeyrie, que es va revinclar el turmell, però malgrat les errades del seu conjunt durant el partit d'ahir, la realitat és que si el triple, frontal i alliberat, de Jordan Loyd a l'últim segon hagués entrat, estaria celebrant un èxit.
El targarí establert a Sant Fruitós va veure com el Baskonia li remuntava un partit que estava dominant. Tot i que el seu equip va reaccionar, li va faltar el punt d'encert per arribar a una final que hauria afrontat amb absències. A la Copa del Rei va eliminar el Barça i després va xocar contra el Madrid. A l'Eurolliga, havia reaccionat després d'un mal inici. No es pot dir que hagi estat un mal any, ni bo, sinó tot el contrari. Caldrà veure si hi segueixen confiant.
Mentrestant, el renascut Baskonia d'Ivanovic, un dels entrenadors de rotació del president Querejeta, plantarà cara al favorit dimarts. Els vitorians han aconseguit envoltar Shengelia de gladiadors i, a un partit, tot pot passar. A la primera fase va vèncer el Barça per 81-75 però li va costar. Com segurament passarà ara.
