La fortuna és capriciosa i marca destins. Tot i que el València va cometre moltes errades en la semifinal d'ahir contra el Baskonia, es va encallar a la segona part, va ser presa de les baixes i va semblar que perdia el control, va tenir fins a dos triples en bona posició per haver fet canviar la història. Primer San Emeterio, en la penúltima possessió, però sobretot Jordan Loyd, amb un tir frontal i sense puntejar, van poder ficar l'equip de Jaume Ponsarnau en la final al seu pavelló de la Font de Sant Lluís. Però no va ser així. La cara de la moneda va ser per a un Baskonia a qui Dusko Ivanovic, amb els seus mètodes, ha rentat la cara i que es presenta a la final amb bons arguments per guanyar-la.

La lesió de Labeyrie

I ahir va haver de remar durant força estona a contra corrent, sobretot en un segon quart en què el València va trobar un inspirat Doornekamp per marxar de fins a onze punts (41-30). Els bascos només contestaven amb un Dragic que es va vestir del seu germà per mantenir-los amb possibilitats. Però una acció va marcar el partit. Labeyrie, després d'un tir exterior, va caure malament després de trepitjar el peu de Shengelia. El francès, amb un esquinç de cavall, ja no va tornar a la pista. La seva baixa, a més d'unir-se a la d'Alberto Abalde, deixava molt curta la rotació interior local, a mercè de la potència del rival.

Va ser a l'inici de la segona part que es va notar el canvi. El Baskonia pressionava millor, obligava els locals a llançar de lluny i escurçava la diferència a poc a poc fins a situar-se davant al final del tercer quart amb un bàsquet de Vildoza.

Polonara, un italià a qui Ivanovic ha donat molts galons, va completar un parcial de 4-18 i va posar el 57-63. Però l'orgull taronja, la cultura de l'esforç que preconitza el seu eslògan, va allargar la lluita. Els triples de Marinkovic i Van Rossom van igualar el duel a 63. El Baskonia duia la iniciativa, però no s'acabava de desempallegar. Un triple de Shields, el 70-75 a 2.45, semblava decisiu, però el final va ser tens. San Emeterio va escurçar la diferència a 1.18 (73-75), però després va errar quan podia donar la davantera als seus. L'últim atac vitorià també va ser errat i, en l'última acció, Loyd ho va tenir a la mà. Però va sortir creu.