El primer any de Joan Peñarroya després de marxar de casa gairebé no va poder acabar de millor manera. El seu equip, el San Pablo Burgos, va ser quart de la lliga de manera sorprenent i ell va tornar a estar al centre de totes les mirades, sobretot pel triomf contra el Reial Madrid.

Com ha viscut les emocions de la fase final extraordinària de València?

Amb intensitat, perquè ningú no tenia clar com aniria tot. La preparació no ha estat un camí fàcil. Els jugadors van arribar-hi en condicions gens habituals, els protocols per entrenar-nos eren complicats i les primeres setmanes hi havia dubtes sobre si es jugaria. Enmig hi ha la rumorologia sobre els jugadors, si seguiran o no als equips. Calia tenir una duresa mental important. Un cop a València, quan tothom començava a sortir de casa, a nosaltres ens van ficar dins d'una bombolla. No podíem sortir per res de l'hotel, només per anar a l'autobús i a entrenar-nos. El confinament en un hotel on no hi ha ni cafeteria també pesa. Però ho hem sabut portar. L'equip ha fet molta pinya i hem viscut una gran experiència, tant a la pista jugant com a fora.

Com havia passat els mesos anteriors, el San Pablo?

Alguns jugadors van marxar, com Fitipaldo a Uruguai, Benite a Brasil o Earl Clark als Estats Units, i ja no va tornar, McFadden també era allà i jo a Manresa. La gran majoria, però, es va quedar a Burgos.

Feia falta aquesta unitat per poder rendir bé en aquesta fase final?

El primer que s'ha de dir és que l'organització de l'ACB, el València i el seu mecenes, Juan Roig, tenen mèrit. El muntatge ha estat espectacular. Tothom ha tingut una gran tranquil·litat i seguretat i estan dient que pot ser un exemple per a l'NBA. Les seves instal·lacions ho permeten. En tres setmanes crec que he passat vuit o nou PCR i tres o quatre anàlisis de sang. Això que no ens creuàvem amb ningú i estàvem en una situació hermètica. Ens hi havíem d'adaptar mentalment i els dotze equips han patit, tot i que anàvem trampejant-ho.

El que el fa estar més content és que el seu equip ha fet el màxim que podia fer?

Si no hem fet el màxim, hi hem estat molt a prop. Teníem pocs jugadors, amb nou del primer equip, sense Àlex Barrera, i amb la incorporació de Pablo Aguilar, que ens ha ajudat molt però que va arribar just a València. Venia d'un any sense jugar. Vam arribar justos, però l'entrega, la implicació i el sentiment d'equip que hem mostrat és el record que ens n'endurem, més que no haver estat quarts, que per a un club i una ciutat com la nostra és molt bo.

L'ha sorprès el torneig, amb el triomf del Baskonia

Tal com estava tot era més factible que hi hagués sorpreses. El Baskonia, que havia fet una lliga molt irregular, ha arribat amb gana, esperit i la plantilla quasi completa i són justos guanyadors. Altres com el Barça o el Madrid venien amb tothom a punt, però a un partit i en aquestes condicions no han pogut demostrar la seva superioritat.

És complicat valorar una temporada com aquesta, amb l'aturada, però n'està content?

Ha estat molt atípica, però cal estar contents. Vam quedar fora de la Copa perquè hi havia d'anar l'organitzador i perquè el Bilbao va guanyar al Palau Blaugrana. Estem a quarts de final de la Champions i hem estat sempre en zona de play-off. Quan es va aturar tot érem desens, però empatats amb el setè. Sempre es pot millorar, però tothom ho hauria firmat.

L'octubre ens comentava que havia fitxat pel Burgos i deixat el Manresa perquè sentia que era el pas que havia de fer en aquell moment de la seva carrera. Els resultats li donen la raó?

Ara seria oportunista per part meva dir que n'estava convençut, perquè els resultats han acompanyat, però ho vaig fer pensant que era el que havia de fer. Em va costar molt marxar de Manresa. M'ha sortit bé a Burgos, però també em podia haver sortit bé quedant-me. Ho vaig haver de decidir llavors i només la meva família sap com em va costar. Ara podria anar de campió i dir que ho vaig encertar, però mai se sap què hauria passat si no ho hagués fet.

El San Pablo destaca per l'afició, omple un pavelló amb més de 9.000 persones cada partit. Quin marge de creixement té el club?

Crec que està al límit i el fet que ara no pugui entrar gent als pavellons pot afectar en termes de la importància que té disposar de tants aficionats per poder elaborar un pressupost. Estic convençut que el president i la junta faran un esforç per no perdre potencial, però ja ho veurem. El lloc del Burgos no és ser semifinalista. Si l'any surt molt rodó, és estar als play-off, ja que hi ha equips amb més pressupost. Però és un club amb empenta, de fer bé les coses per créixer i ja ho veurem. Hi ha molta incògnita sobre com aniran totes les entitats, tot i que sembla que n'hi ha a qui la crisi no afecta tant.

L'any que ve, Burgos tindrà un equip a l'ACB i un a la LEB Or

No ho sabria dir perquè no ho hem viscut. És clar que la ciutat està molt bolcada en el bàsquet, però no em sobta perquè a Manresa passa el mateix. Ja veurem com gestionen dos equips en categories tan importants

Li sap greu que alguns mitjans només el recordin quan guanya el Barça o el Madrid?

Em considero valorat. Guanyar el Madrid té molta transcendència, però em quedo la feina feta durant tot el curs. Pots ser més o menys mediàtic, però fa quatre anys seguits que soc al play-off amb els meus equips. M'importa que funcionin i que siguin això, equips. A tothom li agrada que parlin d'ell, però m'agrada més centrar-me en la feina.

Com preveu que serà el bàsquet, durant els propers mesos?

Tot és una incògnita. El que desitjo és que quan juguem hi hagi gent al camp perquè és la nostra raó de ser, que tots els pavellons estiguin plens o hi hagi molta gent. A partir d'aquí hi ha la problemàtica dels ascensos, de les dates, dels pressupostos... Estem en un moment d'incertesa, millor que fa dos mesos, quan era més gran, però esperem que els propers dies es donin respostes a aquestes qüestions.