El Barça segueix amb possibilitats de guanyar la lliga i va enviar l'etern rival a Segona. Fins aquí, tot correcte per a la seva afició. Però l'equip va tornar a mostrar ahir per quin motiu si no guanya el campionat no serà pel VAR. L'Espanyol, orgullós, va plantar cara i va merèixer més que una escarransida derrota que certifica el descens. Falta molt per reviure un altre derbi. El d'ahir va ser trist per les dues bandes.

El Barça va fer servir des del començament el sistema amb el qual va enlluernar a Vila-real però amb dues diferències massa evidents. La primera era que Messi no podia jugar al centre, per la densitat de població que l'Espanyol, amb tres centrals, va situar en aquella zona. L'altra era que l'equip va sortir caminant al camp, amb una actitud molt diferent de la de diumenge.

Perquè el tècnic Rufete, conscient que l'última cosa que podia fer era deixar els espais que va permetre el Vila-real entre els centrals i els mitjos centres, va plantar una defensa de cinc amb dos pivots, Marc Roca i David López, i per allà no va passar ni l'aire. Entre la desídia dels uns i les bones ajudes dels altres en defensa, unit tot plegat a la intensa calor, va derivar en una primera meitat en què l'Espanyol va merèixer anar al descans guanyant.

Perquè va ser ell qui va tenir les dues millors ocasions. La primera, al minut 9, quan una pilota llarga a Embarba va agafar Lenglet en l'únic error dels primers 45 minuts. El madrileny va encarar Ter Stegen, però l'alemany li va refusar la rematada com si fos Gonzalo Pérez de Vargas al Palau Blaugrana, amb el peu dret.

La resta del primer quart d'hora va ser un seguit de circulacions lentes i imprecises en què Messi no podia superar tothom, en què Rakitic i Sergi Roberto feien trobar a faltar la intensitat d'Arturo Vidal i la clarividència de Riqui Puig i en què l'única ocasió digna de ser mencionada va ser un contraatac en què Griezmann va assistir Suárez, però aquest, lentíssim, va permetre que li desviessin el xut.

Així, l'Espanyol va sortir de la cova i va estar a punt de marcar en la segona ocasió, al minut 43. Una gran cavalcada de Dídac Vilà va acabar gairebé amb autogol de Lenglet. Ter Stegen el va salvar. David López recull el rebuig i la torna a Dídac qui, amb la cama dolenta, remata al pal. Descans i a pensar per als locals.

Dues vermelles i gol

La represa va començar amb Setién fent el canvi polític de sempre, retirar del camp Semedo per posar un davanter i no fer-ho amb l'intocable Sergi Roberto. Els quatre atacants al camp van durar quatre minuts, el que va trigar Ansu Fati a fer una planxa a Calero, que es va lesionar xutant-li la cama. Munuera Montero va necessitar el VAR per equivocar-se i expulsar-lo per una acció que era de groga clara. L'àrbitre andalús va poder equilibrar les forces tres minuts més tard quan Pol Lozano va clavar, ara sí, la sola a la tíbia de Piqué. També va necessitar el VAR per expulsar-lo justament.

Enmig de tota la situació, l'Espanyol va perdre la posició i el Barça ho va aprofitar per marcar. Entre Alba i Griezmann, el millor del seu equip, van crear una superioritat per la banda esquerra de l'atac. El francès va posar la pilota al mig amb el taló, Messi va rematar, Dídac va refusar però Suárez va capturar el rebot i va arreglar el seu nefast partit amb el gol.

Amb tot perdut, l'Espanyol va canviar a defensa de quatre i va fer entrar Darder. El Barça caminava per no perdre la pilota però hauria pogut marcar el segon en una rematada de volea de Messi que va obligar Diego López a fer una gran intervenció, amb cop inclòs contra el seu pal dret.

El segon canvi polític de Setién va consistir a retirar Griezmann i mantenir Suárez per posar Vidal al camp. L'Espanyol va estar a punt d'empatar en un córner en què Ter Stegen no va sortir, com sempre, i en què Piqué va evitar el gol de Campuzano.

En el tram final, el Barça no va existir. Es va limitar a acumular gent a la seva àrea i va merèixer rebre un gol del rival, sobretot per les accions d'un Raúl de Tomás, amb passat madridista, que es resistia a signar el seu segon descens seguit, l'any passat ho va fer amb el Rayo, al Camp Nou. Ter Stegen va haver d'intervenir a un xut llunyà i els serveis de banda de Cabrera, que va fer el gran negoci de canviar el Getafe per l'Espanyol per Nadal, portaven perill. El cop de cap a fora de Bernardo va posar el punt final. Tristesa a les graderies i al camp. L'Espanyol és a segona. El Barça acabarà segon.