El Barça, que està arribant mort físicament al final de la tornada de la lliga, almenys manté l'orgull. Segon triomf seguit per la mínima i tornant a patir fins al final. La plantilla, pèssimament administrada durant tot l'any pels rols i els galons, arriba fosa i pateix contra tothom, ahir contra un entusiasta Valladolid. Com a mínim, l'equip evita que el Madrid ja pugui ser campió demà, però sembla que la cosa no passarà de dijous.

Setién va sorprendre tothom amb una invent de la seva prehistòria blaugrana, de quan encara la gent es pensava que podia canviar dinàmiques en l'equip. Va recórrer a situar Sergi Roberto com a tercer central en fase ofensiva per avançar les posicions de Semedo i de Jordi Alba en els laterals. Sense Suárez en punta, d'aquesta manera buscava més amplitud en el camp a l'hora d'atacar, segurament la qua li va faltar contra l'Espanyol. Davant d'un equip entrenat per un perico com Sergio González no va ser mala idea.

Moltes ocasions errades

El domini territorial va ser absolut i als quatre minuts ja hauria pogut marcar Riqui Puig, la novetat en l'onze inicial, però la seva rematada a passada de Semedo la va aturar Masip. El Barça ho seguia intentant i Griezmann va malbaratar un contraatac amb molt camp a favor perquè no va saber passar la pilota a Messi quan tocava. Però al quart d'hora va arribar el primer gol. Messi fa bé la pressió a la frontal i la roba. S'inicia una ràpida seqüència de passades entre Sergi Roberto, Semedo, l'argentí i Arturo Vidal i aquest no s'ho pensa i deixa anar un xut creuat que pica al pal abans d'entrar.

El Valladolid seguia aculat i el Barça hauria pogut fer el segon si Griezmann no hagués fet un misto a passada de Semedo. El mateix portuguès va quedar-se sol, tot seguit, però va xutar al ninot i va perdre una gran opció. L'errada de tots els partits la va fer Jordi Alba, que va tocar enrere i va deixar Kike sol davant de Ter Stegen. Però el debutant en la titularitat es va posar nerviós i va caure sol davant de la porteria. Amb un parell de trepitjades a Arturo Vidal, evidentment omeses per Mateu Lahoz, va acabar una primera part de color molt barcelonista, ahir groc, no fos cas que anessin blaugrana.

La caiguda física

El Valladolid va fer dos canvis al descans. Sergio va canviar el dibuix, endarrerint el prometedor Kike al costat de San Emeterio, mentre el Barça retirava cames del camp per les molèsties de Griezmann. El pèssim estat de forma de Suárez, tot i els gols, va lluir en el seu apogeu en una segona part en què va llastar el seu equip i va ser una ombra del gran jugador que és i ha estat. El físic no perdona.

Tot i un xutet inicial de Riqui Puig, la segona part va ser castellana. Les entrades d'Hervías per la dreta feien mal i els locals cada cop s'acostaven més a la porteria visitant. Kike va enviar un xut a fora abans que l'altre entrat al descans, el turc Enes Ünal, obligués a Ter Stegen a fer una gran aturada amb una rematada de cap.

Setién ho va voler arreglar apuntalant la rereguarda amb Araujo i posant múscul amb Raktic, però amb 66 anys entre els dos davanters l'equip no tenia velocitat per sorprendre. Només una falta de Messi va inquietar Masip, a part d'una agafada a Piqué en la qual el VAR, aquesta vegada, no es va voler involucrar.

Durant el quart d'hora final el camp es va inclinar cap a la porteria de Ter Stegen, però el Valladolid va ajudar posant l'exblaugrana Sandro al camp, un jugador que ha perdut la relació amb el gol que havia tingut anys enrere. Només va inquietar el porter alemany amb un xut a primer pal. Tres punts, i gràcies. Una frase ja molt repetida aquest any.

-ESTADI: Estadi Municipal José Zorrilla.