Els titulars de la setmana passada feien fixar-t'hi ni que no ho volguessis. En plena pandèmia mundial, quan ens havien dit que la bombolla dels sous dels esportistes podia esclatar perquè els clubs i les franquícies perdrien molts diners amb la crisi actual, vam sentir com un jugador de futbol americà havia signat un contracte que li suposaria guanyar 503 milions de dòlars (445,4 milions d'euros) durant les properes deu temporades. És, sense cap mena de dubtes, el més important de la història amb una diferència de més de 100 milions respecte del que ocupava fins ara el número 1. Qui és el fenomen que ho ha aconseguit?

Una estrella generacional

Patrick Mahomes farà 25 anys el setembre. És de Tyler, molt a prop de Dallas, a Texas, i és el director de joc campió de la Super Bowl, la final de la lliga de futbol americà dels Estats Units, l'NFL. Va ser triat amb el número 10 del draft del 2017 pels Kansas City Chiefs, denominació aquesta referida als caps de les tribus d'indis. El primer any se'l va passar sense jugar. Sol ser habitual que els quarterbacks nouvinguts passin un any aprenent del titular veterà, en aquest cas Alex Smith.

El segon estiu, veient el seu potencial, els Chiefs es van desprendre de Smith i van confiar en Mahomes. Els va respondre arribant a la final de la Conferència Americana [semifinals de la lliga], que va perdre contra el millor equip de la història i el millor jugador, els Patriots de Tom Brady. En el tercer any, el passat, ja no va perdonar. Va gua-nyar la Super Bowl als San Francisco 49ers en un partit en què va fer màgia per remuntar i acabar imposant-se per 31-20.

El santfruitosenc Gus Orriols és, probablement, el màxim especialista en futbol americà a Catalunya. Gestiona el compte de Twitter «NFL en català» i explica que «la gran excepcionalitat del contracte signat és que sigui tan llarg i només s'explica per un jugador com Mahomes, que és un talent generacional que fa aspirar el seu equip a ser campió cada temporada».

Orriols explica que els contractes en el futbol americà «no solen ser tan llargs perquè existeix el límit salarial en els equips, és el total que la franquícia es pot gastar en la seva plantilla. Als jugadors no els interessen els contractes de molts anys perquè els ingressos de la lliga, per televisió, per publicitat i per altres conceptes, cada cop són millors i, per tant, permeten que cada equip pugui anar gastant més. Per això, si un jugador firma unes condicions que ara poden semblar molt bones, d'aquí a uns anys poden quedar desfasades, ja que la franquícia li podria pagar més, però ell està atrapat pel contracte».

Portes de sortida

Els contractes dels jugadors acabats d'arribar a la lliga tenen unes normes. Durant els primers anys, com aclareix Orriols, «cobren pocs diners i, si s'ha fitxat un quarterback barat, com ha estat Mahomes fins ara, permeten a la franquícia anar reforçant d'altres posicions. Però al quart any l'han de renovar i començar a pagar-li molts diners. En aquest cas, Mahomes no cobrarà tant fins al 2027 i això permetrà als Chiefs mantenir una formació potent, amb l'entrenador actual, Andy Reid, i potser encadenar títols».

Serà llavors, d'aquí a set anys, que «el sou de Mahomes creixerà molt i ocuparà un percentatge molt alt del límit salarial de Kansas City». Per això, argumenta que «el contracte actual està condemnat a no complir-se fins al final, ja que aleshores serà el moment de renegociar-lo i restructurar-lo per tal que Mahomes no guanyi tants diners com a salari, però en pugui obtenir en forma dels anomenats signing bonus, comissions per assegurar-se els diners d'una altra manera i alliberar límit salarial perquè l'equip segueixi sent competitiu». L'atracció de Mahomes també pot captar jugadors per als Chiefs que acceptin cobrar menys, però aspirar a l'anell.

I encara serà molt jove

El millor per a Mahomes, però, és que si esgota el contracte fins al 2031 «seguirà sent molt jove. Els quarterbacks es troben en el seu millor moment passats els trenta anys. Encara podrà firmar un altre contracte de molts diners als Chiefs o amb una altra franquícia» amb més mercat.

Orriols, però, no pensa que el contracte de Mahomes creï escola. «És un jugador diferent i no crec que la resta de franquícies es vulguin lligar a un quarterback que no t'assegura el rendiment que t'assegura ell. Els propers de renovar, com Dak Prescott, dels Dallas Cowboys, ho faran per xifres molt altes, però no per tant temps perquè els equips tampoc no es volen lligar a contractes llargs dels quals no puguin sortir-ne» si ho necessiten».

També s'havia dit que, a partir d'ara, els sous dels jugadors de futbol americà serien un percentatge del límit salarial dels equips i que, si aquest creix, la nòmina també creixeria proporcionalment. Al final, no ha estat així, tot i les moltes possibilitats que apareixen en les 117 pàgines del document contractual del líder dels Chiefs.

Mahomes ha passat a encapçalar una llista que fins ara dominaven els jugadors de beisbol, tret d'algun boxador. El motiu és que el beisbol, tot i ser el joc d'Amèrica, no genera tants diners com els altres grans esports dels Estats Units. La majoria de grans sous van a parar a poques estrelles, jugadors que sí que són populars i poden fer guanyar molts diners a la franquícia. Per això, aquestes els volen lligar durant molt temps, ja que són un bé preuat i escàs.

El jove texà, que ja guanya un dineral d'Adidas, State Farm, Oakley i EA Sports, és el nou rei Mides de l'esport mundial. I tot, en època de suposades vaques magres.