Com més euros tenen els adversaris, més enginy cerquen a la Seu. El Sedis Bàsquet es manté més fidel que mai en les seves se-nyes d'identitat: base nacional, si pot ser catalana, i joves amb camí per córrer. Amb ganes de menjar-se el món, d'obrir-se camí en un bàsquet professional, l'espanyol, cada cop més competitiu. El Cadí que iniciarà el setembre el curs de la seva majoria d'edat a la Lliga Femenina ja té tancada la plantilla. Per excés, més que per defecte. I l'ha tancat partint de la mateixa base que Bernat Canut, que segueix al càrrec, ja tenia.
El club urgellenc ha pogut retenir totes les jugadores nacionals que pretenia. Només ha perdut l'única de la Seu que tenia, Anna Palma, que ha fitxat pel Bembibre, i s'ha quedat sense cap de les estrangeres. Però que Yurena Díaz i Georgina Bahí hagin decidit complir el segon any que tenien pactat en l'1+1 signat l'estiu passat ja ha estat un gran què. Ariadna Pujol i Irati Etxarri també han renovat. I les dues úniques que tenien contracte vigent són la cara i la creu.
Posició de base
Es tracta de dues jugadores que comparteixen la mateixa posició. Laura Peña i Marina Lizarazu són bases. La primera va arribar l'estiu passat i, quan Yurena Díaz va tenir la lesió que la va obligar a passar pel quiròfan, va fer un pas endavant gegant. Per això el club li va ampliar el contracte fins al 2022. La madrilenya, en canvi, va ser contractada per suplir la canària però no va complir les expectatives i el club no compta amb ella. Li busca sortida però la jugadora no ha volgut acceptar cap oferta.
Peña serà la directora inicial mentre Yurena Díaz no s'acaba de recuperar. Es recupera molt bé de la lesió i ja està fent treball de pista. Però, si no se l'ha de forçar, fins a final d'any no se la farà jugar. Però hi ha recanvi. Bernat Canut ha aconseguit que el club li lligués una perla osonenca que fa temps que buscava. Vinguda de Charlotte (NCAA), l'esquerrana Laia Raventós ha de ser un motoret a seguir. I quan Díaz torni a la pista, és possible que ho faci molts minuts com a escorta si convé. El Sedis, que si els patrocinadors no fallen, i per ara no ho han fet, tornarà a jugar l'Eurocup, ha mirat de moure's en el mercat de joves promeses per suplir el que altres (Avenida, València, el nou Saragossa, els equips bascos) troben amb bitllets.
Les foranes
El Cadí mira d'apostar per gent que té una fam terrible després de veure com no podia retenir dues de les seves millors jugadores: Tinara Moore i Sydney Wiese. El paper de la segona l'hauria de fer, més o menys, la també americana Danni Williams. Com Wise (i com Raventós, Pujol o Etxarri), Williams és esquerrana. Ve de ser una màquina de fer punts a Islàndia. Però això compta menys, per qüestions òbvies, que el seu excel·lent pas per la Universitat de Texas. En les posicions exteriors, i sense ser forana sinó vilanovina, també hauria de ser un bon complement Gala Mestres, una de les tres jugadores que el Cadí ha incorporat del Zamora.
D'aquest conjunt també arriba Maria Jespersen, una danesa que tant pot ser considerada una interior amb molt bones prestacions exteriors com una exterior amb grans dots rebotadores. Ha de suplir, sobre el paper, Elin Gustavsson. Tres o quatre centímetres menys però més mobilitat i encert triple. I a dins, la suma de la canadenca Quinn Dornstauder i la jove belga Serena-Lynn Geldof hauria de ser superior a l'aportació conjunta entre la citada Moore i Luci Pascua. Dornstauder té un cert bagatge (tres anys a Espanya) que hauria d'explotar a la Seu. I Geldof és tot un diamant per acabar de polir. ADN Cadí, aquell al qual a la Seu s'aferren sí o sí.
