La lliga de la pandèmia, la de la covida, la del canvi de guàrdia, no es podia acabar de cap altra manera. El Reial Madrid va guanyar de la manera que ha guanyat els deu partits que ha disputat des que ha tornat el futbol, de manera sòlida, eficaç i amb un regalet arbitral, i el Barça va demostrar tota la impotència d'un conjunt que ja s'ha passat deu o dotze capítols del que marcava el canvi de cicle.

La 34a lliga blanca no passarà a la història pel joc de l'equip de Zidane, un tècnic que a la banqueta és tot el contrari del que era al camp, però que ha sabut dotar de l'eficàcia que necessitava un conjunt que l'estiu no pensava que podia ser campió. Al final, lliga i Supercopa, seguint el guió més repetit en la seva brillant història d'idil·li amb el triomf.

Pel que fa al Barça, el desastre s'acaba amb un equip ensorrat a casa, que no va tenir ganes de jugar a la primera part i al qual, ni les cames, ni la qualitat, ni Messi, ja no li donen per competir. És cert que amb una mica més de fortuna hauria pogut lluitar el campionat fins al final, però la derrota d'ahir a casa, que trenca una ratxa d'imbatibilitat de gairebé dos anys, deixa clar que cal fer una gran neteja en poques setmanes.

Sense possibilitats

Perquè el Barça ja va anar a remolc des del gol que va rebre als quinze minuts de joc. A més, un quart d'hora després el millor jugador d'aquesta lliga, Karim Benzema, va avançar el Madrid. De tota manera, la irregularitat de tots dos conjunts és tan gran que quan es va arribar al temps reglamentari de noranta minuts als dos camps, un gol d'una banda i d'una altra ho canviava tot.

Abans, el col·legiat Hernández Hernández, criticat per la caverna mediàtica de la capital durant els últims dies per decisions anteriors i per enganxades amb Sergio Ramos, es va fer perdonar amb un penal que només va veure ell. El defensa local es va llançar a terra, però el VAR aquest cop no va fer canviar cap decisió. A més, va fer repetir el llançament indirecte, per clara invasió de l'àrea de Benzema, perquè un jugador del Vila-real estava, per molt poc, a dins de l'àrea. El Madrid tampoc no ho necessitava perquè a 600 quilòmetres no tenia rival.

Iborra va donar una mica d'emoció amb un gol a Valdebebas, i abans Messi havia marcat de l'única manera que sembla que el Barça actual pugui marcar, de falta. Però ni així. En un contraatac al més pur estil Fernando Torres en les semifinals de la Champions del 2012, Roberto Torres, que ja li havia marcat al Barça dos gols al Sadar en el llunyà setembre passat, va anotar l'1-2 al Camp Nou i va dir que ja n'hi havia prou.

Coses per acabar de lligar

Tot i que el títol està decidit, encara falten resolucions per determinar en l'última jornada de lliga, la d'aquest diumenge. Ahir es va confirmar el descens del Mallorca i la salvació de l'Alabès, proper rival del Barça. En canvi, el Celta es va complicar la vida, i de quina manera, perdent a casa contra el Llevant per 2-3. Té un sol punt d'avantatge sobre el Leganés, que rep un Madrid campió i amb bones relacions amb els veïns del sud. Els gallecs visiten un Espanyol ja descendit que li toca fer de jutge. Si puntua, pot fer que el Celta l'acompanyi a Segona.

Per la lluita europea, el Vila-real ho té fet i la Reial Societat, el Getafe, ara classificats, el València, el Granada, l'Athletic i l'Osasuna encara tenen opcions.