«Intens, diferent i amb un desenllaç trist, però una experiència molt enriquidora i un aprenentatge enorme». El berguedà Pol Lorente defineix així els últims vuit mesos de la seva vida. Aquest preparador físic berguedà, amb carnet d'entrenador UEFA Pro, va ser un dels artífexs d'una història que no va acabar bé per molt poc, segurament perquè a un àrbitre del VAR no li va venir de gust avisar el principal perquè indiqués un penal. Lorente, que ja havia estat a l'equip tècnic del veterà tècnic mexicà Javier Aguirre a la selecció d'Egipte en l'última Copa d'Àfrica, el va seguir en l'intent de salvar el conjunt del sud de Madrid, que el novembre havia totalitzat cinc punts en dotze partits. Segurament cap dels dos no sabia on es ficava.

Recuperar la moral

Perquè Lorente, que va iniciar la temporada com a preparador físic del San Fernando, a Segona B, al qual va arribar a fer de tècnic durant tres partits, explica que «a Leganés vam trobar un vestidor ensorrat anímicament, però alguns dels seus jugadors ja havien viscut situacions semblants. Quan vam arribar, vam començar a competir bé, tot i que els resultats se'ns negaven per poc».

El principal actiu d'Aguirre era la motivació. Segons Lorente, «fins l'últim moment va pensar que ens salvaríem, fins i tot quan estàvem a vuit punts de la permanència a falta de cinc partits». Defineix el tècnic asteca com «un conqueridor, t'enamora i et convenç de què has de fer. Tot i no tenir un palmarès amb gaires títols, ha jugat un mundial i en dos va ser-hi entrenador i ha preparat equips en quatre continents. Sap què ha de dir als jugadors en cada moment».

Davantera escapçada

Quan l'equip mirava d'aixecar-se, va rebre dos cops gairebé seguits. En el mercat d'hivern, el Sevilla li prenia un davanter, el marroquí En-Nesyri. I al mes següent, fent ús d'una argúcia legal, el Barça li arrabassava l'altre, Martin Braithwaite, sense temps per rellevar-lo.

«Van ser dos cops durs. Eren els dos màxims golejadors, juntament amb Óscar Rodríguez. El Leganés comptava que potser en marxaria un, però no tots dos i era un problema». Tot i això, «en cap moment ens vam permetre el luxe de queixar-nos o de mostrar feblesa. El cos tècnic va ser positiu fins al final i ho vam voler transmetre als jugadors».

I just després, quan encara estaven tocats per la marxa de Braithwaite, va arribar la pandèmia.

Amb públic per accident

Lorente recorda que «el 12 de març, aquell dijous, el director general del Leganés va donar positiu. Ja ens van dir que el divendres no ens anéssim a entrenar. Però a més, l'endemà van decretar l'estat d'alarma, primer per quinze dies, i vam haver de fer teletreball».

Aleshores va tenir lloc una de les situacions més curioses dels últims mesos. «Vaig voler connectar-me amb les jugadors per YouTube, però per validar el compte feien falta 24 hores. Aleshores, ho vaig provar per Twitch [la plataforma d'Amazon que se sol fer servir per emetre partides de videojocs en directe]. Però em vaig equivocar ja que és públic. Aleshores, tothom qui va voler es va poder connectar a l'entrenament que fèiem en directe amb els jugadors».

El Leganés, club simpàtic i amb molta iniciativa a les xarxes, va convertir el defecte en virtut i va establir que els primers minuts de cada sessió serien en obert. «Això va possibilitar que molta gent ens seguís. Aquests dies soc a Berga i encara m'ho recorden. Vam crear xarxa i fins i tot es podia interactuar amb els jugadors. Va estar molt bé i va ser molt divertit». De fet, qui vulgui pot recuperar les més de cinquanta classes que Lorente va impartir entrant al canal de YouTube de l'entitat.

La iniciativa va reforçar la simpatia de la gent pel club, però per a Lorente «els aficionats ens aprecien perquè ens hem fet respectar. Hem venut molt cara la nostra pell fins a l'últim minut, cosa que no es pot dir d'altres. Vam projectar la imatge de club humil i treballador i la gent s'hi va identificar».

El seu Mundial

Va ser, sobretot, en les cinc setmanes de tornada a la competició «que vam afrontar com si fos un dels grans tornejos d'estiu, com la Copa d'Àfrica on vam estar fa un any. Va ser un repte complicat, perquè la càrrega de minuts va ser molt alta, però els jugadors s'hi van habituar bé».

Després de caure contra el Sevilla, cap més derrota. Triomf al camp de l'Espanyol; empat a Eibar; victòries davant del València i l'Athletic a San Mamés i l'últim partit a Butarque,el seu camp, davant d'un Madrid ja campió. El Leganés va empatar dos gols blancs, però Cuadra Fernández no va voler indicar penal en un colze a dins de l'àrea de Jovic que hauria pogut salvar el conjunt d'Aguirre.

Consumat el descens, Aguirre va dir que no seguia i Lorente va quedar sense feina. Però sap que «ara mateix, tot i que podrien sortir-me opcions, em dec a ell i vull aprendre'n». El berguedà que va estar a punt d'ajudar a salvar un conjunt sentenciat descansa uns dies a casa mentre espera que soni el mòbil per convidar-lo a iniciar una nova aventura».