Xevi Pujol (Manresa, 1990) va assumir el mes de maig passat el càrrec de director esportiu del Baxi Manresa, convertint-se en el més jove de tota la ACB. Un repte majúscul en la pitjor època possible, amb la Covid marcant les agendes esportives de tots els clubs i trobant-se un equip per refer. Tot i això, a hores d'ara la plantilla per a la temporada 20-21 ja està tancada. Parlem amb Pujol per saber què fa un director esportiu, com treballa i com és fer-ho en un club com el Baxi.

Quines són les seves tasques com a director esportiu una vegada s'ha engegat la pretemporada?

El meu dia a dia ha canviat respecte les primeres setmanes. Estic centrat en que l'arribada dels jugadors sigui el més còmode possible i començo a gestionar el grup; des de jugadors fins a staff tècnic. Estar pendent dels entrenaments, buscar recursos i eines que ens puguin ajudar a entrenar millor. És un treball que requereix coordinació, estem intentant canviar coses que ja es feien abans, adaptar-les.

Fa una feina que la gent no veu, que és la de coordinar el grup i vetllar perquè tot surti bé.

Sí, tracto que tot estigui en ordre de cara l'inici d'aquesta temporada, coordinar-me amb molta gent, no només del club sinó de l'ACB. Però això a vegades el públic no ho veu, només llegeix i sent a parlar de la part dels fitxatges, però el dia a dia és tan o més important. Vull arribar a l'estiu amb els deures fets.

Com van ser les primeres setmanes, tenint la necessitat de tancar la plantilla sense conèixer el nou càrrec?

Necessitava situar-me l'abans possible en el mercat. La meva feina s'ha de fer durant l'any i, evidentment, aquest estiu no ho he pogut fer així. He hagut de treballar a contrarellotge. Però sí que tenia les idees clares. Estic content de com ha quedat l'equip.

Un cop vostè es fixa en un jugador, quina és la relació amb l'equip tècnic?

Hi ha molts noms i moltes possibilitats. Has de fer un filtratge que passa per condicions econòmiques, aptituds i actituds de com és el jugador. I, òbviament, en termes de joc; a curt termini però també si té o no potencial. Si els hi passava un nom als entrenadors és perquè em semblava una molt bona opció.

L'actitud és el menys tangible a l'hora de valorar un jugador. Com ho fan per decidir si confiar-hi o no?

Acabes coneixent al jugador una vegada portes cert temps seguint-lo. Aquest estiu no ha estat així, i m'he hagut de refiar d'opinions externes al jugador. Poden ser vàlides, però no he tingut aquesta informació de primera mà. Nosaltres no som un club de la NBA, no disposem de tanta gent treballant ni tants informes.

Quin és el procés a l'hora de seguir un jugador que us interessa?

Depèn del jugador. Si és jove em centro en el potencial que li veig; si físicament ja està fet, si és traçut... I quan parlem de jugadors més madurs pensem en com encaixaria en el puzle que tenim fet, si ens aporta alguna cosa diferencial, si el que ell pot aportar ja ho tenim. La idea és trobar els millors jugadors possibles que vulguin estar aquí.

És difícil donar amb la tecla.

A vegades un jugador farà molts bons números i t'entrarà més pels ulls i un altre no en farà gaires però t'ajudarà a guanyar. Són coses que no surten a les estadístiques però en les que també ens fixem.

El Manresa és un equip trampolí. Molts jugadors han sortit revaloritzats d'aquí. És un argument de pes per atraure un jugador?

Sí, hi ha una sèrie de jugadors que li donen importància. I nosaltres acceptem ser l'equip trampolí, és llei de vida. El jugador veterà que ja està consolidat i vol estabilitat també el volem, perquè això vol dir que està convençut que les coses aniran bé aquí.

L'estadística avançada està molt de moda a l'hora d'analitzar jugadors, sobretot a l'NBA. Aquí també la feu servir?

La fem servir, però molt menys que a l'NBA. Tenim algunes plataformes que ens permeten tenir un cert volum d'estadística avançada que en el moment de prendre decisions sobre si quedar-nos amb un jugador o un altre és quan les utilitzo. No tenim tant volum d'informació com en altres lligues, però és útil.

Les dades no ho són tot, encara que avui dia tiranitzin els esports.

Per a mi són valuoses, però mai poden ser-ho tot. Em fixo molt en el llenguatge corporal d'un jugador, en els gestos i com es mou. Si un base durant un tir lliure va a parlar amb l'entrenador, si hi ha comunicació a pista o no. Són coses que et donen una imatge força completa sobre el jugador.

S'ha trobat amb moltes dificultats a l'hora de contractar els jugadors i negociar amb els agents?

El club té els seus interessos i els jugadors els seus. Es tracta d'arribar a un acord, però quan hi ha molta competència és molt difícil. Ens hem trobat que ens fan servir d'esquer per a clubs més grans, però la relació amb els agents és correcta, empresarial.

El risc de fitxar un jugador jove i encara per fer i a la vegada fer una plantilla de rendiment immediat és molt complex.

Si no tenim rendiment immediat, baixem. Hem de trobar l'equilibri, però portem uns quants anys fent plantilla que combina experiència i joventut. Els jugadors més joves que fitxem sempre creiem que els hi podem treure més suc del que els hi havien tret, i l'experiència la valorem moltíssim. Ens ajuda en el dia a dia i en els moments complicats de la temporada.

Pau Treviño i Marc Peñarroya jugaran amb l'Artés a la lliga EBA. Com valoreu aquest acord pensant en el futur del club?

Nosaltres volem que aquests jugadors arribin al seu màxim. Sigui a Manresa o a un altre lloc. Que juguin a Artés és molt positiu per ells, volem donar-los eines perquè juguin el màxim possible i competeixin sempre.