La desfeta del FC Barcelona a Lisboa davant el Bayern de Munic ha estat el punt d'inflexió per al seguici del president Josep Maria Bartomeu, qui ja feia temps que arrossegava grans crítiques entre els aficionats. Les penyes de la Catalunya Central han explicat a Regió7 la seva disconformitat amb les decisions preses tot i que no totes pensen el mateix respecte de la decisió de Bartomeu de no dimitir després de Lisboa.

La decadència del Barça a escala europeu fa anys que s'observa. Ara, però, és més palpable que mai. Toni Claramunt, president de la penya blaugrana d'Igualada, va afirmar que «fa temporades que es necessita un canvi i s'han de prendre decisions que no són gaire agradables». En aquest sentit, la destitució de Quique Setién i la rescissió del contracte del fins ara secretari tècnic, Eric Abidal, són les dues úniques decisions preses per Josep Maria Bartomeu. «Cal mirar més amunt, no només a l'entrenador i els jugadors. S'hauria de fer una moció de censura o s'haurien hagut de convocar eleccions», va subratllar Claramunt. El club va anunciar en un comunicat la convocatòria d'eleccions per al pròxim 15 de març, fet que deixa les coses tal com estaven.

El Barça continua movent-se amb dificultats, i quan falta menys d'un mes per iniciar la lliga, té sobre la taula un munt de decisions per prendre que, ara com ara, segueixen sent una incògnita. Per a Rogeli Ser-ra, president de la penya blaugrana de Monistrol de Montserrat, «la situació amb Setién era d'esperar. Al final crec que s'ha pres la decisió correcta tenint en compte tot el que ha passat recentment». Anna Calvera, de la penya de Manresa, va emfatitzar que «després de la derrota el primer que hauria hagut de passar és la dimissió de la directiva. Hem tocat fons, toca començar de nou». En la mateixa línia es mostrava Ignasi Vallès, de la penya blaugrana de Sant Joan de Vilatorrada, que va remarcar la necessitat de «convocar les eleccions com més aviat millor per començar a preparar la següent temporada. Aquesta serà complicada, s'ha de pensar en futur».

I precisament un dels noms més importants quan es parla de futur és el de Lionel Messi. L'argentí té contracte fins al 2021 i, de moment, no ha renovat. Des de la derrota a Lisboa la seva única resposta davant els dubtes de la gent ha estat el silenci, que no ha fet sinó augmentar les especulacions. Els penyistes ho tenen clar: «Messi sí, però amb un nou rol». La figura majestàtica del 10 ha ocupat tots els focus, tant en les der-rotes com en les victòries. Per a Jordi Sendarrubias, president de la pe-nya de Solsona, «Messi s'ha de quedar. És el millor però se li ha d'explicar el nou projecte, motivar-lo i que accepti un nou rol. Ara ja no pot jugar tant com abans, ha de tutelar els jugadors que venen per sota». La possible pèrdua de Messi no només seria terrible futbolísticament sinó també quant a imatge i, òbviament, emocionalment. «Em faria molt de mal veure Messi en un altre equip», apuntava Calvera, tot i que «no pot ser que la continuïtat de Messi passi per la de jugadors que ja ho han donat tot i no tenen el nivell per seguir jugant al Barça».

Noves energies

Però lligada a la figura de Messi hi ha una sèrie de jugadors, tots per sobre de la trentena, que tenen molt de poder dins el vestidor i que, últimament, han estat al centre d'atenció per part dels aficionats. Aquí també hi ha consens entre els penyistes: «S'ha de començar de nou». La sensació de trobar-se davant un final de cicle és recíproca, i d'aquí en surt la necessitat gairebé imperiosa de renovar la columna vertebral i apostar per noves cares. Gelis Serra explicava que «més d'un futbolista s'ha d'apartar. De tot es culpabilitza la directiva, però hi ha alguns jugadors que fa temps que ja no rendeixen igual». I encara anava més enllà quan assegurava que «vam sobreviure a la marxa de Cruyff i d'altres grans jugadors. Messi és el millor, però el club no es pot sotmetre a xantatges. Està per sobre de tot». Claramunt, per la seva banda, assegurava que «no tinc por de la marxa d'aquests pesos pesants. És llei de vida».

La possible arribada de Ronald Koeman va enfocada a fer la feina bruta que, durant aquests anys, no ha pogut fer el club; renovar el vestidor. Es confia en el caràcter i mà dura de l'holandès per apartar algun jugador. Aquí hi ha, també, unanimitat. Els penyistes confien en Koeman per a aquesta etapa de transició entre una junta i una altra i la seva capacitat per fer «neteja al vestidor. Hi ha un nucli que s'ha de desfer», subratllava Serra. Però també algun dubte. «Koeman és culer i una llegenda del barcelonisme. Però com a entrenador encara està per veure, de moment no ha guanyat res», explicava Calvera. Sensarrubia apuntava que «portar Xavi ara seria cremar una carta, Koeman per a aquesta etapa em sembla un encert».

Alguna de les penyes ha mostrat el seu descontentament amb la gestió de la directiva presidida per Josep Maria Bartomeu però s'han volgut mantenir en l'anonimat al·legant «pressions i i coaccions». L'ambient és de crispació i desconfiança en una junta que ja no té més avals i que ha decidit replegar-se i resistir fins al mes de març de l'any 2021.

En aquest sentit, hi ha moltes decisions per prendre i poc temps, i les penyes són partidàries d'esperar fins a la directiva següent per començar a plantejar el que serà el pròxim projecte d'equip. Ara la sensació és estar en un cul-de-sac. «Els grans canvis a la plantilla els ha de decidir el nous cos tècnic. Són decisions molt importants que cal estudiar i analitzar amb deteniment», apuntava Claramunt, de la penya d'Igualada. El Barça té poc temps i molta feina. Lisboa va esfondrar les poques certeses que quedaven.