«L'afició se'm menjava. La notava en cada acció. Era realment intimidant». Així va parlar Janari Joesaar (1993) de la seva única experiència com a jugador al Nou Congost la temporada 2018-2019 amb l'Iberostar Tenerife, amb el qual va jugar sis partits. Makai Mason (1995) encara no hi ha jugat mai, però «me n'han parlat molt. En tinc ganes». El Nou Congost, buit, espera tornar a vibrar.
Ambdós jugadors comparteixen una similitud: van créixer basquetbolísticament als Estats Units, es van formar al circuit universitari nord-americà. Makai Mason, originari de Massachusetts, va completar el cicle de quatre anys, entre Yale i Baylor, mentre que Joesaar va jugar dues temporades als EUA: un any a Ole Miss i un segon a Texas-RGV. El bàsquet, anys després, els ha fet coincidir a Manresa, en un equip que ha fet tabula rasa i ha tornat a començar. Després de sortir de la universitat, els va costar adaptar-se al bàsquet professional, sobretot a Mason. «Aquí el ritme és més alt, molt més físic. Allà les possessions són de 30 segons, tot és més lent». Makai Mason només té un any de bagatge en l'àmbit professional, a l'Alba de Berlin, amb el qual va jugar l'Eurolliga. «És més tàctic. Potser és un bàsquet menys instintiu», remarcava Joesaar, que, a diferència de Mason, està en el bàsquet professional des del 2015.
Quan falta menys d'una setmana per al debut del Manresa en el primer amistós d'aquesta estranya pretemporada, els bagencs ja fa dues setmanes que s'entrenen, temps suficient perquè els nous fitxatges tinguin una idea de l'equip i dels seus companys. «És un equip solidari, estem traballant molt bé i gaudim quan estem a la pista. Encara ens estem coneixent, tot demana el seu temps», explicava Janari Joesaar. Mason, per la seva banda, va parlar d'expectatives. «Estem entrenant-nos molt bé, som un equip sense grans egos, pensem en el col·lectiu, així és com estem treballant. Tenim ganes de fer una bona temporada i, per què no, arribar als play-off», va explicar Mason. El Baxi Manresa ha fitxat jugadors joves, que, sumats a la veterania de peces com Eulis Báez, Dani Pérez i Rafa Martínez, dibuixen un grup ambiciós. «Hem de ser optimistes, serà una temporada estranya, però hem de ser ambiciosos», va remarcar Joesaar. Encara amb la incògnita de si hi haurà dos o tres descensos a l'ACB, això, però, no fa minvar la confiança d'un grup que es veu preparat per anar més enllà. Tot i haver renovat l'equip al complet, el fet d'haver fitxat jugadors joves i amb ganes de demostrar el seu nivell com Mason i Joesaar, apuja el sostre competitiu del Baxi.Kobe Bryant i Steve Nash
Joesaar arriba per complementar la posició d'aler, on hi ha Juanpi Vaulet. L'estonià es considera «un jugador versàtil. Tant defensivament com ofensivament, puc aportar en ambdós costats de la pista. Però el que m'agrada més és anotar», va respondre amb un somriure infantil. I és que el jugador que va motivar Joesaar a començar a jugar a bàsquet va ser Kobe Bryant, un dels anotadors més prolífics que ha donat el bàsquet. L'ídol de Mason és un altre talent generacional, que, en el seu cas, tenia com a obsessió la passada: Steve Nash. «Podria dir que Nash ha estat el meu model a seguir des que era un adolescent. Sempre m'ha fascinat».
El bàsquet no és només la seva feina, sinó també una passió. En el cas de Mason, una obsessió malaltissa, a l'estil de Kobe Bryant, a l'hora d'analitzar i entendre el bàsquet. L'escorta nord-americà va explicar que «m'encanta el bàsquet. Quan miro partits em fixo molt en els jugadors que juguen a la meva posició, i anoto tot el que m'agrada d'ells per millorar i afegir-ho a la meva forma de jugar». Millorar no és cosa d'un dia, sinó que respon a una voluntat de ferro a l'hora no només d'entrenar-se, sinó d'observar el teu entorn. Joesaar va reconèixer que «gaudeixo i miro molt bàsquet, però a casa intento desconnectar i estar amb la família, quedar amb els amics». «Llàstima que per culpa dels horaris no pugui veure els play-off de l'NBA», va dir Mason mentre somreia. Tot i la seva passió pel bàsquet, Mason reconeix que gaudeix molt explorant l'entorn. «M'agrada sortir, fer caminades i estar amb els meus. No tot a la vida ha de ser el bàsquet». És important saber desconnectar del bàsquet. «Quan estic a casa també tinc aquesta necessitat, buidar el cap de bàsquet i estar pels meus. Noto que quan arriba l'hora de tornar a la pista estic més concentrat», va afegir el nou fitxatge estonià del Baxi Manresa. Ambdós jugadors han jugat a bàsquet des de ben petits. És l'únic esport que han practicat.
Encara no coneixen Manresa. «Una mica. Hem caminat pel centre, però no l'hem vista gaire», explicaven els dos nous fitxatges. Hi ha un espai que sí que han visitat un parell de vegades i que de ben segur que no volen visitar més en tota la temporada: l'hospital. «És el lloc que de moment coneixem millor de la ciutat. Esperem que es quedi només en aquestes dues visites», va explicar Joesaar.
