59 minuts i 33 segons. Sembla el títol d'una pel·lícula de Hollywod però en realitat són les xifres marejants amb què Jan Castillo, de 16 anys i natal de Collsuspina, va pujar i baixar el Pedraforca des del refugi Lluís Estasen, i així es va convertir en el quart cor-redor que rebaixa l'hora i en el més jove que ho aconsegueix. Més de 800 metres de desnivell i més de sis quilòmetres de recorregut. El seu tècnic, Ferran Alboquers, destaca «la voluntat de millorar i de progressar del Jan. Des del primer moment vam veure que s'hi deixava la pell».

Quan vas començar a córrer? Suposo que deu fer molts anys que practiques.

La veritat és que no tant. Vaig començar a córrer farà tres o quatre anys de forma més professional. Abans era aficionat a fer caminades, a sortir en bicicleta... Però un dia ho vaig provar, i des d'aquell dia que ja no he parat.

Quan va ser el primer moment en què va passar de ser un passatemps a una obsessió?

Hi ha dos moments que fan que em prengui les curses de munta-nya més seriosament. El primer és quan, en una cursa popular, vaig passar per davant d'un refugi i em van dir que anava segon. Només era una cursa popular, però jo vaig esforçar-m'hi molt. Per primera vegada volia guanyar.

Et va agradar competir.

Sí, em vaig motivar. Jo sempre corria per passar-ho bé, anava al meu rotllo i no pensava gaire en posicions. Va ser el tret de sortida.

I el segon moment?

Quan vaig entrar a l'Escola de Trail del Moianès, ara fa tres anys. Allà va ser quan vaig començar a prendre-m'ho seriosament, amb rutines i entrenaments.

Com ha estat entrenar-se durant el confinament?

Difícil. El Ferran em passava exercicis, rutines... Però va ser difícil. Ho vam intentar adaptar el màxim possible a la realitat. Tinc sort perquè amb el Ferran el feedback és constant i parlem gairebé cada dia.

Per tant, són entrenaments personalitzats.

Sí, són entrenaments enfocats a millorar certs aspectes. El Ferran els prepara i sempre els comentem, per veure què puc treballar i millorar.

Com va sorgir la idea de pujar el Pedraforca?

Els campionats de Catalunya es van suspendre, i feia temps que m'entrenava fort. Em va fer bastanta ràbia, i arran d'aquesta decisió vam decidir fer aquest repte. No va ser cap cursa, sinó que ho vam enfocar com un repte.

Sempre recordaràs el Pedraforca.

Va ser la primera muntanya que vaig pujar, també per això la vam triar. Em feia il·lusió, així que el repte és doblement especial.

En algun moment et pensaves que podries ser capaç de baixar de l'hora?

L'objectiu era fer-ho amb el mínim de temps possible. A partir d'aquí, no esperava fer aquest temps. No tenia expectatives.

És l'estiu la millor època de l'any per entrenar-se?

Per a mi, sí. És la que tinc més temps i la que més gaudeixo. Puc centrar-me únicament a entrenar-me i a posar-me a to. Tinc tot el dia per fer-ho.

Com ho fas durant l'any amb els entrenaments i els estudis?

Durant l'any és una mica més complicat, perquè el primer són els estudis, però amb el Ferran estem permanentment en contacte, comentem les sensacions i parlem dels entrenaments.

Després del Pedraforca, tens algun repte?

Ara mateix, no. Ara toca descansar i entrenar-me, però haver aconseguit completar el que ens vam proposar amb el Pedraforca és una gran satisfacció.