Les primeres pinzellades del renovat Baxi Manresa van deixar entreveure el tipus d'equip que vol aconseguir Pedro Martínez. Ahir, a Lleida, en el debut dels manresans davant un reforçat UCAM Múrcia (90 a 76), es va poder veure un Baxi molt dinàmic en fase ofensiva, un equip que busca compartir la pilota i accelerar el ritme de joc sempre que es pugui. Un equip encara en fase de construcció però que va deixar clar que serà un rival perillós.
En aquests partits el més important són els detalls. Un pavelló buit, sense gairebé cap soroll que no fos el dels protagonistes, va poder permetre captar totes i cadascuna de les indicacions, així com la comunicació entre els jugadors.
Aquest és precisament un dels punts més importants: comunicar-se. El Baxi Manresa encara és un equip que s'està coneixent, i la UCAM de Múrcia va aprofitar aquest fet, que va derivar en un inici dubitatiu dels manresans, per aconseguir bàsquets senzills.
Pedro Martínez va sortir amb Seth Hinrichs i Makai Mason, i el primer va demostrar que està molt entonat, sobretot al primer temps. L'americà és un jugador molt dinàmic, treballador i amb capacitat per castigar des del tir de mitjana i llarga distància.
L'evident falta de centímetres
Un dels problemes principals que va mostrar el Baxi i que el pot perseguir durant tota la temporada és la manca de centímetres. Els manresans van jugar molts minuts amb Scott Eatherton, Eulis Báez i Seth Hinrichs dins la pintura, jugadors molt agressius però petits comparats amb els pivots de la UCAM de Múrcia, Emanuel Cate i Augusto César Lima. Aquesta circumstància va atorgar un petit avantatge als de Sito Alonso. Però el treball des de les ales de Juanpi Vaulet i Guillem Jou va fer que aquesta diferència no es notés tant. Ambdós van fer una bona tasca tant en el rebot defensiu com en l'ofensiu.
Així doncs, després d'una primera part igualada, amb un parcial al descans favorable als murcians de només un punt (44 a 45), la represa va ser fantàstica per als de Pedro Martínez. Canviant el cinquet inicial, amb Eulis Báez, Jonathan Tabu i Guillem Jou, els bagencs van jugar un tercer quart gairebé perfecte, ofegant el Múrcia amb defenses molt ben articulades i trobant tirs còmodes en atac en un exercici col·lectiu de nivell (28 a 16). Segur que aquest és el joc que vol el tècnic, amb un Baxi que, a falta d'altura, va fer gala de la seva generositat en les ajudes, d'agressivitat en cada acció i d'un atac ràpid i coral.
L'inici de l'últim quart va ser per als de Sito Alonso. Després que el Manresa arribés a aconseguir un avantatge de 16 punts, als jugadors de Pedro Martínez els va costar trobar el ritme ofensiu, i van sobreviure gràcies a un sempre lluitador Juanpi Vaulet, que a base de defensa i d'aconseguir segones oportunitats va ser cabdal per no perdre l'avantatge. Uns minuts que van servir als bagencs per veure com sabrien reaccionar amb un marcador a favor.
El talent dels de Sito Alonso va acostar la UCAM de Múrcia a 5 punts, però el Baxi és un equip amb molta resiliència. No en va, els manresans tenen un còctel d'experiència i joventut molt interessant, i que serveix per a diferents moments del partit. Makai Mason, un dels nous fitxatges, no va mostrar-se especialment encertat de cara a cistella, però sí que va demostrar que serà un dels grans generadors de joc quan sigui a pista. No té por de l'errada, sinó que s'ofereix constantment. Hi va haver minuts per a Marc Peñarroya, al segon i l'últim quart. El joveníssim base és descarat, atrevit i intel·ligent. Va perdre alguna pilota, fruit de la inexperiència, però va fer jugades prometedores.
En definitiva, el Baxi va saber jugar amb maduresa els minuts més complicats i va acabar imposant el seu ritme de joc al rival. Una victòria que serveix per creure en el projecte de Pedro Martínez i en el treball d'una secretaria tècnica renovada. Bona imatge dels manresans. Si el Baxi vol lluitar per cotes més altes haurà de mantenir la intensitat que va demostrar ahir a Lleida. La posada en escena va ser prometedora.
