«Després de prendre la decisió de retirar-me, he pogut fer balanç de la meva trajectòria. I he conclòs que, de tot allò que he viscut durant aquesta etapa de la meva vida, em quedo amb les vivències i experiències compartides amb els companys de club i de selecció». No en va, emfasitza Sergi Mora, «el waterpolo m'ha permès trobar a aquells qui avui dia són els meus millors amics i m'ha donat una família, ja que va ser a la residència Joaquim Blume on vaig conèixer la meva dona, Sandra Fernández, que aleshores feia pentatló modern». La parella, establerta a Terrassa, té dos fills: l'Èric, d'11 anys, i la Paula, de 9.
De la piscina a la banqueta
Sergi Mora va anunciar la seva retirada el dimecres passat, 12 d'agost, a través del seu perfil a Instagram. El boia internacional forjat al planter del Club Natació Manresa va posar així l'epíleg a una etapa de 19 temporades consecutives jugant a la màxima categoria del waterpolo estatal, amb l'únic parèntesi dels dos exercicis que va militar al Debreceni VSE hongarès (període 2015-17). «No ha estat una decisió fàcil. Com a jugador em trobava bé, les meves sensacions a l'aigua eren immillorables», detalla. Tot i això, «des de fa uns anys, tenia presa la decisió que en finalitzar la meva car-rera com a jugador volia ser entrenador». «I aquest estiu s'han donat les circumstàncies adequades per enllaçar el final de la meva trajectòria com a waterpolista amb l'inici d'una nova etapa com tècnic», assenyala el consumat golejador. Des del dimecres 26 d'agost, Sergi Mora exerceix com a segon entrenador al primer equip del CN Ter-rassa. A més, aquest exercici, el manresà serà el màxim responsable tècnic de les formacions infantil A i cadet del club egarenc.
Sergi Mora va descobrir la seva vocació per exercir d'entrenador l'estiu del 2015. Des del 2010, durant aquest període de l'any, el manresà disputava la lliga de Malta amb el Birzebbuga WC. Aquell any, «a més de jugar amb l'equip, em van demanar que transmetés els meus coneixements a les jugadores i jugadors dels equips formatius. L'experiència va ser molt reeixida i em va permetre constatar que entrenar m'agradava i que seria el que voldria fer en posar el punt final a la meva trajectòria com a jugador».
Seguir l'exemple del germà gran
El manresà rememora que es va iniciar com a jugador de waterpolo «per seguir els passos del meu germà gran, Jordi, que jugava a aquest esport als equips base del CN Manresa». «Nedar no em motivava, però aquell esport que es jugava amb una pilota dins de l'aigua em va agradar de seguida».
Tot i això, l'estiu del 1996, és a dir, just abans que s'iniciés la temporada en què l'infantil del CN Manresa es va proclamar subcampió de Catalunya i va assolir el tercer lloc al campionat d'Espanya, el manresà va estar a punt de deixar el waterpolo. «Volia fer un esport de contacte: judo o karate. El pare i Àngel Peirón, l'entrenador de l'equip, em van convèncer de continuar jugant a waterpolo». «Va ser la decisió més encertada de la meva vida», rebla.
Una sàvia determinació i l'inici d'una profunda relació de complicitat amb els seus pares, Jordi Mora i Joana Belmonte. «El pare es va convertir en tot un referent a nivell esportiu i personal. Durant tots aquests anys, el primer consell que he buscat abans de prendre una decisió important ha estat el seu», revela l'exwaterpolista.
Setze exercicis al CN Terrassa
Després de guanyar l'estatal juvenil amb el CN Manresa el juliol del 1999, Sergi Mora va fitxar pel CN Catalunya, on va jugar tres temporades. El curs 2002-03 es va incorporar al CN Terrassa, club al qual s'ha mantingut fidel durant setze exercicis, amb l'excepció de l'estada a Hongria. «Només vaig estar a punt de marxar-ne l'estiu del 2008. El CN Sabadell va apostar molt fort per fitxar-me, però al final va pesar més l'esforç que el club va fer per retenir-me».
Precisament, «no haver pogut guanyar cap títol amb el CN Ter-rassa» és «una de les dues espines esportives que tinc clavades. L'altra és no haver pogut participar en uns Jocs Olímpics», conclou Sergi Mora. Dues assignatures pendents que de ben segur el manresà relativitza en veure el seu fill Èric seguir l'exemple del tiet Jordi com a porter de waterpolo. La següent baula per constituir una nissaga de waterpolistes.
