El CB Navàs i el CB Vilatorrada es retroben a Copa

L'estiu del 2018, el Sant Joan de Vilatorrada pujava a primera catalana després d'un descens complicat. Ara, dos anys després, els bagencs jugaran per primera vegada en la seva història a Copa Catalunya, un ascens marcat per la covid. «Nosaltres vam estar tot l'any en posicions per lluitar per aquest ascens. És veritat que va arribar després d'una renúncia, però si com a equip no ets allà, no tens l'opció d'optar-hi», explica Pep Ferrer, l'entrenador del club. El Navàs, per la seva banda, sumarà el seu segon any consecutiu a la categoria. Isidre Suau és tota una institució a Navàs. L'equip navassenc ja va ser a Copa fa nou temporades i ara hi repetirà presència després d'un gran any en què van quedar sisens.

La temporada es presenta atípica i augmenta la dificultat a l'hora d'enfocar-la. Amb la incertesa de quants partits es podran jugar, si hi podrà haver públic o no, ambdós entrenadors preparen la tornada a les pistes amb la màxima normalitat possible. «Nosaltres som optimistes. Entrenem molt dur. Hi ha jugadors que entre entrenaments i tecnificació entrenen cinc dies a la setmana. Som un equip que treballa molt fort», subratlla Suau. «Hem de fer el que depengui de nosaltres. Jo estic preparant-me tot aquest mes amb els entrenaments. Si penses que haurem de parar i no prepares res és insostenible», afegeix Ferrer. Però si una cosa comparteixen ambdós entrenadors és l'optimisme. «No ens queda res més. Volem pensar que dins la nova situació podrem competir i tornar, de mica en mica, a la normalitat», explica Suau.

El Navàs i el Vilatorrada encaren la temporada amb ambicions diferents. «Ens vam quedar molt a prop de poder optar a un ascens. Aquest any el nostre objectiu és intentar pujar, anirem a per totes i després no guanyarem tots els partits, però hem de ser ambiciosos», explica Isidre Suau. El Navàs és un equip realment jove, amb un nucli de jugadors entre els 18 i els 22 anys que vol aprofitar la oportunitat que els ofereix el club en una competició tan competitiva com Copa Catalunya per créixer després de la seva etapa junior. «Tenim un equip molt jove, entrenem molt perquè tots tenen ganes de millorar i saben quin és el camí. Tot i així, també tenim jugadors experimentats.», detalla el tècnic del Navàs. Els reforços d'Albert Planell i Guillem Albà reforcen la juventut d'un bloc que busca continuar creixent.

El Sant Joan de Vilatorrada, per contra, manté un grup veterà, una columna vertebral amb anys d'experiència a l'entitat bagenca.

Pep Ferrer explica com el club ha intentat trobar un relleu paulatinament. «Quan vaig arribar al Sant Joan l'objectiu era anar fent el relleu a poc a poc, sent conscients que hi ha jugadors molt importants que cada vegada els queda menys al club. Crec que ho estem aconseguint. Tenim una plantilla molt ben compensada». Als veterans se sumen noms com els de Xavier Roqueta, que ve de firmar una gran temporada amb el Vilatorrada, o Eduard Mas, nou fitxatge procedent de La Salle Manresa. Ambdós, nascuts al 98, seran peces clau per al projecte. «El nostre objectiu és salvar-nos. Ens ha tocat un premi que, sent honestos, l'any passat no ens plantejàvem. Una vegada aquí, hem de fer tot el possible per mantenir la categoria», subratlla Ferrer.

Mirant en retrospectiva, el Navàs podria haver ascendit a EBA. «Un cop acabes la temporada i veus la dinàmica que portàvem... penses que potser haguéssim pogut escalar alguna posició més», afegeix Suau. Ara, però, el més important és preparar-se per a una temporada que serà difícil i estranya. El Sant Joan, per la seva banda, va estar tota la temporada en posicions altes tot i que va viure trams irregulars. Al final, però, el competir jornada rere jornada els va portar a poder optar al premi de l'ascens, un que en aquells moments no contemplaven. «Sincerament, no era un objectiu que veiéssim factible, però la veritat és que quan ets allà dalt cada jornada al final estàs preparat per al que pugui venir.» Econòmicament el club va poder afrontar les despeses necessàries per a l'ascens, i després d'un temps d'espera, la sort els va somriure.

Una de les fortaleses dels dos equips ha estat el públic. El Navàs i el Sant Joan s'han fet forts a casa i, enguany, el no saber si es podrà comptar amb la seva afició o no augmenta la dificultat d'una competició en la qual el factor pista perdrà part del seu valor. «Nosaltres estem intentant que la gent pugui accedir-hi respectant la distància de seguretat i totes les mesures. Creiem que podrà ser possible», explica Isidre Suau. En canvi, Pep Ferrer ho veu més complicat. «La pista del Vilatorrada, per la seva morfologia, fa més complex que es puguin aplicar totes les mesures, tot i que encara és molt d'hora. Però esperem que, si la gent pot venir, n'assisteixi més que l'any passat. Segur que serà així, perquè el poble ha rebut molt bé l'ascens de l'equip». En pobles com Navàs o Sant Joan, el lligam del públic amb l'equip és clau per al bon funcionament d'aquest. El sentiment de pertinença és molt fort i ajuda a dibuixar escenaris favorables per als jugadors i el cos tècnic en moments complicats.

Ambdós equips encaren la temporada amb optimisme i moltes ganes de fer la seva feina. Però amb dues baixes sensibles de dos jugadors veterans i molt importants. El pivot Gerard Riera, del Navàs, arrossega unes molèsties a l'esquena que el mantindran apartat de les pistes durant el primer tram de la lliga, mentre que Roger Solernou, el capità del Sant Joan de Vilatorrada, continua lesionat de la seva rotura del tendó d'Aquil·les la temporada passada. «Creuem els dits perquè no tinguem lesions», es conjuren Suau i Ferrer, conscients de la dificultat de tornar a posar-se a to després de mesos sense competició. Sant Joan i Navàs viuran un any atípic, però emocionant.