Joan Lleonart és l'entrenador de l'atleta banyolina Esther Guerrero i també dirigeix la part esportiva de l'Avinent Manresa, que tants èxits ha assolit els darrers anys, sobretot la seva vessant femenina. Guerrero va ser notícia diumenge en aconseguir vèncer en les dues proves de mig fons, 800 i 1.500 llisos, dels Campionats d'Espanya, en menys de deu minuts de diferència entre les dues curses celebrades a Madrid. Aquest estiu, i en una progressió molt destacada, ja amb 30 anys, ha millorat les marques en 800 i 1.500 i ha establert un rècord estatal en 2.000 llisos, en un control celebrat a Olot.

S'esperava un estiu tan fructífer d'Esther Guerrero, reblat amb el doblet a l'estatal?

Ningú no ho podia pensar, certament. Hi ha una clau, i és que a causa del confinament ha pogut entrenar-se amb els corresponents descansos i sense cap problema afegit. L'Esther és una noia molt activa, directora de la secció d'atletisme del CN Banyoles i, per la pandèmia, s'ha pogut centrar del tot en l'atletisme. Aquest ha estat el secret. Durant el temps que va haver d'estar a casa sense sortir, va disposar de molt material cedit pel CN Banyoles per entrenar-se en bones condicions dins de les possibilitats del moment. I quan el 2 de maig va poder sortir a cór-rer a fora, ja vam veure que estava molt bé, com mai. Llavors vam buscar alguns al·licients com el de batre del rècord d'Espanya dels 2.000 llisos, que va aconseguir a Olot (5.41.30). A partir d'aquí es van obrir fronteres i va poder participar en diverses competicions internacionals, i rebaixar les seves millors marques tant en 800 com en 1.500, amb 2.00.56 (Sollentuna, a Suècia) i 4.03.13 (Estocolm, Suècia), respectivament. El repte de fer el doblet dels 800 i 1.500 als Campionats d'Espanya de Madrid el vam estar sospesant perquè teníem algun dubte pel poc temps de recuperació que tindria entre una prova i l'altra. Al final ens vam decidir i va sortir bé.

La fita aconseguida era inèdita entre les noies?

Tan inèdita que fins i tot no es preveu en el calendari i per això es fan una seguida de l'altra. A Madrid, diumenge, l'Esther va disposar de poc més de vuit minuts per fer front als 1.500 després de guanyar els 800. Està clar que el que calia era gestionar els esforços al mil·límetre. Als 800, a la segona volta, l'Esther es va desempallegar de la resta de les atletes i va poder fer la darrera recta amb comoditat, tenint en compte que només buscàvem la victòria, no la marca. I als 1.500 vam tenir la sort que cap de les seves rivals es va sentir valenta per fer-li front. Alguna va mantenir el tipus fins a la darrera volta però dos canvis de ritme de l'Esther van fer que quedés sola al davant de la cursa.

Què representa per a un entrenador dirigir una atleta com Esther Guerrero?

És una experiència única. Soc afortunat per les vivències esportives que m'ofereix entrenar l'Esther. Quan em va venir a buscar fa vuit anys, quan ella en tenia 22, era una bona atleta, però no havia fet el salt. Ningú no podia pensar que la seva evolució seria la que ha estat. Ara mateix es troba a mig esglaó del top mundial.

Encara pot millorar?

I tant. Ella s'ha adonat del que ha fet ara. Per això, si en el període preolímpic pot delegar funcions a la seva feina, pot dedicar-se exclusivament a l'atletisme, i té sort amb les lesions, pot fer molt bon paper als Jocs Olímpics de Tòquio.

Ara se centra en els 1.500?

Sí. Els 800 han de ser una prova secundària per a ella. En els 1.500 té molt marge de millora. L'Esther és una atleta molt professional i segueix al peu de la lletra totes les feines que se li planifiquen.

Pel que fa a les atletes de l'Avinent Manresa

Mònica Clemente va ser quarta en salt de perxa. Encara no ha recuperat la millor forma després d'un seguit de lesions i del confinament. Ainoa Martínez i Marina Guerrero van estar dins les seves possibilitats en pes i els 3.000 obstacles, i Emília del Hoyo, després d'una decisió personal, va competir per darrer cop en l'heptatló perquè deixa l'atletisme.

Per a l'Avinent venen setmanes complicades per les obres a les pistes manresanes?

Per a nosaltres això és un gran inconvenient, però també ho ha estat la pandèmia i la manca de competicions. Ja veurem com acaba tot, però estic convençut que farà mal als atletes de nivell mitjà-alt de la nostra entitat.