Malgrat que la Federació Catalana de Futbol ha donat a conèixer en les últimes setmanes una sèrie de protocols que havien de seguir els diferents clubs per reiniciar les competicions, tant sèniors com de base, l'experiència ha demostrat que han estat les mateixes entitats les que han hagut d'adaptar les normes a les seves possibilitats i també al que marcava cada ajuntament. Situacions com deixar entrar o no els pares als entrenaments i als partits, obrir els vestidors perquè es canviïn els jugadors o crear grups tancats han requerit una logística addicional als clubs, que, en molts casos, es troben desemparats i apliquen el que creuen per coherència, no perquè estigui escrit en un paper.

Amb públic o sense

Un dels aspectes diferencials és el de deixar entrar o no els pares als entrenaments o els aficionats als partits. En la banda més estricta, hi ha exemples com el del Gimnàstic de Manresa, que tanca totalment les seves instal·lacions a qui sigui aliè a l'enfrontament o a la sessió preparatòria. Per això s'hi han vist imatges de persones enfilades en tanques, amb poca separació entre elles en alguns casos, per veure els partits.

En d'altres, la normativa municipal ha anat variant. És el cas de Berga, en què s'ha passat del zero inicial al 30% actual. Un tercer exemple són aquells que deixen entrar gent però no en certes zones, com al camp de futbol de Sant Joan. A més, les entitats han hagut d'afegir personal per censar el públic assistent en partits i entrenaments, la qual cosa ho complica més tot.

Què passa si...

Entre els aspectes més criticats hi ha la falta de resposta en cas que apareguin casos de coronavirus als diferents grups. Els clubs es queixen que la federació no ha establert un protocol clar i que hi ha normes difuses, com ara què passa si els jugadors han de reforçar altres grups o els entrenadors desenvolupen més d'una tasca. En el fons d'aquest recel hi ha el convenciment d'alguns que el que vol l'ens federatiu és iniciar el més aviat possible les lligues, havent cobrat les fitxes, i que si llavors s'ha d'aturar tot, ja es veurà.

Els vestidors, en la majoria de casos, romanen tancats, també per normativa municipal, tot i que llavors es troben amb l'enuig dels àrbitres, que sí que posa la federació, que no hi poden accedir. Els més afortunats s'atreveixen a fer rotacions d'ocupació i fins i tot de dutxes, però per a les categories grans.

Els desplaçaments solen ser un altre problema. La majoria recomana que cada família vagi en el seu cotxe, però de vegades és complicat. A més, els pares poden haver de recór-rer molts quilòmetres i quedar fora del camp per decisió de l'Ajuntament del lloc on es jugui. Així, el futbol de base ha començat amb una sabata i una espardenya, amb uns clubs temorosos del que pot passar i una federació que en alguns casos se'n renta les mans, i no pas amb gel hidroalcohòlic.