Dos instructors de Saltamos Village de Sant Fruitós de Bages, Nil Farré (de la Val d'Aran i resident a Manresa) i David Niubó (de Rubí i actualment veí d'Avinyó), practiquen i competeixen en la disciplina considerada més exigent del paracaigudisme, l'swooping. Aquesta modalitat de pilotatge de paracaigudes permet als esportistes realitzar maniobres a una gran velocitat arran de terra.

En el món del paracaigudisme existeixen diferents disciplines que es practiquen abans d'obrir el paracaigudes i d'altres un cop obert, com és el cas de l'swooping, en què uns jutges valoren les habilitats en arribar a l'aterratge, normalment amb l'element d'un estany d'aigua artificial, cosa que ofereix escenes molt vistoses per les traces provocades en aixecar l'aigua els paracaigudistes. Aquesta superfície ofereix en certa forma més seguretat quan els paracaigudistes arriben a pocs metres de terra a gran velocitat.

Farré i Niubó van estrenar-se en el campionat nacional de Dinamarca i els resultats van ser molt prometedors. En aquesta especialitat de l'swooping hi ha tres proves, la de distància (des d'un punt cal arribar a un altre tan distanciat com sigui possible), la de velocitat (que marquen uns sensors en arribar a terra) i la de precisió (arribar a un punt prèviament establert). Al Dropzone Denmark de la ciutat de Herning, a Dinamarca, Farré va guanyar les tres modalitats i també la combinada; per la seva part, Niubó va ser segon a la general, també en distància i velocitat, i tercer en precisió.

Recursos econòmics

L'swooping està reservat a un reduït nombre d'especialistes, uns 200 arreu del món. A Espanya, tot i que n'hi ha alguns practicants, com el cas de Nil Farré i David Niubó, no hi ha competicions federades. A Europa se'n fan quatre d'importants, a Dinamarca, a Anglaterra, a França i a la República Txeca. Un dels principals entrebancs que tenen Farré i Niubó per practicar aquest esport és «l'econòmic. S'ha d'entrenar molt i el material és molt car, també els viatges requereixen molts diners. L'única manera d'aprendre l'swooping és saltar i molt, perquè així és com s'agafa confiança i habilitat. I entrenar-se també és costós. Abans de la competició a Dinamarca vam fer uns 30 salts amb un noi especialitzat, i això val un dineral amb relació a la nostra economia. Per això estem buscant empreses que ens puguin donar un cop de mà perquè ens agradaria, l'any que ve, fer tot el calendari europeu i en poc temps arribar al top-10 mundial. No hi ha gaires practicants, però els que ho fan tenen molt nivell, van molt forts», apunten Farré i Niubó.

Ells dos es dediquen professionalment des de fa anys a la instrucció del paracaigudisme més tradicional. Farré té més de 4.700 salts fets i Niubó uns 2.700. En l'swooping, els salts es fan des d'uns 1.500 metres d'alçada i el paracaigudes és més petit per tal de poder incidir en la velocitat i dominar la seva progressió. El seu preu és d'uns 3.800 euros i tota l'equipació completa, de 10.000. «Agafem una velocitat d'entre 110 i 120 km/h. En tot moment tenim el control de l'alçada amb un altímetre al braç i un altre al casc», comenten Farré i Niubó. Respecte a la perillositat d'aquest esport, els dos representants de Saltamos Village consideren que «avui en dia és pràcticament impossible que un paracaigudes no s'obri. A més, sempre hi ha un pla B. La fatalitat del paracaigudisme, que n'hi ha, sempre ve donada per errors humans. Un mal aterratge, amb una mala caiguda, l'hem tingut tots».