Tot i la seva joventut -té 32 anys-, Gerard Checa ha desenvolupat pràcticament tots els papers possibles en una entitat esportiva, en el seu cas en el Futbol Club Pirinaica. Li faltava el càrrec de president i aquest dissabte passat, en assemblea extraordinària de socis de l'entitat, va quedar automàticament escollit màxim mandatari per als propers quatre anys. Checa encapçalava l'única candidatura presentada a les eleccions. Per tant, jugador, entrenador, directiu i ara president.

Com es va gestar la seva candidatura a la presidència de la Pirinaica?

Jo era el tresorer en l'anterior junta. Quan el president Manel Artero va decidir plegar ara fa uns mesos i, per tant, no ser candidat a les eleccions que tocaven enguany segons els estatuts, tots els membres de la junta vam considerar que s'havia fet una bona feina els darrers anys i que calia continuar-la. Així, i amb el suport de l'Eduard Ferrer en la part esportiva, vaig decidir tirar endavant la candidatura; també és cert que la resta de directius m'ho van demanar, tenint en compte que no hi havia cap altre aspirant. Jo he estat al club tota la vida, el meu pare sempre hi va estar involucrat i, per tant, es pot dir que hi vaig néixer i que soc de la Pirinaica des que tinc ús de raó. Sigui com sigui agraeixo molt la feina feta per l'anterior directiva, des del president fins al darrer col·laborador, tenint en compte que el club es trobava en fallida quan ho van agafar ja fa uns anys.

Es pot dir que la Pirinaica passa pel seu millor moment?

Home, dos ascensos dels dos equips sèniors i dos més del futbol base que no es van poder concretar per la pandèmia, són un bon indicador. Jo penso que sí, que ens trobem en el millor moment de la història del club en tots els àmbits.

Es pot millorar?

I tant. Sobretot el futbol base. No tant en el nombre d'equips sinó en la seva qualitat. És fonamental per a nosaltres tenir una bona formació i disposar de gespa artificial ens ha d'ajudar. Pel que fa a les dues formacions sèniors, que jugaran a Segona i Tercera Catalana, estem molt tranquils perquè s'estan fent les coses molt bé. Els dos vestidors, la companyonia, la connexió amb els entrenadors són un exemple. Ens trobem en unes categories per gaudir-les. La permanència ha de ser el primer objectiu, i si ha de venir alguna cosa més, ja vindrà.

Què falta en el futbol base per fer un pas endavant?

Cada cop tenim una millor estructura però encara l'hem d'afinar més per poder ser un referent en futbol formatiu.

Ha parlat de la gespa artificial. Aquest és un factor clau en la bona marxa del club, oi?

Va costar molts esforços tenir-la, certament, però està clar que ens ha donat una empenta i ara l'hem d'aprofitar. De moment, per culpa de la pandèmia, només l'hem pogut utilitzar mig any pel que fa a partits oficials.

La Pirinaica se sent un club de barri, en el bon sentit de la paraula?

Som una entitat identificada al barri de la Mion, però oberta a la ciutat. Volem ser un club gran, amb més qualitat com a escola. Per a nosaltres és una satisfacció que jugadors de fora de la barriada vulguin formar part dels nostres equips. Som com una família amb molts valors per transmetre.

En el seu mandat de quatre anys, quines han de ser les línies mestres?

Primer el que vull deixar clar és que anirem any a any, no em vull plantejar un plaç tant llarg. El pal de paller ha de ser potenciar el futbol base i aprofitar la bona dinàmica dels primers equips. Sempre amb el suport de l'Eduard Ferrer, el crac del projecte esportiu.

I econòmicament, com està la Pirinaica?

Estem estables i amb un cert neguit com totes les entitats per veure com afectarà la pandèmia

Aquesta propera temporada, el camp municipal de la barriada Mion acollirà la UE Sant Pau

Tot el que estigui al nostre abast per ajudar els altres clubs de la ciutat, ho farem. Cal tenir en compte que el futbol de barri va tenir molt potencial fa deu o quinze anys, fins que es va deixar de banda. Nosaltres tenim la sort de disposar de la gespa artificial, però els altres no en tenen. Per això, hi ha molts futbolistes de Manresa jugant en clubs de fora de la ciutat. La paraula privilegiats no és l'adequada però si que es cert que ho vam treballar molt per tenir la catifa verda. Ens ho mereixiem. Ens agradaria que hi hagués gespa en tots els camps, com tenen altres ciutats. En tot cas, nosaltres tenim un a bona relació amb l'ajuntament.

Hi ha incertesa per si es podran jugar les competicions per la pandèmia. Com ho veu?

El que queda de setembre i l'octubre serà clau. Si salvem aquest període, podrem començar i acabar. Nosaltres, és clar, seguim rigorosament els protocols que ens han indicat.

I el futbol femení?

Estem il·lusionats. Han vingut algunes jugadores noves i malgrat que només hem pogut formar l'equip sènior, aquest fa patxoca per jugar a Segona Catalana. El futbol femení també entra dins del nostre projecte.