En un pavelló buit a la graderia, sense l'habitual factor Congost, el Baxi Manresa jugava el seu primer partit a casa davant l'Obradoiro. El partit començava amb dues cistelles consecutives de Birutis, que feien preveure que el Manresa patiria dins de la zona. Ho tenia clar Pedro Martínez i, per això, l'entrada de Jou i Báez va permetre endurir la defensa per tal de recuperar pilotes i anotar al contraatac, el que ha de ser un dels signes d'identitat d'aquest equip. En el minut 15 de partit, el Baxi aconseguia posar-se davant (29-28) i semblava que podia imposar el seu ritme. Però l'Obradoiro, amb encert en el tir i amb un joc dinàmic, amb blocs indirectes per acabar invertint la pilota i trobar homes com Bielauskas o Birutis, anava al descans dos punts per sobre (39-41).
A la represa, l'Obradoiro sortia del vestidor amb una marxa més que el Baxi i això ho aprofitava per clavar un parcial de 0-11, que obligava Martínez a demanar temps mort. El Manresa reaccionava i mirava de reduir diferències. Però, cada vegada que s'acostava al conjunt gallec, aquest responia superant en l'u contra u o anotant tirs exteriors. Els detalls marquen la diferència, i això és una de les màximes del bàsquet. Les pèrdues i els tirs lliures errats van fer decantar el partit a favor d'un Obradoiro més rodat i que es passa molt bé la pilota. Tot i perdre, el Baxi Manresa va fer un bon partit i va demostrar que té molt marge de millora.
