El Barça tornarà a la Lliga de Campions, la competició de la qual tan mal parat en va sortir fa un mes i mig, i ho farà en un grup que sembla assequible de superar-lo en una de les dues primeres posicions però que amaga una trampa. Els focus es dirigiran, ja ho van fer ahir, a la represa de l'enfrontament que ha fet aturar el món en l'última dècada, un altre episodi de la lluita entre Cristiano Ronaldo i Leo Messi, ara ja en un moment final de les seves carreres. Però darrere del favoritisme de piemontesos i catalans s'amaga un Dinamo de Kíev que, amb el veterà tècnic Mircea Lucescu, pot donar més d'una sorpresa i prendre punts que al final poden comptar. El quart convidat, l'històric Ferencváros hongarès, sembla que ja ha fet prou arribant tan lluny, tot i que disposa d'un tècnic amb un nom històric en el torneig i caldrà veure com respon.

Una 'signora' renovada

Si el 2-8 contra el Bayern va ser un cop duríssim per al Barça, també ho va ser per a la Juventus l'eliminació a vuitens de final davant de l'Olympique de Lió. L'endemà de la desfeta, la família Agnelli va posar punt final a la trajectòria erràtica de Maurizio Sarri a la banqueta i va donar els galons a una llegenda acabada de retirar, Andrea Pirlo, tot un meló per obrir. De moment, els torinesos han canviat, sobretot, al centre del camp. L'entrenador ha tingut poques oportunitats de demostrar què vol fer, només dos partits de lliga, però ha alineat dues zones amples en què pocs habituals de l'últim any, com Rabiot i Ramsey, el jove nord-americà McKennie, procedent del Schalke, i el suec Kulusevski, cedit la temporada anterior al Parma, han adquirit protagonisme.

Caldrà veure quin paper hi juga l'exblaugrana Arthur, que encara no ha debutat, però sembla que la Vecchia Signora vol tornar a una manera de jugar més pròpia de la seva història, sense tantes variacions, ni filigranes tàctiques. Pirlo haurà de veure també com hi encaixa el virtuós Paulo Dybala, que de moment no ha jugat, i el nou fitxatge, el davanter Álvaro Morata, que afronta la segona etapa a l'Allianz Stadium. En la primera va arribar a la final europea de Berlín contra el Barça, el 2015.

Vells recursos

El Dinamo de Kíev és la clau de volta del grup. Els ucraïnesos han disputat dues grans eliminatòries prèvies de la Champions, on van guanyar amb solvència l'AZ Alkmaar, subcampió neerlandès, i van eliminar sense despentinar-se el Gant belga, amb un 3-0 a casa per acabar. L'equip de la capital desitja posar fi al domini dels quatre últims anys a la lliga de l'equip més brasiler del país, el Xhakhtar, conjunt que ha caigut en el grup del Reial Madrid. Per fer-ho ha recorregut al tècnic que va fer créixer fa una dècada l'equip exiliat del Donbas, el veteraníssim romanès de 75 anys Mircea Lucescu, que està fent servir una recepta ben diferent de la utilitzada a Donetsk.

Perquè el Dinamo confia en gent de casa. Dels quinze jugadors que van actuar contra el Gant, onze eren ucraïnesos. Entre els titulars, només la presència del veí polonès Kedziora i de dos davanters, el neerlandès Gerson Rodrigues i l'uruguaià Carlos de Pena. I és que Ucraïna té matèria primera. Classificada ja per a l'Eurocopa, la selecció vol aprofitar una generació nova, la dels sub-20 que l'any passat van quedar campions del món a Polònia després de guanyar la final a Corea del Sud. Un dels seus n'era l'estrella, el davanter Vladislav Supriaha, un atacant que ja comparen amb Xevtxenko, tot i que encara ha de créixer molt. El Dinamo possiblement no té capacitat a hores d'ara per fer fora del torneig la Juventus i el Barça, però, pot causar molts problemes en un mal dia dels rivals, sobretot a l'Estadi Olimpinskii.

Un exequip de Kubala

Un altre futbol en auge a Europa és l'hongarès, després de dècades i dècades de trànsit pel desert. Els estadis s'han modernitzat, com es va poder veure la setmana passada en la Supercopa entre el Bayern i el Sevilla a Budapest, i els equips tenen un cert poder econòmic. El Ferencváros és l'únic club del país que ha guanyat una competició europea. De fet, l'equip té molts contactes històrics amb els seus tres rivals. A la Juventus li va guanyar la Copa de Fires del 1965 en una final que s'havia de disputar a doble partit. Però els magiars van acceptar jugar a partit únic a Torí a demanda del rival, que segurament va pagar-los diners per fer-ho, ja que la Juventus tenia baixes importants i arribava cansada a final de la temporada. No va ser un problema per als hongaresos, que van vèncer per 0-1.

També tenen contacte llunyà amb el Barça, amb qui no s'ha enfrontat mai en competició europea, ja que va ser un dels clubs en què va actuar Ladislau Kubala abans d'exiliar-se a l'Estat espanyol. Ho va fer una sola temporada. El Ferencváros tornarà a Barcelona un any després d'haver-hi viatjat, ja que la tardor passada va empatar els dos partits contra l'Espanyol en la fase de grups de la Lliga Europa. Finalment, el seu entrenador és una llegenda del Dinamo de Kíev. Serhii Rebrov era la parella perfecta d'Andrii Xevtxenko en el gran conjunt ucraïnès que va guanyar per 0-4 al Camp Nou el 1997. Ell també hi va marcar. Ara s'enfrontarà al seu exequip. I ho farà amb una formació que ha encadenat les tres últimes lligues i que ha superat quatre rondes prèvies, però que sembla que ja ha fet prou aconseguint-ho. Qualsevol punt que obtingui serà molt celebrat a Budapest.

El Madrid haurà de suar

En els altres grups, el Madrid no va tenir excessiva sort i haurà de jugar contra el Xakhtar, l'Inter i el Borussia Mönchengladbach, tres rivals a qui pot vèncer, però que el faran córrer. Més assequible per a l'Atlètic i el Sevilla, tot i que els matalassers jugaran contra el campió i que els andalusos es veuran les cares contra un renovat Chelsea. I el grup més tou, el del City de Guardiola.