El surienc Francesc Garriga (1983) és l'encarregat de repassar cada nit l'actualitat del Barça a Esport3 amb el seu nou programa Onze. Després de 5 anys presentant El Club de la Mitjanit al canal esportiu de TV3 i a Catalunya Ràdio, el periodista ha agafat el timó d'un nou projecte. Igual que ell, el Barça enceta una nova etapa i el bagenc creu que s'estan tornan a veure algunes pinzellades de millora, però no es vol il·lusionar.
En què es diferencia el Club de la Mitjanit d' Club de la Mitjanit Onze
El nou format beu directament d' El Club de la Mitjanit. Una de les grans diferències és que la part de la ràdio que s'emetia simultàniament a la televisió ja no es fa. També s'han afegit noves seccions i col·laboradors. Es podria dir que és una evolució del programa d'Esport3 amb un contingut més trencador i la imatge renovada.
Per què es va fer aquest canvi?
M'hauria agradat seguir fent el programa a la ràdio, m'encanta aquest mitjà. Però la direcció va prescindir del format dual i em va encarregar aquest nou projecte que és únicament televisiu.
Què va passar exactament amb el programa? Va començar el juny i després es va aturar l'emissió.
La idea inicial d' Onze era cobrir els onze partits que faltaven per acabar la Lliga. Vam emetre sis programes i mentrestant a la ràdio seguíem amb El Club de la Mitjanit. Es van acabar les competicions i es va decidir seguir amb aquest format suprimint la part radiofònica.
Per què Onze
Va ser molt difícil escollir el nom, perquè aquestes coses sempre són pesades. Fins que un dels caps, en una reunió, va dir el nom d'«onze», ja que llavors quedaven 11 jornades. També s'emetia a les onze de la nit i és un número molt futbolístic.
Com va passar el confinament el programa?
L'últim divendres abans de confinar-nos, vam parlar amb els caps i havíem de parar 15 dies. En aquest espai de temps vam voler seguir mantenint viu el programa, així que tota la informació va quedar concentrada en cinc minuts que s'emetia a les xarxes socials. Al principi era d'estar per casa, però en veure que tenia ressò, ens van enviar material i vaig convertir casa meva en un plató de televisió. Després d'un mes i mig van decidir emetre-ho pels canals convencionals.
Com va viure el 2-8?
Va ser una desfeta històrica, una derrota esperable, però no d'aquest calibre. Em van caure moltes hòsties perquè ja ho vaig avisar. El club ja tenia una esquerda molt grossa a la part institucional i això es va traspassar al camp. El partit va marcar el final d'aquest cicle victoriós i ara faltarà veure si n'arranca un de nou.
I el Barça de Koeman?
De moment és molt incert, ens arriba que l'equip ha recuperat alguns punts que havia perdut, però això també ens ho deien amb Setién i Valverde. No em vull fer il·lusions fins que vegi com avança la temporada. Això sí, Koeman sembla un home amb molta confiança, no és el mateix que entri al vestidor Quique Setien, que gairebé no el coneixen, que entri una llegenda del Barça com és l'holandès.
Segueix el Baxi?
Estic al cas de l'equip, tinc poc marge per sortir del futbol perquè el programa està molt focalitzat en aquest esport. Però té molt mèrit el que ha fet el Manresa en els darrers anys. És un club amb qui estàvem acostumats a patir sempre i la tendència és, que quan un equip perd la categoria, significa gairebé la desaparició. En canvi, el Manresa se'n va sortir i va tornar a Primera, per tant confirma que la força del bàsquet en aquesta ciutat és innegable, i ara seguir el Baxi és molt més divertit que abans.
És molt actiu a les xarxes socials. Quina prefereix?
Twitter per a la feina, el Facebook el tinc abandonat i Instagram el faig servir per il·lustrar les imatges més personals.
És una persona que sol contestar els 'haters'.
Estic aprenent a no fer-ho. Va haver-hi una època que entrava en totes les discussions, perdia molt temps i sobretot energia. Després, vaig descobrir que molts d'aquests comptes que es dedicaven a insultar-me, assetjar-me, en fi, a 'perseguir-me', eren falsos i estaven pagats per una empresa que cobrava del Barça. No era normal que cada dia m'assetgessin per xarxes, així que finalment vaig decidir no donar feedback.
Un mitjà va mostrar una foto seva en banyador quan no tenia res a veure amb la notícia.
Van fer servir una fotografia meva en banyador que havia penjat a Instagram per explicar l'estrena d'un programa. Al principi em vaig quedar desencaixat perquè no ho entenia. A més a més em va agafar en un moment convuls per la feina i la pressió d'aquell moment, així que no m'ho vaig prendre amb humor, però ara m'ho miro i em fa gràcia perquè és divertit.
