El Sevilla és un equip molt fet. Des que Julen Lopetegui va arribar-hi la temporada passada, es va anar formant i va arribar a l'època postconfinament tan fort que va guanyar la Lliga Europa. A més, es va classificar per a la Champions i enguany ha estat a punt de prendre-li la Supercopa al Bayern. Ahir, a davant, tenia un projecte en reconstrucció, al qual se li nota que hi ha il·lusió, però que es troba lluny d'estar consolidat. El Barça és una barreja de passat que s'ha quedat, futur que despunta i poc temps per unir-ho tot. Si hi afegim que feia 72 hores havia jugat un partit duríssim a Vigo, no és d'estranyar que ahir patís. Per això, tot i el que es pugui pensar, cal valorar l'empat com un bon resultat a l'espera que potser avui arribin fitxatges i que la temporada ajudi a fer créixer la idea de Koeman.

Els andalusos van plantejar un partit molt valent, pressionant molt amunt per robar a prop de la porteria de Neto i, de passada, evitar els robatoris davant de la seva pròpia àrea. Li va sortir bé el pla des del començament, amb un parell de córners i sense tenir la pilota davant de Bono. El Barça, amb el mateix equip, amb l'única entrada d'Araujo, dels altres dos partits, notava com li costava treure's el domini del damunt i, a més, va veure com un rival se li avançava per primera oportunitat en l'etapa Koeman.

Va ser en un dels llançaments de cantonada. El jove i gran central Koundé va guanyar el salt a Frenkie de Jong i la pilota va quedar morta perquè el De Jong del Sevilla, Luuk, empalés una bona volea i afusellés Neto. Però els blaugrana van tenir sort i van poder empatar en la jugada següent. Messi va buscar l'habitual penetració de Jordi Alba, Navas se li va avançar però va refusar de manera fatal cap al mig i va deixar sol Coutinho que, amb Bono desplaçat, va empatar.

Més xuts, menys domini

La resta de la primera part va tenir més possessió de pilota local, per poc, i més rematades a porteria, però més sensació de perill dels visitants. Així, als 18 minuts van estar a punt de marcar l'1-2 en una gran sortida de pilota que va acabar en un desdoblament de Navas a Suso, una centrada del lateral un pèl alta i l'error de Fernando a l'hora d'anar a rematar. El Sevilla jugava a provocar pèrdues i a sortir i, tot i que no va inquietar més Neto, va saber tallar la circulació de les mitges puntes, que van semblar molt cansades. Griezmann no va tornar a rebre joc i ahir Ansu Fati va passar desapercebut. Ell va tenir la millor arribada, però el seu xut el va parar Bono sense dificultats.

52

Barça - Sevilla, en imatges

Cames més fresques

A l'inici de la represa el Barça no podia fer transicions amb alegria i els visitants ho van veure. Van anar a pressionar encara més amunt. Koeman ho va voler solucionar amb els canvis habituals en aquest principi d'any i les entrades de Pedri i Trincao, amb la qual cosa Coutinho se'n va anar a fer d'extrem i va perdre tota la seva influència. El Sevilla, que té una banqueta molt àmplia i aprofitable, també va fer relleus i un d'ells, En-Nesyri, va centrar perquè un molt correcte ahir Araujo enviés la pilota al seu propi travesser. Amb un Barça esgotat, el Sevilla va disposar dels seus millors moments i semblava que aniria a buscar la victòria, amb dues rematades de cap de Koundé i del propi En-Nesyri.

Koeman va veure que l'invent li queia a trossos i va intentar posar més cames al camp. Va fer entrar Pjanic per reforçar la zona ampla i també es va trobar la lesió de Jordi Alba, que va possibilitar el debut de Sergiño Dest a cama canviada. No li va anar malament.

Perquè la tendència es va cagpirar i el partit va acabar al camp sevillista, amb tot de xuts sense perill d'un Messi que segueix jugant-ho tot i amb una bona acció de Trincao que va desviar Bono. L'equip segueix amb tics del passat, com buscar l'argentí contínuament quan potser tocaria obrir cap a les bandes. Però ja se sap que Roma no es va construir en un dia. Caldrà paciència.