Els jugadors, tècnics, directius i aficionats del Club de Futbol Solsona van viure sensacions contraposades el dia de l'anhelat debut dels solsonins a Primera Catalana, la màxima categoria en què ha militat el primer equip de l'entitat en tota la seva història.
Els blaus van disputar el primer partit com a locals a Primera al Municipal de Cardona. Quatre mesos i mig després del dia que va cedir, el penúltim cap de setmana de maig, les obres de reconstrucció del mur que separa el recinte de l'institut Francesc Ribalta de les instal·lacions del Municipal de Solsona encara no s'han iniciat, es troben en fase de licitació, i el primer equip de l'entitat haurà de jugar bona part de la temporada, almenys fins a l'abril, a Cardona.
Un exili que és la conseqüència lògica de la incomprensible lentitud del departament d'Educació de la Generalitat a l'hora de refer un mur de contenció que és de la seva titularitat i del qual és responsable. La família del Club de Futbol Solsona entén que les administracions públiques han de seguir uns procediments preestablerts a l'hora d'afrontar una obra, però considera que en aquest cas no s'ha valorat la importància que tenia per a la ciutat l'estrena dels blaus a la categoria, ni les afectacions logístiques, econòmiques i esportives que jugar a l'exili comporta per al club.
Constatar la falta de sensibilitat
Ernest Estany, president del CF Solsona, va experimentar ahir «sensacions contradictòries. D'una banda sento il·lusió pel retorn del futbol i per l'estrena a Primera Catalana. D'altra banda, no puc evitar sentir incertesa per la crisi sanitària i, sobretot, pel fet que el primer equip hagi de jugar com a local a Cardona tota la primera fase de la competició». «Quasi mig any després, el mur està com estava el dia que va cedir. Des del club, constatem que hi ha hagut manca de sensibilitat pel futbol solsoní per part del departament d'Educació. Estem segurs que si la reconstrucció l'hagués de fer un privat, ja s'hauria enllestit», conclou el mandatari.
Per a Ernest Estany, els aficionats «no entenen les causes de la demora i la seva incomprensió deriva en indignació». Jordi Baraldés, de 84 anys, és el soci número 1 del CF Solsona. La seva vinculació al club es remunta «als dies de la seva refundació, durant la postguerra». Baraldés considera que «l'Ajuntament de Solsona hauria d'haver pressionat més la Generalitat per tal que l'afer se solucionés durant l'estiu, a temps per iniciar la lliga a Solsona».
El veterà aficionat preveu desplaçar-se fins a Cardona per donar suport al seu equip tant temps com faci falta, però mostra la seva solidaritat i empatia «amb tots aquells altres socis que per raons d'edat o de mobilitat no podran fer-ho i es perdran uns partits que tothom anhelava poder gaudir des de fa temps».
Eugeni Barniol, soci número 133 del club, reflexiona que «les administracions públiques s'haurien de dotar de mecanismes per agilitzar la resolució d'incidències d'aquesta tipologia».
Les repercusions econòmiques de l'exili preocupen Agustí Alcázar, soci número 35 de l'entitat. L'aficionat solsoní denuncia «la pèrdua d'ingressos que jugar a l'exili suposa per al club. Ens sentim molt ben acollits a Cardona, però la junta no pot cobrar entrada als aficionats ni treu cap rèdit del servei de bar quan és més necessari que mai mantenir els ingressos previstos i generar-ne de nous per poder mantenir la categoria», reflexiona Agustí Alcázar.
El repte de retenir els patrocinis
Segons detalla Ernest Estany, la reposta de l'afició ha estat l'esperada. «La massa social del club s'ha incrementat amb una cinquantena de nous associats aquest estiu, que situen el nombre total a prop dels dos centenars».
El desafiament que encara el dirigent és mantenir el compromís i la vinculació dels patrocinadors. «La majoria dels rètols d'anunciants que tenim compromesos estan situats en superfícies fixes. Per tant, no els podem traslladar a Cardona», exposa. «Sense el suport d'aquestes empreses, el dèficit que ens pot generar l'exili pot situar-se entre els 10.000 i els 20.000 euros», quantifica Estany.
Finalment, Joan Parcerisa, regidor d'Esports de l'Ajuntament de Solsona, defensa que «el consistori ha fet tot el que podia i més per tal que la situació és resolgués, i tenim el compromís de la Generalitat que les obres del mur s'hauran enllestit a final de febrer». Per tant, «a final de març ja s'hauria d'haver completat la renovació de la gespa artificial i ja es podria tornar a jugar a Solsona», conclou.
