Els impulsors de la moció de censura contra el president del FC Barcelona Josep Maria Bartomeu i la seva junta directiva han aconseguit aquest dimecres l'objectiu de sumar 16.521 signatures vàlides i així aquesta ha esdevingut la tercera de la història del club que supera el tall de les signatures.
La primera que va aconseguir l'objectiu va ser la pionera, impulsada per l' 'Elefant Blau' el 1997 contra Josep Lluís Núñez. Entre les cares visibles de la plataforma hi va haver noms que més tard agafarien molt protagonisme en clau blaugrana com Joan Laporta (el responsable jurídic al costat de Sebastià Roca), Alfons Godall, Albert Vicens, Albert Perrín, Agustí Benedito o Jacint Borràs. També n'hi va haver altres, com Armand Carabén, que ja havien pertangut al club.
Ells estaven convençuts que Núñez pretenia convertir el Barça en una Societat Anònima Esportiva, i aquest va ser el principal motiu per impulsar la moció. Llavors els estatuts de l'entitat blaugrana no deixaven clars els passos a seguir en el procés i va haver de mitjançar Jaume Alonso-Cuevillas, degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona, perquè el club donés per suficients les 5.664 signatures vàlides de les 6.014 presentades (una d'elles va ser la de Johan Cruyff), més del 5% del cens electoral de club, i se celebrés un referèndum.
En la votació, que es va celebrar al març del 1998, Núñez va guanyar folgadament (24.863 van votar a favor de la seva continuïtat i 14.358 a favor de la seva dimissió) i va seguir presidint el Barcelona fins que va dimitir l'any 2000 com a conseqüència d'una crisi esportiva i de la pressió que va seguir exercint l''Elefant Blau' des de l'oposició. Curiosament, la segona moció de censura de la història del club que va aconseguir superar el tall de signatures la van patir alguns dels noms que havien tirat cap endavant la de Núñez. Aquesta va començar al maig del 2008, quan Laporta presidia el club i acabava d'encadenar dos anys en blanc.
Els impulsors de la moció, Oriol Giralt i Christian Castellví, van considerar que aquesta deriva esportiva del club, juntament amb diferents temes extraesportius com la baixada del pantalons de president a l'aeroport del Prat o el seu comportament poc ètic a la llotja d'Old Trafford, eren suficients motius per dur-la a terme. Giralt i Castellví van superar amb escreix les 5.882 signatures necessàries i en van aconseguir 9.145 de vàlides. El referèndum es va celebrar al juliol i els impulsors van estar molt a prop del 66,6% dels vots necessaris en contra de Laporta i la seva junta directiva perquè es veiessin obligats a deixar el comandament del club. Finalment van aconseguir 23.870 vots (un 60,6% el total).
Aquesta xifra no va ser suficient per forçar la dimissió del president, però sí perquè vuit dels seus directius decidissin abandonar-lo: Albert Vicens, Marc Ingla, Ferran Soriano, Clàudia Vives-Fierro, Josep Lluís Vilaseca, Xavier Cambra, Antoni Rovira i Evarist Murtra.
La següent temporada el Barcelona conquistaria per primera vegada en la seva història el triplet de Lliga de Campions, Lliga i Copa del Rei amb Pep Guardiola a la banqueta. En les eleccions de l'any 2010, els estatuts no permetrien Laporta tornar a presentar-se com a candidat en haver complert dos mandats seguits, i el seu delfi, Jaume Ferrer, tan sols aconseguiria 6.168 vots en uns comicis en què Sandro Rosell venceria amb 35.021.
Ara els tres precandidats (Jordi Farré, Víctor Font i Lluís Fernández Alà) i els vuits grups d'opinió (Manifest Blaugrana, Seguiment FCB, Cor Blaugrana, El Senyor Ramon, La Resistència del Palau, compromissaris FCB, Dignitat Blaugrana i Noies Barça Twitter) es troben davant l'objectiu d'aconseguir portar una moció fins a les últimes conseqüències per primera vegada en la història del club: guanyar el referèndum i així obligar a abandonar la gestió del FC Barcelona a Bartomeu i la seva junta directiva.
