En tots els grups de treball, quan les coses van mal dades, poden passar dues coses: o que cadascú vagi a la seva, no hi hagi cap fe en què es pot revertir la situació i tot acabi sent un desastre, o que els seus elements facin pinya per treure la situació endavant. Ahir, un MoraBanc Andorra que arribava amb la baixa de llarga durada del seu home franquícia, Moussa Diagne, les ja conegudes dels ales Bandja Sy i Haukur Palsson, i la d'última hora de l'ala-pivot Tyson Pérez va optar per la segona opció. I aquesta unió que fa la força, demostrada, a més, amb l'homenatge que va fer l'equip al periodista Àlex Lliteras, mort durant la setmana, portant una camiseta amb la seva fotografia durant l'escalfament, va ser un factor diferencial.
A davant, un Baxi que canvia d'imatge quan ha d'afrontar els finals de partit al casalot buit que és el Nou Congost aquestes setmanes. Tota l'energia i confiança en les seves possibilitats que desprèn l'equip lluny de Manresa es torna en dubtes i males decisions. Ahir va quedar clar en un últim quart en què, mentre el MoraBanc trobava els punts d'un secundari com Sergi Garcia, exjugador del Baxi, els locals s'estampaven un cop i un altre contra la defensa forana, ja fos en tirs precipitats o en penetracions mal acabades. Així, l'Andorra va maximitzar els seus recursos, va fer un pas endavant i es va endur una victòria necessària. El Baxi, en canvi, encara no sap què significa guanyar al Congost i, si el públic no torna aviat, que no ho sembla, pot ser una llosa que pesi cada cop més.
Poca qualitat
Més enllà d'espurnes de qualitat, que en la majoria de casos arribaven de la parella exterior andorrana formada per Hannah i Senglin, el partit va ser poc fi, per utilitzar un eufemisme. Ple de pèrdues, sobretot a la primera part, de contraatacs amunt i avall que acabaven amb errada i un altre contraatac i un bàsquet molt heterodox. Ibon Navarro, coneixent les seves limitacions, se la va jugar amb el surinamès Charlon Kloof, un base d'1,91 metres, en la posició de quatre. Aquest fet generava constants avantatges en aquest aparellament que el Baxi va intentar aprofitar quan va detectar, que va ser força aviat. De fet, Se'n va anar al final del segon quart guanyant de tres punts (32-29) i va arribar a tenir un màxim avantatge de vuit (41-33) després de bones accions d'un Vaulet que va saber llegir, en aquell moment, com havia d'actuar.
Però potser llavors el Baxi, que no anava collat per l'absència de cap jugador, no va fer el pas necessari per posar el peu al coll al rival i trencar el partit. Un parcial de 0-9 impulsat per un gran Hannah, va donar aire als visitants, totalment alineats amb la causa. La batalla mental estava caient de la banda visitant, i a la graderia no hi havia ningú per esperonar uns jugadors, els manresans, que anaven a batzegades.
Tres punyalades
Tot i això, i a força de ser sincers, el partit podia haver caigut de qualsevol costat. El Baxi va adquirir l'última diferència amb el 53-52, després d'un bàsquet de tres de Hinrichs. Però van arribar tres punyalades inesperades d'algú que va ser local al Congost fa un any i mig, encara amb Peñarroya a la banqueta. El mallorquí Sergi Garcia, segurament algú a qui normalment es pot deixar lliure per perseguir Hannah i Senglin, va anotar tres triples en quatre minuts. 55-65. Gairebé game over. Kloof ara podia parar els ala-pivots rivals i el Baxi es precipitava. La unió davant de les circumstàncies adverses de l'Andorra sortia triomfant. El Baxi caldrà que la tingui el pròxim dia que afronti el trauma que està sent jugar a casa.
