El pierenc Toni Bou (Repsol Honda), vint-i-vuit vegades campió de món de trial, tant en pista coberta com a l'aire lliure, ha reconegut en una entrevista amb l'Agència EFE que mentre segueixi sent competitiu «és molt difícil pensar en baixar de la moto", però que sap que «aquest moment arribarà».

«És difícil pensar ''baixaré de la moto tal any'. El que penses és: 'quan no em vagin bé les coses i no vulgui seguir competint, què és el que faré'. És un plantejament diferent i sí que és veritat que m'agradaria seguir vinculat a aquest esport perquè és la meva vida i és el que més m'agrada», va destacar Bou.

«M'agradaria seguir treballant amb l'equip, seguir evolucionant la moto i treballant amb joves pilots per tal que puguin aconseguir els èxits que he aconseguit jo, que crec que és molt bonic», va argumentar el campió de món de trial a l'aire lliure 2020.

Pregunta: És la pregunta de sempre, però està en la seva ment fer alguna vegada a Dakar?

Resposta: La veritat és que el Dakar és una prova difícil per a mi, sempre ho comento ja que és una competició de velocitat i també hi ha un risc molt, molt alt. He estat tota la meva carrera amb un esport que no té un risc gaire alt, ja que no hi ha velocitat, i crec que ara anar a buscar un risc ... hauria de provar-ho i saber que sóc molt competitiu. Per ser-ho al Dakar has d'assumir molts riscos. Fer un Dakar com a aficionat és una gran experiència, però el Dakar actual, quan parles amb els pilots que ho fan, veus que gaudeixen molt poc perquè van tot el dia assumint un risc molt alt, altíssim. He pogut parlar en alguna ocasió amb Laia Sanz i pel que m'ha comentat cada vegada és més perillós i això fa que no em atregui molt, la veritat.

P: No es veu com Laia Sanz llavors en aquest tipus de proves?

R: En el meu cas, si em passés al Dakar només em valdria guanyar, perquè és el que intentaria. Però ho veig molt lluny, molt difícil i em fixo més en esports com l'Enduro Extrem, que és un esport que és més explosiu, que és el que m'agrada a mi. Té la tècnica de el trial però també velocitat, que és el que li falta a el trial. És un esport que està creixent moltíssim i per què no intentar algun dia una cursa.

P: Però l'Enduro Extrem també és arriscat, encara que és cert que han acabat practicant molts pilots de trial com el britànic Graham Jarvis ...

R: Sí, però en aquest cas m'omple més, soc agressiu i m'agrada el risc, sempre que em aporti més que el Dakar, per exemple. Si fos capaç de tenir un bon ritme fent motocròs segur que m'agradaria molt i el motocròs és també molt perillós, però veig un perill diferent a l'Dakar. El motocròs o l'Enduro Extrem és un risc que tu controles més, però el Dakar jo veig que van per moltes pistes a 180 km / h. i que et pots despistar en un moment i veig més perillós el moment aquest en què et despistes i tens un accident i et passa el que li va passar a Paulo Gonçalves aquest any, que era un pilot que segur que no estava corrent un risc increïble perquè era la seva última temporada i havia trencat el motor, no es jugava res. Aquestes coses són les que em incomoden més a l'hora de pensar en el Dakar.

P: En l'estrictament esportiu, una temporada més campió de món, tot i que ha estat una temporada rara ...

R: Ha estat un any difícil per avorrir perquè ho hem fet tot en un mes i una setmana, no sabíem si podríem disputar totes les curses, sempre amb els nervis i la pressió, una pressió diferent perquè era un fet extraesportiu. Calia estar pendent dels casos de coronavirus, si pujaven a Andorra, a Espanya, o després de la primera cursa a França, i mentre estàvem a França van pujar moltíssim, el primer dia, el dissabte de la primera setmana de setembre, així que jo crec que cal celebrar-ho molt perquè ha estat un any molt, molt rar.

P: A MotoGP hi ha pilots als quals els està agradant repetir en el mateix escenari i a uns altres no. Ha estat aquest el cas?

R: Jo crec que m'ha beneficiat perquè sí que a França vaig perdre el segon dia perquè físicament no estava bé, però després a Andorra vaig tenir una molt bona oportunitat de fer una bona cursa el diumenge i a Pobladura, al Gran Premi d'Espanya i d'Itàlia després, vaig poder guanyar les dues jornades. Per això jo crec que m'ha beneficiat, encara que també és cert que aquest any no teníem més opció que fer això, sí o sí.

En el meu cas m'ha agradat, ja que de vegades és la forma en què l'organitzador fa un cap de setmana més complet i així és també una manera de que venguin entrades per a un cap de setmana complet i poder tenir un 'pack'. Jo crec que això és positiu i que pot ser una bona opció per al futur.

P: Un cop finalitzat el campionat, què es planteja fins que arribi el mundial en pista coberta?

R: Amb tota la Covid-19 és complicat pensar que es pugui realitzar la competició de pista coberta, aquí mana el futbol, ??i fins que el futbol no obri les portes nosaltres el tenim molt complicat. Si ells no poden, nosaltres ho tenim impossible. A veure si podem aprofitar aquests mesos per fer algun vídeo, amb Repsol o amb Honda, alguna cosa diferent per aprofitar aquesta situació i treure'n alguna cosa positiva, que és l'únic que podem fer, ser positius. A veure si l'any que ve comencem amb el mundial en pista coberta o ja a l'aire lliure i l''indoor' el deixem per al final de la temporada que, perquè sembla ser que si es pot arreglar, seria ja més per al final de 2021 que per al principi.

P: ¿Es plantejaria fer algun altre tipus de competició Off Road durant aquest període de descans, del tipus d'Enduro o Cross Country?

R: La veritat és que no ho havia valorat, però plantejant-ho així sí que potser podria fer alguna carrera d'Enduro. Si Honda em planteja l'opció de tenir una moto i de poder entrenar amb ella en podríem parlar i, per què no, però sobretot en pla diversió, no en pla competició, per estar més actiu aquests mesos. Ara sí que és bo un descans després d'aquests mesos, però tampoc és positiu estar cinc mesos sense competir, és massa, així que caldrà veure si es poden fer coses.

P: Després de 28 títols mundials, no es cansa, segueix tenint la mateixa ambició?

R: Potser la mateixa ambició de el principi és difícil de mantenir, però sí que és una ambició molt alta, i la veritat és que a la fi cal reconèixer que, quan les coses van bé, també és més fàcil, ja que a la fi et dediques al que t'agrada, et lleves cada dia amb la motivació d'entrenar i et surten els resultats; és molt més fàcil seguir 'encès' buscant més coses i completar la teva carrera esportiva