La setmana que el Reial Madrid ha encaixat dues derrotes vergonyoses contra el Cadis i el Xakhtar Donetsk seran els seguidors i els aficionats del Barça els qui l'acabaran amb preocupació i un regust amarg. Els merengues es van redimir dels seus anteriors pecats de supèrbia i displicència en vèncer en el clàssic de la pandèmia, aquell que es va disputar en un Camp Nou fantasmagòric, orfe d'espectadors (1 a 3).
Dues circumstàncies van tenyir el duel de blanc. En primer lloc, la pandèmia de decisions absurdes que prenen els àrbitres des que utilitzen el VAR. El penal assenyalat a Clément Lenglet per agafar a l'àrea blaugrana amb la mà dreta la samarreta de Sergio Ramos (min 59), abans que el defensa madridista es llencés a terra de manera antinatural i quan en l'inici de l'acció, atacant i defensor es subjecten, és inacceptable per a qualsevol jugador o entès imparcial i desapassionat.
D'altra banda, la falta de capacitat de reacció dels blaugrana i del seu tècnic, Ronald Koeman, després d'encaixar l'1 a 2 com a conseqüència de la polèmica pena màxima (min 63), i la incapacitat de l'equip per generar ni tan sols una ocasió de gol clara en els últims 32 minuts de partit, van evidenciar que aquest Barça és un híbrid entre un cementiri d'elefants i un niu de prometedors futbolistes fruit de la necessitat de la junta de tancar l'exercici econòmic amb un balanç que no comprometi el patrimoni dels directius.
La confecció de la plantilla no respon a cap pla estratègic per bastir l'equip del futur i encara que aquesta temporada es pugui competir i aconseguir algun títol, a final de curs s'haurà malbaratat, de ben segur, un temps preciós per definir i construir el proper Barça campió.
Els primers tres minuts del partit van evidenciar que ambdues formacions volien jugar amb paciència i criteri en atac. Primer ho van fer els merengues, que van mantenir la possessió de la pilota duran 66 segons després del servei inicial. A continuació, els blaugrana, que van retenir l'esfèrica fins que Ansu Fati i Leo Messi van intentar trenar la primera pared de la tarda, just quan s'acabava d'exhaurir el tercer minut de joc.
Materialitzar la primera ocasió
El guió inicial va oferir als espectadors televisius dos girs consecutius en els següents minuts, ja que blaugrana i madridistes van marcar en la seva primera ocasió de gol. Nacho va servir la pilota a Karim Benzema, desmarcat, a la línia de tres quarts ofensiva visitant, i el davanter francès va facilitar amb la seva passada que Fede Valverde encarés en solitari Neto i que el superés amb un inapel·lable xut creuat (min 5). Tres minuts després, Leo Messi va connectar amb el recuperat Jordi Alba, aquest va penetrar per l'esquerra en la defensa madridista i va centrar per tal que Ansu Fati igualés des de l'àrea de gol. Amb aquest gol, el davanter nascut a Guinea Bissau es va convertir en el segon futbolista més jove que ha marcat en un clàssic.
El Barça va dominar el centre del camp i es va fer amb la iniciativa ofensiva en els següents minuts, fins que una barroera falta de Casemiro a Messi (min 17) va propiciar que el joc s'aturés durant més de dos.
El partit es va equilibrar i amb 36 segons de diferència tots dos equips van disposar de la segona ocasió del primer acte. Ansu Fati (min 24) va obrir a la dreta a Leo Messi i l'argentí va penetrar a l'àrea madridista, va driblar amb mestria Sergio Ramos i va rematar al primer pal. Courtois va haver de lluir-se per evitar el 2 a 1. En la següent jugada, Toni Kroos va centrar des de la posició d'extrem esquerre i Neto va aturar l'intencionat xut del madridista Benzema. Els últims vint minuts del primer acte van ser competits i equilibrats.
Opcions abans d'un penal il·lògic
El Reial Madrid va dominar els primers minuts de la represa i Sergio Ramos (min 48) i Casemiro (min 51) van rematar sense perill. El Barça va respondre amb tres jugades: una connexió entre Leo Messi i Ansu Fati culminada amb un perillós centre xut pel millor jugador del primer mes de la competició (min 51). Una centrada de Jordi Alba des de l'esquerra a la qual no va poder arribar Ansu Fati (min 52) i, per últim, 44 segons després, amb una penetració del de Guinea Bissau com a extrem per la dreta culminada amb una centrada al segon pal que Coutinho va rematar de cap arran de la base del pal dret de la porteria visitant.
Sis minuts després es va produir la jugada entre Lenglet i Ramos castigada com a penal. La teatral caiguda del madridista delatava la innocuïtat de l'acció del blaugrana, però tres minuts de revisió a través el VAR van concloure el contrari i el líder de la defensa blanca va transformar la pena màxima (min 63).
El Barça no va saber reaccionar amb rapidesa i determinació i, sorprenentment i inesperada, Ronald Koeman tampoc. Va esperar fins al minut 82 per donar entrada, de cop, a Trincao, Dembélé i Griezmann, i cinc minuts després, va desequilibrar l'equip amb la incorporació al joc de Braithwaite. Els blaugrana van atacar amb insistència durant l´últim quart, però sense palesar que coneixien els punts febles de l'entramat defensiu madridista. El recurs a les centrades laterals va ser estèril i no es va generar cap ocasió de perill ressenyable. En aquest context, Modric va sentenciar quan faltaven disset segons per al minut 90.
Per tant, Zidane respira i continua invicte com a tècnic al Camp Nou. A la banqueta local, Ronald Koeman encara el repte de la reconstrucció sense la llibertat necessària per idear una pla i executar-lo.
