La dimissió de Josep Maria Bartomeu precipitarà les eleccions a la presidència del Barça, previstes inicialment per al mes de març de l'any que ve. Tal com marquen els estatuts, la comissió gestora que ara mateix dirigeix el club ha de convocar les votacions d'aquí a un mínim de 40 dies i un màxim de 90. Alguns socis ja han anunciat les darreres setmanes i mesos la seva intenció de ser candidats , altres estan a punt de fer-ho i alguns més s'ho estan pensant, encara que tots ells, quan sigui oficial la seva candidatura i la convocatòria d'eleccions, hauran de passar pel cribratge de la recollida de firmes i d'un aval, no gens menyspreable, del 15% del pressupost, és a dir, uns 150 milions d'euros.
El primer a posicionar-se com a candidat va ser Víctor Font, un empresari de Granollers, que el 2015 ja va intentar presentar-se però que es va retirar abans de començar el procés electoral que havia convocat el mateix Bartomeu. Un altre empresari, Agustí Benedito, és prou conegut a l'entorn blaugrana per la participació a les votacions del 2010 i el 2015, amb força vots, però insuficients per guanyar; fins i tot Joan Laporta va oferir-li una presidència conjunta en cas de vèncer el 2015.
Freixa, Farré i Fernández
L'exdirectiu Toni Freixa, mediàtic per la seva participació en tertúlies fins i tot a escala estatal, va ser portaveu del club durant cinc anys amb Rosell i Bartomeu; ara repeteix candidatura com ho va fer el 2015 després d'apartar-se de Bartomeu per les diferències que hi havia entre tots dos. Jordi Farré, l'impulsor del vot de censura, intentarà per segon cop arribar a la presidència del Barça. La primera vegada, també el 2015, no va passar el tall de les signatures. I el cinquè candidat confirmat és Lluís Fernández, un empresari i expolític, de qui encara es tenen poques referències de quines intencions té per al seu programa.
A aquestes cinc persones se n'hi poden afegir unes quantes més. L'exvicepresident Emili Rousaud (va dimitir a l'abril conjuntament amb cinc membres més de la junta de Bartomeu) no ha anunciat oficialment la seva posició, però diverses vegades ha deixat clara la seva intenció de presentar-se. En una situació semblant es troba Joan Laporta; molt crític amb la gestió de Bartomeu, l'expresident ha evitat, de moment, avançar el que farà. Té una gran popularitat, és defensor del cruyffisme, però el seu carisma no li va servir el 2015 per desbancar el mateix Bartomeu.
Més dubtosa és la presència en la carrera electoral de dos empresaris, Jordi Roche i Juan Rosell, malgrat que en algun moment han sonat en l'àmbit electoral blaugrana, Roche va ser president de la Federació Catalana de Futbol i també màxim mandatari del Girona. Rosell va ser president de la CEOE i de Foment del Treball i espera reunir un equip amb garanties per presentar-se. Xavi Vilajoana, membre de la junta directiva del FC Barcelona fins aquest dimarts, també podria encapçalar una candidatura que seria la més continuista de totes.
