«Si hagués hagut de triar, no sé què hauria passat. Però coneixent el meu tarannà, crec que hauria fet el mateix que he acabat fent». L'artesenc Nil Sabata (1996) era un dels projectes de futur del Bàsquet Manresa fa uns quants anys. El 2014 va debutar a l'ACB de la mà de Pere Romero, en La Bruixa d'Or Manresa, al costat del cabrianès Jordi Clotet, a València. En tres temporades al primer equip, que combinava amb els partits en els vinculats del Sant Nicolau de Sabadell i del Martorell, va entrar a la pista en quatre partits de la Lliga Endesa, amb triple inclòs contra el Barça, a les ordres de Pedro Martínez i Ibon Navarro. Però, a més del bàsquet, tenia una altra passió: l'enginyeria química. I a poc a poc el vaixell del seu futur va anar virant en aquesta direcció.
Recorda que quan va ser descartat pel club bagenc «vaig anar a jugar a la LEB Plata a Tarragona -temporada 2016-17- i, en tornar, vaig acabar enginyeria química a la Universitat Politècnica», a la capital del Bages. «Ja abans, quan havia començat a estudiar, havia tingut moltes facilitats per part del Manresa. Quan tenia algun examen, parlava amb el Pedro, amb l'entrenador que hi hagués, i m'ho podia combinar». La temporada següent va fitxar pel CB Vic, de la lliga EBA, en un any «molt profitós perquè vam pujar a LEB Plata i jo vivia en una semiprofessionalitat que em permetia combinar estudis i bàsquet.
Després de dues temporades a Osona, amb unes pràctiques a la Xina enmig, va arribar el 2019. «Vaig començar a mirar on podia desenvolupar una professió relacionada amb els meus estudis, o iniciar un màster i combinar-ho amb el bàsquet. Vaig estar temptejant Àustria, però finalment vaig triar Irlanda per un motiu: aquí hi ha moltes multinacionals farmacèutiques, ja que gairebé no hi paguen impostos».
Treballar i jugar
Així, el juny del 2019, Sabata es va traslladar a Cork, al sud de l'illa Maragda, ja que va contactar amb un equip de bàsquet per poder-hi seguir jugant a un altre nivell. «El Neptune, el meu club, té una vinculació amb la universitat de la ciutat, però fer-hi un màster no m'era possible ja que es feia als vespres i coincidia amb els entrenaments. Per tant, vaig començar a buscar feina pel meu compte».
L'artesenc explica que «vaig picar molta pedra en les entrevistes. Vaig estar uns mesos sense treballar i només jugava. No els demanava que em paguessin res, només que em facilitessin un lloc on viure i per pagar les despeses mínimes.
Al cap d'uns mesos, la recerca va donar resultat. «Em va contractar l'empresa PFGI [Process Facilities Group International]. És una companyia mitjana, d'unes trenta o quaranta persones, i jo hi treballo com a engi-nyer de projectes». La firma ofereix molts serveis, però Nil Sabata es dedica «a dissenyar per als processos necessaris per facilitar la producció a empreses farmacèutiques o biofarmacèutiques. Per posar un exemple, la producció d'un Gelocatil genèric, més enllà de la composició, requereix d'un procés que deriva en unes reaccions, uns residus que es generen, etc. Nosaltres treballem perquè tot això es pugui fer amb uns mètodes homologats i validats. Requereix un gran rigor».
A PFGI treballen per a noms com AbbVie, MSD o Pfizer, entre altres. Aquesta és una de les que ara mateix està treballant per produir una vacuna contra la covid. Sobre aquest tema, Sabata no és gaire optimista sobre una solució ràpida. «Crec que la crisi sanitària durarà uns tres anys. A Europa, ara hi ha un nivell de producció molt petit. No és tan ràpid trobar una vacuna i, sobretot, poder-la produir».
Al millor equip de la lliga
Mentrestant, el seu equip, el Neptunes, està parat. Fa tres setmanes que no s'entrenen i «alguns jugadors americans i europeus han tornat a casa. Sabem segur que no arrencarem la lliga fins al 9 de gener».
La temporada passada, la seva primera al país, va ser positiva. Tot i que el seu equip no va ser dels millors, ell va ser triat a l'equip ideal de la competició. «Aquí jugo de pivot [fa 2,05 metres]. No soc d'aquests jugadors grans moderns, ala-pivots que es mouen per fora de la zona. Soc més interior».
Irlanda és un país totalment desconegut quant a bàsquet. Explica que «aquí no poden cuidar la base perquè els nens fan molts altres esports, com el rugbi o el futbol gaèlic, que són els principals. El joc és molt individual, amb poca tàctica i moltes aclarides per als uns contra uns. Els equips més corals, com el Belfast o el Templeogue, són els que destaquen». També li va xocar que «hi ha molts entrenadors-jugadors. El problema és que la majoria ja són veterans i de vegades, quan volen jugar, no pressionen com ho podria fer algú més jove. Aquí miren poc bàsquet europeu. Si no són molt aficionats, només coneixen l'NBA per la influència americana. Ja se sap que Boston és com Irlanda».
Mentre no es reprenen les competicions, Nil Sabata, ara acompanyat per la seva parella, la Laia, doctora en infermeria i psicòloga que es va traslladar enguany a Cork i treballa a la universitat com a assistenta de recerca, gaudeix d'una feina que li apassiona sense oblidar l'esport que el va fer envoltar-se dels millors no fa gaire temps.
