Jordi Llopart, primer medallista olímpic de l'atletisme espanyol (plata en 50 km marxa a Moscou'80), ha mort als 68 anys aquest dimecres a l'hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (Barcelonès), conegut com a Can Ruti, segons han confirmat a EFE fonts de la seva família.

L'atleta es trobava des del dimarts "en coma profund i pendent del servei de trasplantaments", segons el seu nebot Moisès, fins que aquesta tarda s'ha conegut la mort de l'exmarxador.

La pròpia federació espanyola va arribar fins i tot a comunicar la mort del marxador, a causa d'un error en la cadena de transmissió de la informació, i aquest dimecres "ha agraït el suport i les mostres d'afecte rebudes per tot el món de l'atletisme i de l'esport en general".

Fins i tot l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) va recordar, en una nota enviada, que "la donació i extracció d'òrgans es realitza sempre que s'ha certificat la mort de la persona prèviament".

"D'acord amb la nostra legislació -afegeix el comunicat-, la mort d'una persona pot diagnosticar-se per mitjà de la confirmació del cessament irreversible de les funcions cardiorespiratòries (mort per parada cardiorespiratòria) o del cessament irreversible de les funcions encefàliques (mort encefàlica)".

"El diagnòstic de mort i la seva posterior certificació prossegueix l'ONT- han de precedir a l'extracció d'òrgans. Els professionals encarregats de la diagnosi i la certificació seran metges amb qualificació o especialització adequades per a aquesta finalitat, diferents d'aquells que intervenen en l'extracció o el trasplantament".

Jordi Llopart, pioner de la marxa espanyola juntament amb Josep Marín, va néixer el 5 de maig del 1952 al Prat de Llobregat (Baix Llobregat). Va competir en tres edicions dels Jocs Olímpics: Moscou'80, Los Angeles'84 i Seül'88.

A la cita de Moscou 1980 va aconseguir la plata en els 50 km marxa. Era la primera vegada que un atleta espanyol pujava al podi en una cita olímpica. A Los Ángeles'84 va ser setè, i a Seül'88, tretzè.

També va participar en tres Mundials, sempre en els 50 km marxa. Va ser en els de Helsinki'83, Roma'87 i Tokio'91, i va intervenir en quatre Campionats d'Europa, entre el 1978 i el 1990, i va aconseguir l'or el 2 de setembre del 1978 a Praga -primera medalla d'or d'un atleta espanyol-, el sisè lloc a Atenes'82 i el novè en els de Stuttgart'86. A més, va disputar tretze Copes del Món (1973-1991).

Es va retirar de la competició després de la quarta posició en el Campionat d'Espanya de marxa, al març del 1992 a Badalona, amb el que es va quedar fora de l'equip olímpic per Barcelona'92.

Va començar llavors la seva etapa com a entrenador, en la qual va tenir com a pupils Daniel Plaza -campió olímpic a Barcelona'92-, Basilio Labrador, Jesús Ángel García Bragado -campió del món 1993 i subcampió el 1997 i 2001-, Teresa Linares, la polonesa nacionalitzada espanyola Beata Betlej i diversos marxadors japonesos.